'The Guardian' recomana participar en una jornada castellera com una opció "magnífica" per apropar-se als catalans

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Participar en una jornada castellera, formant part de la pinya, és una "opció magnífica" d'apropar-se més a la cultura catalana i conèixer la seva gent des d'un punt de vista més "pròxim i personal". És l'opinió del columnista de viatges del diari 'The Guardian', Scott Manson, que aquest dimarts publica una crònica on descriu la seva experiència personal al capdavall d'un castell. Segons Manson, els castells són una experiència "única i intensa" que fins i tot fa "por de veure, especialment pels inexperts que s'han ofert per ajudar a construir-los". El periodista convida els seus lectors a participar en la pinya d'una jornada castellera, i es confessa "privilegiat" d'haver-ho pogut fer personalment.

En la seva crònica, Scott Manson recorda que els castellers han estat designats patrimoni intangible de la humanitat per la UNESCO, perquè la tradició combina "autenticitat, valors culturals, de treball en equip, d'assoliment d'objectius i d'integració de totes les edats".

"Personalment, tenint en compte que la meva única experiència de treball en equip és una tarda jugant als Lego en una sala sense aire per unes jornades de la feina, els castellers són una mostra magnífica de confiança", defensa Manson. El periodista va més enllà i diu que "està clar" que els castells són "un fenomen realment democràtic" perquè no hi ha un casteller igual. "Joves o vells, grans o petits, hi ha un lloc per a tothom en aquesta piràmide humana", destaca.

Manson admet que a Barcelona, participant en un castell, ha aconseguit complir "l'etern repte de ser un turista: posar-se a la pell de la ciutat". Segons el columnista, l'experiència dels castells permet oblidar-se de que s'és de fora, lluitar contra aquella sensació de molts turistes que intenten experimentar una cultura i només "se senten un observador, i no un participant". A Catalunya, diu Manson, i gràcies als castellers, un pot estar "colze a colze, literalment" amb els ciutadans del país.