Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  05.12.2011  13:36

Autor/s: Fran Albero, Xavi Sarrió, Xavi Soler, membres de l'àrea econòmica de Compromí per Ontinyent

Pressupostos 2012: missió impossible sense la participació de tots

Men?ame
 

La situació econòmica actual és molt complicada. Alguns economistes parlen clarament de contracció econòmica i no de recessió; en qualsevol cas, potser tardarem més a eixir, però n’eixirem. Les qüestions són quan i com. Ningú no té la vareta màgica per contestar, i és clar que les mesures que s'han pres fins ara i les que es prendran condicionaran el futur. La crisi econòmica actual està basada en l'avarícia (guanyar més, com més ràpid millor i sense importar qui cau pel camí) propiciada per les polítiques neoliberals que ens han conduït a una economia especulativa salvatge. Sens dubte hi ha moltes altres causes que hi han influït, però no és el nostre objectiu parlar-ne, sinó de la situació local.

En aquest primer article intentarem explicar quina és la situació actual, amb total transparència i honestedat, quines mesures va prendre l'anterior equip de govern i l'actual, i quins són els condicionants de cara a l’any que ve. Tot això, amb l'objectiu de prendre consciència col·lectiva de les necessitats que tenim, de ser crítics i d'aportar propostes, cadascú des de la seua perspectiva i la seua experiència. Esperem obrir un debat real, fora ja del període electoral, per aclarir quin Ontinyent volem.

Situació heretada: el deute de l'Ajuntament a 31/12/2010 era superior als 21.000.000 euros (més de 540 euros per habitant), a finals de 2011 de segur que aquest serà superior als 22.000.000 d'euros. A més a més, l'Ajuntament haurà de ‘traure’ per a l’any vinent més de 2.300.000 euros per a compensar la ‘desviació’ pressupostària de l'any 2010. Els ingressos previsiblement baixaran el 2012 al voltant d'un 10% (2.500.000 euros), d'acord amb la tendència que es pot observar en l'evolució dels pressupostos (gràfica 1). Per contra, el que hem de pagar als bancs apujarà els pròxims anys, i passarà de 2.400.000 euros en 2011 a 4.000.000 d'euros en 2012, ‘gràcies’ a l'endeutament del PP, però, amb anys de carència per començar a amortitzar el capital després d'any electoral, és a dir, a partir de 2012 (gràfica 2). A juliol, en prendre possessió el nou govern es va trobar amb més de 460.000 euros de pagaments pendents per falta de diners en caixa, ja que el magnífic pressupost del 2011 suposava que es podrien pagar amb la venda d'una parcel·la d'eixe valor. En quin món vivien? Més incongruent és encara la partida de 800.000 euros d’ingressos pressupostats per un hospital que ni es pensava construir, ni de fet es construirà. Tant si és incompetència com si es tracta de mala fe, ambdues interpretacions són reprovables.

En resum, i comparant amb el pressupost de 2011, per al 2012 s'ha de comptar amb 2.500.000 euros menys d'ingressos, s'ha d'aconseguir, per llei, un superàvit de 2.300.000 euros i s'ha de pagar 1.600.000 euros de més als bancs. Descomptant ingressos per préstec i impostos, l'any que ve hi haurà 4.800.000 euros menys que al 2011.

Quines mesures va prendre el PP? La realitat és que molt poques. Els màxims responsables van baixar el capítol d'inversions reals (gràfica 3), van demanar un pla d'estalvi, però no el van aplicar. Van pensar que la crisi passaria i podrien vendre parcel·les a bon preu, però la crisi continua i el valor dels solars continua depreciant-se. Van baixar el sou dels funcionaris com a la resta de l'estat, i malgrat aquest esforç no s'ha rebaixat el deute, ni tan sols la despesa de personal. I és ben cert que van baixar algunes partides pressupostàries, però de forma insuficient. Mentre altres reconeixien tard la gravetat de la crisi, sembla que a Ontinyent el govern anterior ni la va veure.

Quines mesures ha pres el govern? Ha hagut de demanar un préstec de legislatura (a tornar en els pròxims 4 anys) per 1.250.000 euros i així fer front a les nòmines i pagar els proveïdors; s'han revisat les taxes i els impostos incrementant-los l'IPC, una mesura de totes totes insuficient i que caldrà replantejar l’any vinent; s'han desbloquejat partides per a poder pagar subvencions consignades al pressupost amb una rebaixa mitjana del 30%; s'han rebaixat les retribucions dels càrrecs polítics en més de 55.000 euros i han pres consciència de la situació de l'economia i les finances de l'Ajuntament (esperem!).

Les conclusions que se n'han d'extraure són clares: al 2011 hem retornat a com estàvem abans de 2003 però amb pitjors perspectives. Com ens hauríem de gastar els diners seria una idea a replantejar-se. L'Ajuntament no pot endeutar-se més legalment, per tant el problema no és si retallar o no, sinó on retallar, quines són les nostres prioritats i cap a on volem anar. Ara ja han passat les eleccions, tots hem d'ajudar i aportar-hi solucions, i aquell que només critique o s'aferre a posicions dogmàtiques, sense presentar propostes i solucions, no mereix representar ningú. Necessitem l'aportació de tots i totes perquè no és concebible deixar en el camí molts amics i veïns. Cal implicar-se, esforçar-se i ser solidaris, i alhora cal dir prou i denunciar les injustícies, i sobretot, aprendre dels errors.

(font: pressupostos i informes públics de l'Ajuntament 2011, dades del Ministeri d'Economia espanyol)