Oposició rotunda del govern català a tota reforma que limiti l’autogovern

  • PSOE i PP es posen d'acord per modificar la constitució i fixar un sostre de dèficit i de despesa per a totes les administracions · Duran i Lleida, disposat a donar-hi suport

VilaWeb
Redacció
23.08.2011 - 14:13

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern català s’ha manifestat contrari a reformar la constitució espanyola, com vol el president José Luis Rodríguez Zapatero i com el PP ja troba bé. El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, s’ha oposat a tota modificació de la constitució que atempti contra l’autogovern i l’autonomia financera de Catalunya i ha alertat del front PP-PSOE. Ha demanat als partits catalans que facin un ‘front contundent, vist l’acord que segellaran agafats de la mà Zapatero i Rajoy’ per reformar la constitució i limitar la despesa de les comunitats autònomes (àudio).

PSOE i PP ha demostrat entesa total en la proposta de modificar la constitució per a fixar un màxim de dèficit i de despesa pública per a totes les administracions, incloses les comunitats autònomes. El cap de l’oposició, Mariano Rajoy, ha anunciat que donaria suport a una reforma de la constitució, i ha recordat que ell mateix ja va fer aquesta proposta i que el grup socialista s’hi va oposar.

Francesc Homs ha dit que cap altra autonomia, a banda de Catalunya, no ha fet un reajustament del seu pressupost d’un 10% i ha remarcat la gravetat de les reformes constitucionals perquè després ‘queden petrificades’. Homs, que ha fet aquestes declaracions a la Universitat Catalana d’Estiu, també ha demanat, ‘en especial al PSC, que és qui té més diputats a Madrid, que faci pinya per evitar que es liquidi l’autogovern de Catalunya’.

La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, ha manifestat que qualsevol reforma constitucional que ‘pugui anar en la línia de limitar l’autogovern de Catalunya’, tindrà ‘un xoc frontal amb la Generalitat’. Ha subratllat, però, que cal treballar ‘amb prudència’, ja que encara no es coneixia ‘la lletra petita’ de la proposta.

Duran no hi veu contradiccions

Amb tot, des del mateix congrés dels diputats, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, no ha pas vist amb mals ulls la mesura de modificar la constitució ‘perquè és cap on va Europa’, en referència a les mesures anunciades per Merkel i Sarkozy, tot i que ha avisat que per a tot canvi caldrà estudiar-ne la lletra petita. ‘D’entrada no hi veiem contradiccions’, ha dit.

El Govern balear, satisfet

El vice-president econòmic del Govern balear, Ignasi Aguiló, considera que la proposta de reforma dóna la raó a la política econòmica balear, basada en ‘ajustar les despeses als ingressos’. En aquest sentit, ha donat la ‘benvinguda’ a Zapatero al ‘club de l’estabilitat política’, però ha opinat que seria millor que hi hagués dirigents més ‘estables’ al capdavant del govern espanyol, raó per la qual ha instat Zapatero a avançar encara més les eleccions.

‘Raonable’, però amb matisos, segons el PSC

El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, ha considerat raonable que es limiti el sostre del deute sempre que suposi un esforç proporcional de totes les administracions i no un topall per a millorar el finançament autonòmic. ‘Si és un concepte de disciplina pressupostària perquè Espanya i Catalunya s’acostin a Europa i evitin la intervenció, em semblarà un concepte raonable’.

PSM proposa militar l’aportació de les comunitats a l’estat

El dirigent de la coalició PSM-IV-Entesa, Biel Barceló ha dit que, posats a modificar la constitució, s’incorpori també un límit de l’aportació de les comunitats autònomes a l’estat, com passa a Alemanya, on els ‘landers’ no poden aportar més del 4% del PIB al govern federal, ja que es considera que superar aquest llindar suposaria un empobriment dels territoris. Ha recordat que les Illes aporten el 14%. Barceló també ha considerat ‘sorprenent’ la proposta de reformar la constitució per establir un sostre del deute tenint en compte les vegades que s’ha proposat de reformar-la per altres causes i PP i PSOE sempre s’hi han negat.

ERC i ICV, en contra

Oriol Junqueras, candidat a presidir Esquerra, ha refusat l’acord entre PSOE i PP i ha manifestat la seva oposició qualsevol proposta que limiti l’autogovern i la capacitat financera i política de Catalunya. En aquest sentit, creu que ha quedat demostrat que la independència és ‘l’única garantia política’. A més, ha instat CiU a aclarir quina és la seva posició al respecte s’ha mostrat disposat a fer costat al govern si aquest defensa ‘els màxims nivells de sobirania possibles’.

El diputat d’ERC, Joan Tardà, ha recordat que el problema del dèficit no venia pas de les comunitats autònomes, sinó que el 75% prové de l’administració estatal, i que solament el 17% és dèficit degut a les comunitats. I ha dit que l’entesa de PSOE i PP ja fa tremolar catalans i bascos.

ICV també s’ha mostrat en total desacord amb la proposta. En paraules de la diputada Núria Buenaventura, es tracta d’una modificació ‘exprés’, que es vol fer ‘gairebé de nit i a l’agost’, i que en cas de reformar la constitució, caldria canviar molts altres articles. Per la seva banda, El diputat d’ICV al parlament Jaume Bosch ha lamentat que la proposta de reforma no vagi encaminada a avançar cap a un estat federal, i ha avisat que ICV s’oposaria ‘amb totes les forces’ a qualsevol intent centralitzador.

Compromís diu que el govern deficitari és l’espanyol

‘És una trampa pactada amb el PP, l’únic que els interessa és retallar l’autonomia financera de les comunitats’, ha dit a VilaWeb el portaveu de Compromís, Enric Morera, que recorda que el dèficit de l’estat ‘es dóna en el govern central, en una proporció de 8 a 10’. Per aquest motiu, Morera considera que ‘qui s’hauria d’esprémer el cinturó és el govern central, que és deficitari, en part, per culpa de les polítiques improductives i populistes’. El portaveu de Compromís, que ha reclamat la necessitat d’un pacte fiscal, acusa el govern espanyol de ser responsable del dèficit i, alhora, ‘ofegar les autonomies amb un sistema de finançament espoliador i una inexistent llei de finançament de corporacions locals’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any