17.08.2011 - 06:00
La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, es van reunir ahir per parlar de la crisi europea i pactar mesures comunes. En definitiva, van abonar una política econòmica europea comuna. Concretament, van proposar d’instaurar ‘un veritable govern econòmic de la zona euro’, constituït pels caps d’estat i presidit pel president del Consell, Herman Van Rompuy, que es reuniria dues vegades l’any. Finalitat: combatre les especulacions i els rumors dels mercats. També van parlar de limitar el dèficit des de la constitució de cada estat.
Els eurobons, desestimats
Els eurobons foren desestimats, com a mesura immediata, perquè podrien perjudicar els països més estables, com França i Alemanya. Per Merkel, no són cap solució; per Sarkozy, la mesura s’hauria d’abordar al final del procés d’integració europea, no ara: ‘Els eurobons haurien de ser el final d’un procés de convergència política; si n’emetéssim ara, posaríem en perill l’estabilitat europea… Si emetéssim deute europeu ara, França i Alemanya garantiríem el deute de tots els països i, per tant, perdríem credibilitat per als nostres pobles respectius.’
L’emissió d’eurobons es podria considerar una nova mesura impopular en aquells dos països. Els eurobons no beneficiarien ni Alemanya ni França, les grans potències de l’eurozona, perquè haurien de vendre deute a rendibilitats més altes.
Marcar el dèficit màxim a la constitució
Ara, tant Merkel com Sarkozy han demanat als disset països de la zona euro que treballessin per rebaixar el deute i assegurar l’equilibri pressupostari, si cal, fent els canvis legislatius pertinents. Fins i tot han defensat que tots els països incloguessin a la constitució el límit del dèficit públic i que s’establís un impost de les transaccions financeres.
La cancellera té el convenciment que aquestes reformes faran recuperar la confiança: ‘L’euro és el fonament de la nostra prosperitat illuitarem perquè així sigui.’
La connivència entre aquells dos països s’ha demostrat quan han dit que cada semestre els respectius ministres d’economia intercanviarien impressions, amb la voluntat d’anar plegats a l’hora de defensar el creixement europeu, i que afavoririen disposicions comunes –per exemple, un impost de societat igual a tots dos països.
