05.08.2011 - 06:00
‘És un gegant que ataca una puça en una acció de gran pobresa democràtica’, diu el cap de Política Lingüística del govern aranès, Jusèp Loís Sans, del recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei de l’aranès. I aquesta opinió és compartida per la pràctica totalitat dels partits i de les entitats araneses. El cas és que el govern espanyol considera que la llei de l’aranès és inconstitucional perquè proclama l’occità ‘llengua preferent’ de la Vall d’Aran, basant-se en la sentència del TC contra l’estatut de Catalunya, feta pública el juliol de l’any passat. Aquesta sentència declara inconstitucional la preferència del català al Principat.
Vistos aquests precedents i la situació actual, diu Sans, ‘l’Aran no cedirà ni un mil·límetre’. Per un doble motiu: en primer lloc per l’òbvia defensa de l’occità, la llengua pròpia del territori; i en segon lloc, per la defensa d’una posició institucional contra el govern espanyol. ‘L’aranès els interessa poc, fins ara no n’havien parlat mai; solament volen tallar d’arrel tota reivindicació lingüística que col·loqui qualsevol llengua davant l’espanyola.’ Mantenir l’occità com a llengua preferent, per tant, ‘és una presa de posició política que va molt més enllà de l’aranès i esperem tenir Catalunya i Europa al darrere’.
Prova n’és el ple extraordinari d’ahir del Conselh Generau, que va donar una mostra de fermesa i d’unitat aprovant per unanimitat una declaració institucional contra aquest recurs i de defensa de la llengua, amb el suport explícit del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, present al ple. Sans diu, a més, que el Conselh Generau arribarà fins al final i que farà ‘totes les accions que calgui per a defensar la llei’.
La llei de l’aranès fou aprovada amb uns quants mesos de retard, perquè el ple del parlament, que s’havia de fer el juliol de l’any passat, es va ajornar a petició del PP. Els populars, a la vista de la sentència del TC contra l’estatut, que s’acabava de fer pública, van forçar l’ajornament per mirar de negociar el contingut de la llei i eliminar-ne justament l’expressió ‘llengua preferent’. Però el tripartit i CiU van negar-se a modificar el text i la llei es va aprovar el 22 de setembre.
