20.05.2011 - 06:00
L’Editoral Alpha acaba de publicar dos títols més a la col·lecció Clàssics de tots els temps: ‘Benvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme anglès‘, en traducció de Marià Manent; i ‘Un heroi del nostre temps‘ de Mikhaïl Lèrmontov (1814-1841), precursor de la novel·la psicològica de Dostoievski, en una traducció de Miquel Cabal Guarro. Cabal Guarro ha traduït del rus Andrei Platónov, Anton Txèkhov, Serguei Dovlàtov i Iàkov Braun per a les Edicions de 1984 i per a laBreu. Actualment escriu una tesi doctoral sobre ‘La influència del rus en la llengua dels tàtars de Crimea‘. VilaWeb hi ha parlat.
Com que Miquel Cabal Guarro és a Crimea, li hem demanat, per correu electrònic, quins són els valors de ‘Un heroi del nostre temps’ i quina vigència té Mikhaïl Lèrmontov. I ens ha respost:
‘Coetani de Puixkin, Mikhaïl Lèrmontov va tenir una vida d’heroi romàntic. Descendent d’una família que la mitologia popular vincula amb un poeta medieval escocès (Thomas Learmont) i conegut essencialment per la seva creació poètica, Lèrmontov també va escriure prosa. La seva obra en prosa més coneguda, ‘Un heroi del nostre temps’, és una novel·la construïda amb relats que Lèrmontov va anar entrellaçant a partir de les seves experiències personals. Oficial de l’exèrcit del tsar, fou desterrat al Caucas dues vegades: la primera, perquè, al tsar Nicolau I, no li va agradar el poema de Lèrmontov sobre la mort de Puixkin; la segona, per haver-se batut en duel. De fet, Lèrmontov va acabar morint en un duel als vint-i-set anys.’
‘Els relats de ‘Un heroi del nostre temps’ són un reflex de les experiències de l’autor al Caucas: Petxorin és el seu ‘alter ego’. El desencís que impregna els actes del protagonista, un individu tan complex, especialment en les relacions humanes, fan que la novel·la es vegi sovint com una precursora de la novel·la psicològica que Dostoievski va portar a l’extrem.’
‘La traducció de l’obra ha estat un procés molt interessant. Cada novel·la té unes dificultats específiques. En aquest cas, el principal escull ha estat la terminologia pròpia del Caucas de la primera meitat del segle XIX. La prosa de l’autor és fina, les exposicions són clares. El vocabulari propi d’un jove militar romàntic, doncs, ha estat el desafiament més important de l’adaptació. Narrativament, l’obra és molt agraïda de traduir. Els salts temporals, la presència d’elements propis de la literatura etnogràfica o de viatges i els episodis de l’obra han estat una motivació constant durant tota la traducció. De fet, m’han arrossegat fins a la cabana que Lèrmonto va ocupar a Taman, un dels escenaris de l’obra.’
Els poetes romàntics anglesos, segons Manent
L’editorial Alpha, propietat de la família Cambó, publica obres encara inèdites en català, com ‘Un heroi del nostre temps’, i recupera títols introbables, com ‘Benvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme anglès’, en una traducció històrica de Marià Manent: l’any 1955 Marià Manent va publicar una extensa antologia de poesia anglesa i nord-americana (un volum de més de 350 pàgines). Ara Alpha en reedita una de les parts més boniques, segons el director editorial Raül Garrigasait, acompanyada dels versos originals. D’aquesta antologia, Joan Fuster en va dir: ‘Si Marià Manent obté una perfecció tan fluida i tan natural en les seves traduccions és perquè ell també és poeta, un gran poeta, un dels millors dels nostres.’
