17.05.2011 - 10:39
La reina Isabel II comença avui una visita oficial de quatre dies al sud d’Irlanda, la primera d’un monarca britànic en un segle. L’última visita d’un cap d’estat de la Gran Bretanya a Irlanda data del 1911, any en què Jordi V va visitar el sud de l’illa, que encara era sota domini de Londres. El 1921, Irlanda va confirmar la independència i es va posar fi als intercanvis diplomàtics entre tots dos països. La visita és envoltada de polèmica i algunes formacions, com el Sinn Féin, s’hi han mostrat contràries.
També hi ha amenaces de grups dissidents de l’IRA. Ahir, de fet, ja hi va haver una amenaça de bomba al centre de Londres i l’exèrcit irlandès ha desactivat avui un artefacte en un autobús prop de Dublín, poc abans de l’arribada de la reina.
Isabel II s’estarà avui a Dublín i posteriorment passarà pels comtats de Cork, Kildare i Tipperary. La característica i durada d’aquest viatge ha comportat el desplegament de mesures de seguretat sense precedents. Uns vuit mil agents es desplegaran als carrers i, fins i tot, hi haurà una unitat que acompanyarà la comitiva reial amb artilleria antiaèria. L’IRA Autèntic ja va declarar el mes passat que ‘la reina d’Anglaterra és buscada per crims de guerra a Irlanda i no és volguda en territori irlandès’. La policia pretén que qualsevol manifestació convocada no tingui lloc prop de la reina.
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, ha reconegut que les autoritats són plenament conscients del risc que implica el viatge, però alhora s’ha esforçat a subratllar que la reina britànica rebrà una càlida benvinguda de la població. Segons un sondatge recent, el 81% dels irlandesos secunden la visita d’Isabel II. Per la presidenta d’Irlanda, Mary MacAleese, la visita arriba en ‘un extraordinari moment de la història irlandesa i representa un senyal d’èxit del procés de pau’ al nord de l’illa.
En aquest viatge d’Isabel II s’incorporaran en alguns moments autoritats de la Gran Bretanya, com el primer ministre David Cameron i el ministre d’Afers Estrangers William Hague. Aquest últim ja té tancat un encontre amb quatre-cents empresaris avui a la nit i amb quatre-cents més per a demà. La Gran Bretanya ha contribuït amb vuit mil milions d’euros a l’ajuda financera per a Irlanda, acordada amb el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea.
