Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  07.04.2011  06:00

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l'aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Men?ame
 

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d'abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

 

Malgrat la transcendència evident d'aquells fets en l'afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l'aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d'un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d'aquests dos fets d'ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d'un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d'aragonesos a l'interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d'incorporar, d'entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l'època. Ara, la raó d'aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d'aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.