Ernest Maragall descarta de continuar a la cúpula del PSC

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

El diputat del PSC i ex-conseller d'Educació Ernest Maragall no té 'cap voluntat ni cap expectativa' de continuar formant part de la cúpula del PSC. És més, diu que fa cinc anys que no en forma part perquè durant aquest temps les decisions, no les ha pres l'executiva del partit sinó un nucli reduït amb qui diu que no té res a veure. En un article titulat 'Soliloqui' i publicat a la web Federalisme.cat, diu que 'els canvis des de dalt no són pas canvis' i torna a desmarcar-se dels actuals dirigents del PSC.

Maragall considera que la revitalització que necessita el PSC no sorgirà de les 'pugnes endogàmiques i les aliances entre persones que aspirin a dirigir l'organització' i apunta que el partit, l'haurien d'encapçalar nous dirigents que 'pensen, fan i parlen socialisme d'una altra manera'. 

Maragall diu que al PSC, 'no només no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta gent', com ara gent que ha perdut la confiança, i gent que creu que el PSC 'ha oblidat algunes de les definicions que el van fer néixer i créixer en socialisme i catalanisme'.

Critica que es contraposi un sector catalanista amb un que no ho és, perquè troba que al PSC, tots ho són, però posa damunt la taula una sèrie de qüestions bàsiques, com ara com fer-ho per recuperar l'autogovern 'reconegut en l'estatut del 2006', com es farà evolucionar el nou model de finançament o com es recuperarà la veu pròpia i el vot propi a totes les institucions.

En l'article, aplaudeix que hi hagi noves veus i propostes per al debat dins el partit, com el manifest de socialistes del Penedès per un estat català federal, i es mostra partidari que aquestes actitud i aquest moviment 'no tingui com a objectiu immediat el combat orgànic que el congrés plantejarà sinó la construcció d'una nova esperança col·lectiva per la majoria social progressista'.

L'ex-conseller defensa la llibertat per dir allò que pensa del partit i, citant el cantautor Raimon, acaba l'article dient: 'Millor no ser entès que romandre callat'.