S’evidencia que fer vida normal a la xarxa és més fàcil que no fora

Cada vegada és més evident que fer una vida normal com a català a la xarxa és més fàcil que no fer-la off-line. Fora de la xarxa ens hem acostumat a demanar coses a institucions que creiem que són contràries al català. A la xarxa, aquesta actitud no acostuma a funcionar, perquè les demandes es basen en el desconeixement; és a dir, amb la tàctica de la promoció, en comptes de l’exigència de compliment del dret, s’avança molt més. No és tant una qüestió de resistència de principis ni d’acumulació de greuges. Ens hem d’acostumar que ningú no ens pot fer la feina, l’hem de fer nosaltres, fent una tasca pedagògica a la xarxa. I en aquest sentit, hi ha coses que van més ràpides que no unes altres, i el fet que n’hi hagi que fan el pas en català per consideracions comercials és una senyal de bona salut.

I per sort es generalitza un model, en el cas de Twitter i de Facebook, segons el qual aquestes empreses diuen que volen donar el servei, però no tenen els recursos: en canvi, donen les eines i demanen als usuaris que facin la pròpia traducció. Això obres moltes possibilitats i ho agilita molt més que no si haguessin de buscar els traductors, perquè seria molt més lent. Tenim uns quants bons exemples, com Facebook, ara Twitter, molts serveis de Google, YouTube… La situació es normalitza molt amb una fórmula eficaç per als usuaris i per al proveidor, que funciona molt millor que no el diàleg clàssic entre administracions i empresa.

Avui, gràcies al pes de les comunitats d’usuaris, que fan pedagogia i que informen de les demandes, s’avança en un model que evoluciona en la bona direcció i en què tothom hi surt guanyant.