Notícies
Dimecres 26.01.2011 20:00
Genocidis molt presents
El 27 de gener, aniversari de l'alliberament del camp d'Auschwitz, el 1945, és el dia de la memòria de l'holocaust i de la prevenció de crims contra la humanitat
'Un milió i mig d'armenis. Tres milions d'ucraïnesos. Sis milions de jueus. Dos-cents cinquanta mil gitanos. Sis milions d'eslaus. Vint-i-cinc milions de russos. Vint-i-cinc milions de xinesos. Un milió d'ibos. Un milió i mig de bengalesos. Dos-cents mil guatemalencs. Un milió set-cents mil cambotjans. Mig milió d'indonesis. Dos-cents mil timoresos. Un quart de milió de burundesos. Mig milió d'ugandesos. Dos milions de sudanesos. Vuit-cents mil ruandesos. Dos milions de nord-coreans. Deu mil kosovesos. Els genocidis i les matances han exterminat més persones el segle XX que no totes les guerres juntes.' Amb aquestes xifres a la mà, l'entitat Genocide Watch s'esforça per 'preveure, prevenir, aturar i castigar els genocidis i els crims contra la humanitat. Per això estableix que tot genocidi o politicidi és un procés que segueix vuit fases tipificades, 'previsibles, però no inexorables': classificació, simbolització, deshumanització, organització, polarització, preparació, extermini i negació. I segons aquesta escala avalua anualment el risc de genocidi, de politicidi i d'atrocitats del món.
El mot 'genocidi', el va encunyar, i emprar per primera vegada el 1943, l'advocat jueu Raphael Lemkin combinant el terme grec 'genos' (família, tribu o raça) i el llatí 'cidi' (de 'occidere', matar). Partint de l'assassinat de centenars de milers d'armenis a la Turquia de la primeria del segle XX i de l'holocaust, Lemkin va fer campanya perquè el genocidi fos reconegut per la comunitat internacional. Al Tribunal de Nuremberg del 1945, que va jutjar els capitosts nazis, la paraula es va incloure a les sentències com a terme descriptiu, però no legal. No va ser fins l'11 de desembre de 1946 que l'assemblea general de les Nacions Unides va tipificar el genocidi com un crim dins el dret internacional.
L'evolució del terme 'genocidi' s'explica, fil per randa, a la web de l'Holocaust Memorial Day, que es commemora cada any el 27 de gener, en l'escaiença de l'aniversari de l'alliberament del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, el 1945. Aquesta mateixa pàgina anglesa diu ben clar que els genocidis no són pas una cosa del passat ni fan cas del clam 'mai més': en aquest apartat s'esmenten els principals genocidis i matances consuamts aquestes últimes dècades, des de Bòsnia i Rwanda fins a Cambotja i el Darfur. De cadascun, n'hi ha informació detallada i articles relacionats, a més d'un cercador de dates clau 'que cal recordar'.
Ajudar a recordar tots els episodis de violència de massa consumats el segle XX és, justament, l'objectiu de l'Online Encyclopedia of Mass Violence, un banc de dades electrònic, actualitzat i especialitzat que vol cobrir 'la manca d'una referència informativa en aquesta matèria, fet que acaba facilitant la manipulació de la història i de la memòria col·lectiva de les tragèdies passades'. Aquesta iniciativa interdisciplinària i internacional permet de llegir estudis específics i comparatius de genocidis i de matances indiscriminades del segle passat.
