25.01.2011 - 12:31
És una batalla dels bancs contra les caixes, perquè als bancs els fa nosa que més del 50% del moviment financer estigui en mans de les caixes i aprofiten per demanar al govern espanyol, sol·lícit amb els grans bancs, que es carregui les caixes, i ho fa condicionant la concessió dels ajuts que necessiten per tapar el forat de capital transformant el seu esperit fundacional, basat en la implantació al territori.
El Banc d’Espanya intenta convertir així les caixes en una petita fundació per repartir diners semi-benèfics. Unes fundacions que no tindran cap activitat financera i que passaran al registre de fundacions de la Generalitat. L’única competència que quedarà a la Generalitat serà la de posar les fundacions al registre. Sempre hi ha un organisme, en aquest cas el Banc d’Espanya, que es dedica a no cedir les competències que pertoquen, o a violar-ne o vulnerar-ne, o a reclamar-ne el retorn pel pretès bé general.
Val a dir que les caixes han comès errors molt greus de gestió i durant molts anys, en comptes de respondre als seus objectius, que són la concessió de crèdits als exclosos del sistema bancari, a la classe mitjana, a la petita empresa, s’ha dedicat a fer grans negocis, a comprar participacions en empreses monopolístiques, a col·locar els seus directius en consells d’administració, a xuclar l’estalvi i invertir-lo a Madrid o a Amèrica Llatina.
I ara, en la mesura que les caixes s’hagin mantingut fidels al seu esperit, veurem com es reduirà l’accés de la gent i de la petita empresa als diners. I, si el cor no bombeja sang a les zones més necessitades, el resultat serà fatal per a la recuperació.
Sorprèn que hi hagi una pèrdua tan brutal sense que hi hagi debat ni discussió al parlament, entre les forces polítiques. Hi ha un silenci sepulcral mentre s’enfonsa la flota.
Francesc Sanuy
(Aquest comentari ha estat recollit per la redacció mitjançant conversa telefònica)
