Notícies
Dilluns 15.11.2010 05:03
Autor/s: Joan Josep Isern
Déu, impostos i metàfores
Sobre què volem dir, què diem i, al capdavall, què dimonis ens entenen
De bon matí, quan els estels es ponen i és temps de campanya electoral, la xarxa va plena de notícies sobre canvis de govern -a França- i sobre pilots de F1 vestits de vermell i amb cara de pomes agres.
Entremig de les alegries d'ahir a Abu Dabi (dos puntets no es guanyen tots els dies, oi, Jaume? I, a més a més, fent-li la llesca al Massa) la campanya electoral a casa nostra va continuar de forma implacable.
Una de les lliçons que avui podem aprendre a la xarxa és el poder de les metàfores. Un poder que podria semblar insòlit vistos els temps tan prosaics que corren. Però no. La gran aportació del dia sobre el tema ens la va fer el senyor Joan Puigcercós que, pel que conten avui tots els mitjans digitals, va dir en un míting a la Seu d'Urgell que "Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga ni Déu".
Val a dir, però, que l'exclusiva metafòrica no se l'emporta el candidat d'Esquerra sinó que una part l'haurà de compartir amb la senyora Alícia Sánchez-Camacho. Si més no això és el que es dedueix de l'article de Quim Monzó a La Vanguardia en el qual trobem una nova aportació als conceptes "clau" i "frontissa".
Filen tan prim, els mitjans, en època de seguiment electoral que fins i tot cal buscar-li un sentit a una cosa tan modesta en aparença com són unes cometes. L'edició digital d'El País ens en dóna un bon exemple quan fa esment a un discurs del senyor Duran i Lleida en el qual va alertar que la majoria de les "poques criatures" que neixen són de mare immigrant. Suposo que al redactor d'El País, pensant potser en el tarannà dels seus lectors, li ha sobtat el concepte "criatures", tan normal en català, i s'ha curat en salut endinyant-li unes cometes. Encara bo que al senyor Duran no se li va acudir parlar de "canalla", potser no tan genuí però normalíssim encara a nivell de carrer.
L'ABC s'apunta a la croada pro-metàfores -en aquest cas, però, una mica més suades- amb el destacat d'una entrevista a Artur Mas en la qual el candidat de CiU parla de passar del cafè per tothom al menú a la carta. Recursos, al capdavall, per fer córrer la imaginació i vendre el peix que portem al mercat. Vegeu, si no, la frase que l'escriptor Francesc Orteu li va dedicar al candidat de Reagrupament -"Joan Carretero és Clint Eastwood"- durant la presentació del llibre que ha escrit dedicat al metge i ex-alcalde de Puigcerdà.
La visita del senyor Rodríguez Zapatero també ha donat joc. El que en aquestes hores matineres m'ha semblat més remarcable és el tractament de la versió digital d'El Periódico en la qual la cronista ens conta que "Zapatero exhibeix les diferències amb el Papa per ajudar el PSC".
Sense deixar l'òrbita socialista la xarxa ens dóna avui un nou apunt del bloc del senyor Miquel Iceta -llarg i ben documentat, com és marca de la casa- en el qual, entre moltes altres coses, ens parla de l'espot televisiu titulat "La vida de Monti" (fins i tot ens dóna l'enllaç per poder veure'l) i ens aclareix que està fet "en clau d'humor". Un "txist", vaja.
Diuen els entesos que es "lapsus linguae" no són casuals i que ajuden a destapar àrees fosques del subconscient. En la pàgina d'Esquerra podem veure'n una bona prova: enmig de la pugna amb el PP per obtenir la tercera plaça en l'ordre de preferències dels electors, la crònica de l'acte d'ahir del senyor Joan Puigcercós no diu ni cinc de la cosa de Déu i dels impostos andalusos però esquitxa una frase amb una errada que fa pensar: "... i això ho aconsePPguirem si tenim un país cohesionat."
A l'Avui Vicent Sanchis ens dóna a "Malaltets" la seva visió de la recent enquesta del CIS. El Periódico obre amb el seu Baròmetre segons el qual CiU guanya bé -lluny, però, de la majoria absoluta- gràcies sobretot al descens d'Esquerra. A El Mundo ens expliquen com el senyor ZP -el rei de les promeses- va demanar al senyor Rajoy que prometi en públic que no tornarà a anar contra Catalunya.
Si voleu fer un salt mortal de l'imperi de la metàfora a les essències més pures del "frikisme" nacional llegiu la crònica del primer acte electoral de La Cori, amb imatges dels senyors Ariel Santamaria i Carmen de Mairena alegrant-nos la vista.
Per acabar bé aquesta primera crònica matinera una bona recomanació: l'entrevista que La Vanguardia publica amb la senyora Águeda Sánchez, directora en funcions de la biblioteca Jaume Fuster, de la plaça Lesseps de Barcelona (una altra metàfora, ara que hi penso, en aquest cas urbanística), en la que ens parla de com en cinc anys ha esdevingut la biblioteca de referència a casa nostra. Jo la llegiré d'aquí a una estona amb calma i saborejant una llauna de Red Bull.
