09.11.2010 - 06:00
Els guanyadors de l’any passat del Sona 9 van ser els Mine!, que gràcies a aquest premi van poder enregistrar un disc, que ja és al mercat, ‘Un brindis pel nen androide’ (Música Global, 2010). Diuen que tenen un rebost ple de cançons perquè són molt prolífics, però n’han triat dotze per presentar-se en aquest àlbum de debut. Un disc pop ple de matisos: ‘Que quin és el nostre estil? Nosaltres fem cançons, això és tot.’ Cançons d’aquelles que no et deixen tenir els peus quiets, com ‘Els amics de la cigonya’, que interpreten en directe a l’Espai VilaWeb.
El grup va néixer fa uns sis anys, però n’han trigat uns quants fins a tenir la formació actual. En Bernat, l’Oriol, l’Abert i en Ricky són un quartet que es plauen a jugar amb les veus. De fet, els agrada jugar. Punt. Un esperit que es resumeix en el títol del disc, que és una conjunció dels títols de dues cançons, ‘Brindis’ i ‘Nen androide’, i que adquireix un significat propi: ‘Quan parlem de l’androide ens referim a aquell nen que perd el temps amb tot’, explica Albert Rams, veu i guitarra. ‘Nosaltres som una mica així. I brindem per ser-ho.’ Ja els està bé, no acabar de créixer, tot i que creixen, i justament aquest ‘fer-se grans’ es troba en el rerefons de moltes cançons del disc. ‘Expliquem històries que parlen d’aquella inseguretat i d’aquell desengany que és el pas cap a la vida adulta; de com la gent de la nostra generació (la de primers i mitjan vuitanta) es qüestiona sobre l’amistat, l’amor o la feina’, relata l’altre cantant, a més de pianista i guitarrista, Bernat Sànchez.
Diuen que la seva passió és la música, i que aquesta també els serveix de teràpia. Ara han aconseguit fer un pas més en aquest món de la indústria discogràfica, i asseguren que guanyar el Sona 9 ‘ho ha significat tot: fer ara aquesta entrevista, poder fer un disc, que ens fessin cas, que algú, per primer cop, ens reconegués la feina’. Una feina i una vida, la de músic, que diuen que no els farà sortir de pobres però que els fa feliços. Com canten a la cançó que obre el disc, ‘Ja han passat l’aspirador / i el terra brilla com el sol / i sense feina / sol i feliç i campió./ Aquesta guerra, la guanyo jo’.
