En què consisteix el projecte Speak & Succeed?  

Bàsicament hi ha dues línies d’intervenció. Per una banda, fer classes a joves perquè tinguin l’anglès com a eina per trobar feina o per acabar els estudis. L’altra línia consisteix a fer tallers amb els professors, ja que molts d’aquests, en aquestes zones més conflictives, no van poder rebre la formació necessària en el seu moment. 

 

Què et va motivar a engegar aquest projecte?

Vaig estar a Sud-àfrica un mes, l’estiu passat, col·laborant en un projecte. Em va agradar molt i tenia ganes de fer alguna cosa més. A més, ara és un bon moment perquè aquest any acabo la carrera [Filologia Anglesa] i no estic lligada a res... Vaig decidir tirar-m’hi de cap.

Vaig començar a mirar i remenar, una ONG de Sud-àfrica em va proposar realitzar aquest projecte i vaig dir: endavant.

 

Quin serà el teu dia a dia a Sud-àfrica?

Els matins faré feina de gestió perquè vull que quan jo marxi d’allà el projecte continuï. Espero quedar-m’hi un o dos anys i fer anglès només un any no serveix de res. Als matins els nens tenen classe i com que jo no puc estar amb ells fins a la tarda, em dedicaré a buscar voluntaris a la universitat de Ciutat del Cap que estiguin disposats a fer una o dues hores de classe a la setmana i llavors muntar-ho perquè quan jo marxi el projecte continuï.

A les tardes estaré amb els nens fent classes i diferents activitats. Els cursos per als professors seran els dissabtes.

 

A Sud-àfrica treballaràs amb l’ONG Khayelitsha. Quines són les línies de treball d’aquesta ONG?

Aquesta ONG és molt petita; van començar-la, fa dos anys, un noi de Sud-àfrica i una noia de Nova Zelanda després de casar-se. El que fan és realitzar activitats extraescolars per als nens, bàsicament perquè no estiguin al carrer tot el dia deambulant sense fer res. Alguns dels problemes greus que hi ha a Sud-àfrica són alcohol, drogues, delinqüència... L’esport o els tallers serveixen d’excusa per apropar-se als nens i treballar amb ells sobre les seves expectatives, veure com de reals són els seus somnis i donar-los eines per fer alguna cosa.

D’entrada em van proposar participar en aquest projecte, però quan els vaig enviar el currículum i els vaig dir que m’hi volia quedar un any,  em van plantejar engegar un projecte paral·lel a aquest, fent classes d’anglès, ja que és bàsic per poder trobar una feina a la ciutat.

 

I està donant resultats el projecte?

Ells estan molt contents. Ara tenen 360 nens participant de les activitats que munten, el que passa és que els resultats finals es veuran a més llarg termini. Després de dos anys, veuen que hi ha molts joves que comencen a agafar una altra direcció, però els resultats evidents encara tardaran a arribar. 

 

Imagino que per engegar un projecte d’aquestes dimensions, no estàs sola. Tens alguna xarxa de col·laboradors que et donen suport?

Tinc la sort que la meva família i els meus amics m’estan ajudant molt, cadascú hi posa una mica del que pot. Els meus pares m’ho estan posant tot molt fàcil, m’ajuden molt... i tiets, cosins, tothom m’ajuda com pot...

I des de l’ONG estan buscant algun local per fer les classes, fent publicitat perquè vinguin els nois, etc...  

 

T’està costant gaire reunir els diners necessaris per engegar el projecte? Creus que en temps de crisi ens tornem menys solidaris?

Crec que és molt fàcil preocupar-te només pel que passa aquí... A mi em fa molta ràbia, ja que això es veu molt ara amb la crisi. Però si veiem com estan allà... ells se’n riurien, de la nostra crisi... Aquí sí que costa trobar feina, i és clar que són moments difícils, però jo encara no tinc cap amic ni cap conegut que estigui dormint al carrer... És evident que aquí hi ha crisi però hi segueix havent un problema a escala global que li dóna deu mil voltes a la nostra crisi...

 

Què en penses del fet que Sud-àfrica hagi organitzat el Mundial de futbol i que tingui  alguns dels millors estadis de futbol del món?

Esperava que el Mundial servís perquè el món agafés consciència de la situació que es viu allà. Lamentablement s’ha venut molt el Mundial però no s’ha venut el país. La imatge que s’ha donat del país crec que és bastant equivocada. Tot i això, sí que han fet algun reportatge a la televisió, per exemple a TV3 en van fer un (vídeo) que explicava la doble situació del país...

El Mundial ha anat molt bé per donar temporalment feina a molta gent del país però quan hagi passat tornaran a estar tal com estaven. Crec que no els ha ajudat gaire, hi ha hagut molta inversió en estadis de futbol i en coses que estan bé, però potser aquests diners s’haurien pogut invertir d’una altra manera...

 

I quina és aquesta Sud-àfrica que no hem vist?

A Sud-àfrica hi ha tres realitats. Les ciutats, que són molt més insegures que les d’aquí però les podríem considerar europees; les zones rurals, que són zones molt pobres però on la gent viu feliç. Potser no tenen aigua corrent, no tenen llum, però tenen la seva caseta de fang i les seves gallines i amb això van fent i tampoc necessiten més... De vegades tendim a pensar que tothom vol viure com nosaltres i no és veritat, ells estan bé així. Per què han d’agafar el nostre estil de vida?

I la tercera realitat és la que es viu a la zona on vaig, que és on hi ha la gent que vivien als poblats i van decidir anar  ales ciutats per buscar feina. Aquesta gent van arribar a la ciutat, no van trobar feina perquè no tenen coneixements, no parlen anglès, han tingut una educació molt pobra i han acabat vivint al voltant de les ciutats en suburbis, en barraques que ni tan sols són de fang... Crec que aquesta és la situació més trista...

 

Tens una pàgina web que està molt bé. Com has aprofitat internet i les noves tecnologies per difondre el projecte? T’ha donat resultats?

Sort d’internet. El web ara mateix és el que tinc per presentar-me... Jo sóc bastant antixarxes socials en general però la veritat és que per arribar a la gent van molt bé.

 

A Catalunya també hi ha molts joves sense recursos que no en tenen prou amb les classes de l’institut i no es poden permetre classes particulars d’anglès. Per què anar a Sud-àfrica si al costat de casa també hi ha molta gent que necessita ajuda?

Per mi anar a Sud-àfrica en una experiència així és part de la meva formació. Fa anys que tinc clar que la major part de la feina a fer és aquí. Podem anar allà a ajudar però si les coses no canvien aquí, no canviarà res allà... Per això sé que no m’hi quedaré a viure, a Sud-àfrica. Potser m’hi quedaré dos anys, potser cinc, però acabaré tornant perquè crec que els problemes reals s’han de solucionar des d’aquí, ja que en el fons els hem causat.

 

Què en penses de la manera com s’ensenya l’anglès a les escoles i instituts del nostre país, tenint en compte que molts alumnes acaben sense tenir el nivell mínim?

És una mica trist. De fet jo vaig suspendre anglès a la selectivitat. A l’escola sempre anava aprovant, però a la selectivitat vaig treure un quatre...

Tot i això les coses estan canviant. Nosaltres vam començar a fer anglès força tard, recordo la meva primera professora d’anglès que quasi no en sabia... Ara es comença amb 4 anys. No se si s’aconseguirà que s’acabin els estudis amb un bon nivell d’anglès però crec que el sistema està canviant cap a millor.