Notícies
Dijous 23.09.2010 06:00
El parlament blinda i regula el correbous
La llei s'aprovà ahir amb 114 vots a favor, 14 en contra i 5 abstencions
El Parlament de Catalunya va aprovar, en l'últim ple de la legislatura, la proposició de llei de regulació de les festes tradicionals amb bous, els correbous. Ho va fer amb 114 vots a favor, 14 en contra i 5 abstencions. Hi van votar en contra tots els diputats d'ICV i dos del PSC (Núria Carreras i Josep Maria Balcells), que tenien llibertat de vot. Les cinc abstencions van ser dels tres diputats de Ciutadans i de dos del PSC (Joan Ferran i Rosa Maria Ferrer). Fa dos mesos, el parlament havia aprovat la ILP que prohibeix les corregudes de bous, una pràctica diferent dels correbous, tradicionals a moltes poblacions de les Terres de l'Ebre.
La ILP, però, no es pronunciava sobre els correbous i la proposició de llei que hi feia referència era pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, on l'havia portada el PP com a protesta perquè el text de la proposició cenyia l'autorització de les festes amb bous a aquelles localitats on fos tradició. Finalment, a principi d'agost, la proposició de llei per blindar els correbous va rebre l'aval del Consell de Garanties Estatutàries.
Van faltar a la votació el president de la cambra, Ernest Benach, i la socialista Manuela de Madre. Els ecosocialistes van acusar CiU, Esquerra i PSC d'impulsar el blindatge dels correbous per tapar el seu vot en contra de les corrides, un argument que, des d'un altre punt de vista, també ha compartit Ciutadans.
La socialista Núria Ventura, batllessa d'Ulldecona, va justificar el seu vot favorable al blindatge dient que els correbous 'són un símbol identitari a l'Ebre'. El diputat de CiU Francesc Sancho, ex-delegat del govern a les Terres de l'Ebre, va evitar de fer comparacions entre els correbous i les corregudes de bous i va lamentar el 'tremendisme' del PP, que en la seva intervenció havia comparat l'avortament i les corregudes de bous. Per part d'Esquerra, Marta Cid, també de les Terres de l'Ebre, va al·legar que els correbous 'no són un negoci i o impliquen la mort de l'animal', a banda que la llei només permet fer-ne allà on ara mateix és tradició de fer-ne.
Els detractors dels correbous lamenten que el Parlament 'es desviï del camí de desterrament de la crueltat amb els animals'
La presidenta de l'Associació de Defensa dels drets dels Animals (ADDA), Carme Méndez, va lamentar que el Parlament hagués actuat en favor dels correbous, 'aliè a la congruència, a l'ètica i a la llei de protecció dels animals'. Per l'entitat animalista, el Parlament 'no ha estat gens coherent' i va criticar els partits que han votat a favor de la protecció dels correbous. Va lamentar que la cambra catalana no hagués donat veu als animalistes 'ni tant sols per opinar sobre la conveniència dels bous embolats i capllaçats'. 'Haguéssim pogut argumentar sobradament el que és evident, que pateixen molt', va reblar.
Vídeos
Declaració de la Plataforma Prou després de l'aprovació de la ILP.
La llei
La llei estableix quatre modalitats de correbous: a la plaça, al carrer, capllaçat i embolat, a més de l'exhibició d'habilitats. Cadascuna d'aquestes té un temps màxim de durada de l'espectacle. La llei prohibeix que hi hagi bous capllaçats i embolats en les hores de màxima exposició al sol durant l'estiu i estableix un règim sancionador per l'incompliment de la normativa, que va dels 50 euros fins als 150.000, segons la gravetat. Pel que fa als municipis que poden celebrar aquests actes, la llei es basa en la tradicionalitat que ja estableix la llei de protecció dels animals. Així, els municipis hauran d'acreditar que els correbous són o han estat tradicionals, però no caldrà que hi hagi hagut 'continuïtat' en anys anteriors. Amb tot, hi ha un annex amb una llista dels municipis que ja han acreditat la tradicionalitat d'aquesta mena d'espectacles.
Corregudes de bous i correbous
El Parlament va prohibir fa dos mesos de fer corregudes de bous al Principat, però no pas correbous, que és una modalitat que des de demà quedarà regulada per llei. Les corregudes de bous i els correbous es diferencien, bàsicament, en dos aspectes: la presència de 'toreros' (n'hi ha només a les corregudes de bous, que sempre es fan a la plaça) i la mort del bou (finalitat de les corregudes. En canvi, en els correbous, el brau no es mata).
Notícies relacionades
- CiU i PSC de les Terres de l'Ebre, orgulloses que la llei que blinda els correbous tiri endavant (20.09.2010)
- El Consell de Garanties Estatutàries avala la regulació dels correbous (05.08.2010)
- La plataforma Prou es felicita per l'aprovació de la ILP contra les corregudes bous (28.07.2010)
- El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous (28.07.2010)
