El Parlament homenatja els impulsors de la Flama del Canigó

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

El Parlament de Catalunya va homenatjar ahir els impulsors de Flama del Canigó. En un acte emotiu conduït pel president del Parlament, Ernest Benach, acompanyat per la presidenta d'Òmnium Cultural, entitat que actualment organitza les rutes de la Flama, Muriel Casals, es van recordar els setze impulsors de la Flama als anys cinquanta i seixanta. Va ser aleshores, i gràcies a ells, que es va reprendre la tradició d'encendre la flama al cim del Canigó, una tradició documentada amb segles d'antiguitat, i de fer-la circular per tot el país per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan.

Benach, en el seu parlament, va destacar la 'fidelitat i el compromís vital' dels homenatjats i va posar el seu esperit com a exemple per a les noves generacions 'perquè el país assoleixi un futur de progrés i llibertat'. També va agrair la seva tasca per a la 'cohesió nacional durant el franquisme' i per a la 'construcció d'una autèntica identitat catalana'.

'És molt més que una flama', va dir Casals, que va destacar la vigència de la tradició: 'la Flama del Canigó no pertany solament al passat, sinó que és absolutament viva i actual'. Benach i Casals van lliurar un guardó commemoratiu als homenatjats, alguns d'ells traspassats i representats pels seus familiars.

Maria Gost, esposa de Nemesí Solà, un dels homenatjats, va cloure l'acte amb un parlament en el que va felicitar-se per l'homenatge, que va qualificar de 'molt necessari'. 'Són persones anònimes que han fet molt pel país', va dir, i va recordar que la Flama és 'una de les poques tradicions vives que reconeix la unitat del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó'. Gost va tornar a demanar, com ja ha fet Òmnium en diverses ocasions, que el dia de Sant Joan sigui declarat diada nacional dels Països Catalans.

Per la seva banda, l'escriptor Joan Soler i Amigó va destacar el valor de la Flama per la seva pertinença al poble: 'no és com l'estatut, o la constitució, que són fets per les institucions i el poble els ratifica, sinó que és al revés: la Flama la fa el poble i després és la institució qui l'ha de ratificar'.

La història

L’any 1955 Francesc Pujades, d'Artes de Tec (Vallespir), i nascut justament un 23 de juny, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan a la pica del Canigó, inspirat pel poema Canigó de Verdaguer. L’any següent Pujades hi va tornar amb uns amics, però en aquesta ocasió els pobles veïns des d'on es podia veure la flama encesa al cim ja estaven atents i tenien preparades fogueres amb la consigna d’encendre-les tan bon punt veiessin cremar la del Canigó.

El 1963 es va encendre el foc al cim i des d'allà baixaren la flama a la plana, i així s'encengueren el màxim de fogueres possible. A partir del 1964 la flama ja es va deixar al Castellet de Perpinyà on romandria encesa durant tot l'any fins al dia 22 de juny següent, quan es tornaria a pujar al cim per a regenerar-la.

El 1966 el foc va creuar per primera vegada la duana i va arribar a Vic, de manera clandestina. Des d'aleshores, la flama s'ha estès per tot el país, arribant al País Valencià, a les Illes i també a l'Alguer. La Flama del Canigó, encesa amb un feix de llenya format per branques de tot el país,  és rebuda actualment pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives. El lligam amb el Parlament es remunta al 1980, el primer any que hi va arribar, la vigília de Sant Joan.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF