09.09.2010 - 06:00
El 15 d’agost de 1895, des de Sant Joan de les Abadesses, en una picada d’ullet maliciosa (comenta Glòria Casals), Maragall escrivia al seu amic Anton Roura: ‘Ara me’n vaig a missa de dotze a l’església bizantina del vell monestir on, segons la llegenda, el comte Arnau anava a veure l’abadessa Adalaisa, filla de Jofre el Pilós (?).’ Maragall no va trigar a a escriure els versos sobre la llegenda.
‘El comte Arnau, Maragall el va escriure durant molts anys (del 1895 al 1910) i en llocs diferents, i aparegué en llibres diferents: ‘Visions & Cants’ (1900), ‘Enllà’ (1906) i ‘Seqüències’ (1911).
LA CANCÓ DEL COMTE L’ARNAU
«¿Tota sola feu la vetlla, ― muller lleial?
¿Tota sola feu la vetlla, ― viudeta igual?».
«No la faig jo tota sola, ― comte l’Arnau;
no la faig jo tota sola, ― valga’m Déu val».
«¿Qui teniu per companyia, ― muller lleial?
¿Qui teniu per companyia, ― viudeta igual?».
«Déu i la Verge Maria, ― comte l’Arnau;
Déu i la Verge Maria, ― valga’m Déu val».
«¿A on teniu les vostres filles, ― muller lleial?
¿A on teniu les vostres filles, ― viudeta igual?».
«A la cambra són que broden, ― comte l’Arnau;
a la cambra són que broden ― seda i estam».
«¿Me les deixaríeu veure, ― muller lleial?
Me les deixaríeu veure, ― viudeta igual?».
«Massa les espantaríeu, ― comte l’Arnau;
massa les espantaríeu, ― valga’m Déu val».
«¿A on teniu els vostres mossos, ― muller lleial?
¿A on teniu els vostres mossos, ― viudeta igual?».
«A la pallissa que dormen, ― comte l’Arnau;
a la pallisa que dormen, ― valga’m Déu val».
«Pagueu-los bé la soldada, ― muller lleial;
ja veieu les meves penes, ― viudeta igual».
«Aixís que l’hauran guanyada, ― comte l’Arnau;
Aixís que l’hauran guanyada, ― valga’m Déu val».
«¿Per on heu entrat vós ara, ― comte l’Arnau?
¿Per on heu entrat vós ara, ― valga’m Déu val?».
«Per la finestra enreixada, ― muller lleial;
per la finestra enreixada, ― viudeta igual».
«Ai, que me l’haureu cremada, ― comte l’Arnau;
ai, que me l’haureu cremada, ― valga’m Déu val».
«Ni tan sols us l’he tocada, ― muller lleial;
ni tan sols us l’he tocada, ― viudeta igual».
«¿Què és això que us surt del cap, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us surt del cap, ― valga’m Déu val?».
«Males coses que he pensades, ― muller lleial;
males coses que he pensades, ― viudeta igual».
«¿Què és això que us ix pels ulls, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us ix pels ulls, ― valga’m Déu val?».
«Són les males llambregades, ― muller lleial;
són les males llambregades, ― viudeta igual.
«¿Què és això que us ix pels nassos, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us ix pels nassos, ― valga’m Déu val?
«Són les coses que he olorades, ― muller lleial;
són les coses que he olorades, ― viudeta igual».
«¿Què és això que us ix per la boca, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us ix per la boca, ― valga’m Déu val?».
«Són les males paraulades, ― muller lleial;
són les males paraulades, ― viudeta igual».
«¿Què vos ix per les orelles, ― comte l’Arnau?
¿Què vos ix per les orelles, ― valga’m Déu val?».
«Males coses que he escoltades, ― muller lleial;
males coses que he escoltades, ― viudeta igual».
«¿Què és això que us ix pels braços, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us ix pels braços, ― valga’m Déu val?».
«Són les males abraçades, ― muller lleial;
són les males abraçades, ― viudeta igual».
«¿Què és lo que us ix per les mans, ― comte l’Arnau?
¿Què és lo que us ix per les mans, ― valga’m Déu val?».
«Males coses que he tocades, ― muller lleial;
males coses que he tocades, ― viudeta igual».
«¿Què és això que us ix pels peus, ― comte l’Arnau?
¿Què és això que us ix pels peus, ― valga’m Déu val?».
«Els mals passos que donava, ― muller lleial;
els mals passos que donava, ― viudeta igual».
«¿Què és aquest soroll que sento, ― comte l’Arnau?
¿Què és aquest soroll que sento, ― que em dóna espant?».
«És el cavall que m’espera, ― muller lleial;
És el cavall que m’espera, ― viudeta igual».
«Baixeu-li grana i civada, ― comte l’Arnau;
baixeu-li grana i civada, ― valga’m Déu val».
«No menja gra ni civada, ― muller lleial,
sinó ànimes damnades, ― si n’hi donau».
¿A on vos han donat posada, ― comte l’Arnau?
¿A on vos han donat posada, ― valga’m Déu val?».
«A l’infern me l’han donada, ― muller lleial;
a l’infern me l’han donada, ― viudeta igual».
«¿Per què allà us-e l’han donada, ― comte l’Arnau?
¿Per què allà us-e l’han donada, ― valga’m Déu val?».
«Per soldades mal pagades, ― muller lleial,
i donzelles deshonrades, ― viudeta igual».
«Cada dia us faig l’oferta, ― comte l’Arnau;
cada dia us faig l’oferta, ― valga’m Déu val».
«Vos dic no em feu pas l’oferta, ― muller lleial,
vos dic no em feu pas l’oferta, ― viudeta igual,
que com més me feu l’oferta, ― més pena em dau.
Feu-ne tancar aquella mina, ― muller lleial,
feu-ne tancar aquella mina, ― viudeta igual,
que dóna al convent de monges ― de Sant Joan.
¿Quina hora és que el gall ja canta, ― muller lleial?
¿Quina hora és que el gall ja canta, ― viudeta igual?».
«Les dotze hores són tocades, ― comte l’Arnau;
les dotze hores són tocades, ― valga’m Déu val».
«Ara, per la despedida, ― muller lleial;
ara, per la despedida, ― dem-nos les mans».
«Massa me les cremaríeu, ― comte l’Arnau;
massa me les cremaríeu, ― valga’m Déu val».
