‘Pirinenques’ (I)

Maragall va escriure ‘Pirinenques’ durant una estada al balneari de Senillers (Cerdanya). Era l’agost de 1892, el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble. ‘Pirinenques’ forma part d’una sèrie de poemes que inclou ‘La vaca cega’ i ‘Goig a la verge de Núria’ dins el llibre ‘Poesies’.

PIRINENQUES

I

A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d’un blau clar,
blavoses o morades;
        són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
        figura solitària.
El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara;
        pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
        la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l’alta muntanya.