Notícies

Dissabte  17.07.2010  16:41

Una setmana després del 10-J el dilema entre sobiranisme o autonomisme s'accentua

L'endemà d'acordar una resolució de mínims, CiU, PSC, ERC i ICV marquen perfil propi

 

El preàmbul de l'estatut va servir ahir perquè CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA arribessin a una resolució conjunta de mínims sobre la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional (TC). El debat extraordinari previ celebrat al parlament va esbossar un futur d'estratègies diverses. Avui, una setmana després de la gran manifestació del 10-J, el dilema de la política catalana és clar, abraçar el sobiranisme o mantenir l'autonomisme.

Malgrat que encara no hi ha data electoral per a les eleccions de la tardor, el clima de pre-campanya augmenta i ho fa centrant-se en l'eix nacional. CiU i ERC ja no creuen en la possibilitat de refer el pacte constitucional i aposten per més ambició nacional, mentre que el PSC i ICV defensen l'autonomisme, fent confiança a la promesa de Zapatero de desplegar bona part l'estatut escapçat pel TC.

El secretari general del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha reiterat a Lleida que la seva aposta per solucionar l'atzucac actual i salvar l'estatut continua essent el federalisme. Per això, els socialistes han inclòs la reforma constitucional en el programa marc que podria traslladar-se al programa electoral de la tardor, tot i reconèixer que ara mateix aquesta és gairebé impossible perquè necessita el suport del PP.

Més, el president de la Generalitat ha tornat a demanar a Mas que concreti si abraça o no l'independentisme.

Abans de la intervenció de Montilla, el director de campanya del PSC, Jaume Collboni, ha reivindicat el paper 'unitari' dels socialistes i els ha definit com la garantia de la 'centralitat' i la 'convivència', davant dels 'extremistes' que la posen en 'risc'. El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha fet una crida dins a les diferents 'ànimes' del partit a 'sumar esforços' i no encetar 'aventures' que poden portar a la 'frustració', referint-se a la possibilitat de desmarcar-se del PSOE al Congrés. Ara, les tensions entre el PSOE i el PSC s'han fet paleses avui en el comitè federal.

El líder de CiU, Artur Mas, ha dit a Castelldefels que la seva formació va evitar ahir que el tripartit, el parlament i Catalunya fessin el ridícul en la resolució contra la sentència de l'estatut. Finalment 'poc o molt es va aconseguir', ha afegit. Mas ha reiterat que el que li cal a Catalunya ara és 'encarar el futur' per un altre camí que l'autonòmic seguit durant els últims trenta anys, però que intentarà que el camí el facin el màxim de catalans possible. Més, ha dit que la seva prioritat serà sortir de la crisi econòmica i 'aixecar el país'.

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, s'ha felicitat per l'acord unànime d'aquest divendres al Parlament sobre la proposta basada en el preàmbul de l'Estatut. No obstant, Ridao ha insistit aquest migdia que el debat monogràfic sobre la sentència de l'estatut va ser 'molt clarificador' i que no hi ha una 'estratègia comuna de sortida'. Això cal veure-ho, ha dit el dirigent republicà, 'sense cap dramatisme' perquè PSC i CiU aposten novament per tornar a l''autonomisme tronat' de fa deu o quinze anys i, en canvi, ERC aposta pel dret a decidir i per un full de ruta que pugui dur Catalunya a la independència els pròxims anys.

Finalment, el secretari general d'ICV, Joan Herrera ha titllat la resolució d'ahir d'acord de mínims i ha reclamat un full de ruta 'molt concret' que obligui Zapatero a complir tot l'estatut. Aquesta ha de ser la demanda del catalanisme, segons Herrera, que a instat el PSC a ser 'valent' i ha dit a CiU que 'no aposti per l'electoralisme' perquè 'facilitarà les coses al govern espanyol'.

Aquests partits defensaran resolucions pròpies al congrés espanyol dimarts vinent, en l'última sessió del debat de política general.

Una resolució conjunta de mínims

En el ple extraordinari del parlament celebrat ahir, el president de la Generalitat, José Montilla, va acabar proposant una resolució que reprodueix el preàmbul, que inclou la definició de Catalunya com a nació, i els grups del tripartit i CiU hi van donar suport, matisant que no és exactament la resolució que ells voldrien. La proposta només va ser signada per PSC i ICV-EUiA.

La proposta aprovada mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència, 'tot respectant les institucions en que s'organitza l'estat de Dret', i reivindica l'estatut acordat entre el parlament i les corts espanyoles, acordat per majoria absoluta al congrés i el senat, i aprovat en referèndum. També manifesta el compromís de les institucions catalanes de defensar l'estatut 'íntegrament' i 'extreure'n tot el potencial d'autogovern que conté'.

A partir d'aquí, el text ratifica el preàmbul de la 'llei fonamental' de Catalunya. Es tracta del primer apartat de l'estatut, que no té valor jurídic –com ha deixat clar el TC en la seva sentència-, i en el qual recorda les arrels històriques de Catalunya i que la Generalitat fou creada l'any 1359. I també inclou la fórmula que es va acordar per definir Catalunya: 'El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat'.

Aquesta proposta de resolució va ser signada i presentada davant del ple pel PSC i ICV-EUiA. CiU i ERC es van avenir a donar suport a la iniciativa del president, però van evitar signar-la. El president Montilla la va proposar al ple en la sessió de la tarda, després que al matí el president de CiU, Artur Mas, el reptés a presentar una proposta. Montilla la va comunicar als socis pocs minuts abans que es reprengués el ple, i a Mas al mateix hemicicle, just abans de fer-la pública.