'No cal bossa, gràcies'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Aquesta frase és una de les que proposen les entitats i institucions catalanes que commemoraran el Dia Català Sense Bosses, que vol conscienciar la societat de la necessitat de reduir el consum de bosses de plàstic. La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (FPRC), que és al darrere de la diada del 3 de juliol des de 2008, ha decidit eixamplar l'abast geogràfic de la iniciativa i convertir-la en una jornada internacional. Per això s'han convidat aquests dies a la capital catalana, on hi ha previst de fer un smart mob reivindicatiu demà al matí, tot d'associacions d'uns quants països perquè ajudin a estendre el Dia Internacional Sense Bosses: enguany, a més de la setantena d'activitats de sensibilització al Principat i les Illes, el dia se seguirà en vint països d'Europa, l'Àsia, l'Àfrica i Amèrica. El Dia Sense Bosses és fruit de la campanya Catalunya lliure de bosses de la mateixa FPRC, amb què es pretén conscienciar 'la societat de la necessitat de canviar els hàbits de consum d'abús de bosses de plàstic i de productes d'un sol ús per uns de més respectuosos amb el medi i més responsables'. Comparteixen el mateix objectiu dues iniciatives singulars que s'han posat en marxa aquesta primavera.

El mes de març passat va començar a travessar l'oceà Pacífic un curiós catamarà, anomenat Plastiki, que té la gran peculiaritat d'ésser fabricat amb 12.500 ampolles de plàstic. La voluntat de la travessada entre San Francisco (Califòrnia) i Sydney (Austràlia), d'un centenar de dies, és conscienciar sobre l'acumulació insostenible de residus plàstics al planeta i denunciar l'aparició al Pacífic d'un corrent marí ple de deixalles entre Califòrnia i el Japó que, segons alguns càlculs, pot arribar a ser més gran que els Estats Units. De fet, és una de les moltes 'illes de residus plàstics' que suren pels mars del planeta: també se n'han detectat al Pacífic sud i nord, a la costa oest d'Austràlia i a l'Atlàntic sud i nord.

Precisament d'analitzar i quantificar aquesta última 'illa', a l'Atlàntic nord, se n'encarrega des del mes passat l'expedició Plastics at SEA. Després d'haver recorregut gairebé dues mil cinc-centes milles nàutiques, els tripulants a bord d'aquesta embarcació científica diuen que ja han comptat més de quaranta mil restes d'objectes plàstics surant al mar.