Notícies
Dimarts 29.06.2010 06:00
El CoNCA fa la primera diagnosi sobre la cultura a Catalunya
El president considera que l'estat de la cultura i de les arts té dèficits d'autèntica gravetat
El president del Consell de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Francesc Guardans, va presentar ahir el primer 'Informe Anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2010' (pdf). És un document de dues-centes pàgines que fa una diagnosi (també n'han dit radiografia, cartografia...) de la situació de la cultura a Catalunya. A la primera part, s'hi tracen les grans línies conceptuals del paper que ha de representar la cultura; a la segona, s’hi exposa l’anàlisi sector per sector.
Un dossier més pessimista que no optimista?, van demanar a Guardans. Va respondre: 'És un informe objectiu, fet per un organisme independent, en què enfoquem aquells aspectes que s'han d'aprofundir i millorar.' Ara, una estona abans, durant l'exposició, havia parlat de 'dèficits d'autèntica gravetat', però tampoc no els havia detallats.
De l'explicació feta per Guardans, se'n van treure poques conclusions. Ho havia advertit d'entrada: 'És un document dens, ampli, difícil de resumir.' Però, a banda la poca llum que va aportar sobre el document, sí que és clar d'estructura, ple d'informació que mai no s'havia aplegat abans; i amb 'perles' i dades poc il·luminades (que s'han de trobar), però il·luminadores. Acompanyant l'informe, el CoNCA ha redactat vint-i-cinc punts, que són els compromisos, derivats del document, que l'organisme assumeix (annex de la columna).
Primera part de l'informe
La diagnosi comença amb una primera part de grans línies conceptuals i ideològiques. No en va n'ha estat un dels principals redactors el filòsof Xavier Antich, vocal del CoNCA. El document s'organitza en cinc apartats: dimensió social de la cultura, cultura i economia, cultura i educació, cultura i territori, cultura i patrimoni.
En aquesta primera part es considera la cultura com un bé públic comú, com un bé preferent: la cultura ocupa un lloc privilegiat en el desenvolupament, la integració i la cohesió social. L'informe prioritza la consideració social de la cultura.
Guardans va destacar que s'hi entengués la cultura com un valor estratègic de la nostra economia, i que s'havia de deixar de veure com la germana pobra i considerar-la generadora de riquesa. El dossier constata que manquen dades relatives a Catalunya per a estimar l'impacte de la cultura en l'economia catalana. També aborda la despesa en cultura de l'administració pública: mentre els ajuntaments són els que hi destinen més diners (78,10 euros per habitant), l'estat espanyol és el que n'hi destina menys (10,88 euros per habitant). A més, en una gràfica es veu que les aportacions més grosses de l'estat espanyol en cultura a Catalunya, aquests últims anys, van ser el 2003 i el 2007, en tots dos casos, un any abans de les eleccions generals. (La partida dedicada a l'Institut Cervantes, tota sola, és superior als diners rebuts per Catalunya.)
Els territoris de parla catalana
En l'apartat de cultura i territori, el document dedica un subapartat als territoris de parla catalana. Constata 'un retrocés respecte de les èpoques en les quals les relacions eren fluides i no limitades per posicions partidistes.' Però també denuncia el sistema jurídico-constitucional de l'estat espanyol, en concret l'article 145 de la constitució espanyola, que impedeix les relacions entre comunitats autònomes. En aquest apartat, el CoNCA s'ofereix com a mitjancer i creador de nous ponts de diàlegs.
Segona part de l'informe
La segona part fa una diagnosi per sectors culturals concrets. La pregunta de si hi havia aspectes que compartissin tots els sectors culturals estudiats, o una bona part, Guardans la va respondre esmentant la internacionalització, la redacció de l'estatut de l'artista i la distribució. Jordi Coca, un altre vocal del CoNCA, observa que un dels punts clau és precisament la distribució: és dolenta, o nul·la, de manera que un producte cultural arriba malament al públic o ni tan sols hi arriba.
En l'àmbit de la fotografia l'escrit al·ludeix al fons de l'Arxiu Centelles. Diu que 'seria bo que les institucions desvinculessin la noció de patrimoni de la idea de propietat. El patrimoni és un bé públic comú i s'ha d'adquirir en coherència amb aquest concepte.'
En l'àmbit del cinema fa un crit d'atenció sobre el fet que el cinema català sigui encara un gran desconegut a Catalunya, ço que n'afecta la supervivència. L'informe demana mesures urgents per a donar al cinema català l'impuls i el suport que requereix; dóna suport a la llei del cinema de Catalunya, remet a l'informe prescriptiu que ja va preparar el CoNCA fa uns quants mesos i demana que Catalunya sigui capdavantera en la projecció de films en versió original.
Sobre el sector teatral, qüestiona el paper del Teatre Nacional de Catalunya: 'La concepció de determinats equipaments de primera magnitud, com el TNC, serien més útils si s'haguessin concebut des d'una òptica territorial. O si el TNC tal com funciona ara, fos completat per una autèntica xarxa municipal i de centres de producció que, a hores d'ara, trenta-tres anys després de la recuperació de la democràcia, a Catalunya no ha estat possible.'
Un matí mogut
Ahir els responsables del Consell de la Cultura i de les Arts van tenir un matí intensíssim: a primera hora lliuraven l'informe al president del parlament, Ernest Benach; després varen servir-lo als representants dels sectors culturals a l'Antic Teatre de Barcelona (un acte molt concorregut) i, en acabat, als mitjans de comunicació. També varen enviar-ne més de 250 exemplars als 'creadors d'opinió'. (informe, pdf).
Un calendari mogut
Dissabte el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts lliurarà al Palau de la Música Catalana els Premis Nacionals de Cultura 2010.
Abans de l'agost el CoNCA hauria de presentar la nova web de l'organisme.
Al setembre es faran unes jornades per a estudiar l'Informe Anual de la Cultura i començar a definir el pla estratègic, que s'ha de presentar abans de final d'any.
Els 25 compromisos del CoNCA
1. Impulsar la consideració de la cultura com un bé públic comú i com un bé preferent (allò que els anglo-saxons anomenen ‘merit goods’, béns que cal preservar i desenvolupar amb la intervenció, quan calgui, dels poders públics). I és que la cultura, a més de la funció econòmica, n'acompleix una d'essencialment social.
2. Prioritzar la consideració social de la cultura i destacar-ne la centralitat en els processos d'aprofundiment democràtic, de constitució i enriquiment de l'esfera pública, de cohesió social i d'emancipació individual i col·lectiva.
3. Promoure i impulsar les iniciatives que incideixin en la capacitat creativa de les comunitats, la presa de poder cultural pels territoris, la gestió de la diversitat cultural i la participació dels ciutadans més enllà de la condició de consumidors culturals. Amb això es mesurarà, en els anys que vénen, la maduresa de les polítiques de foment de la cultura i de les arts que han d'endegar-se a Catalunya, i aleshores serà possible d'avançar en les estratègies de coneixement i d’anàlisi que s'acostumen a englobar sota la denominació del retorn social de les polítiques culturals.
Per poder-ho aconseguir és prioritari d'establir, fixar i utilitzar nous indicadors culturals que tinguin com a horitzó de treball les modificacions de la realitat social en què col·laboren. El CoNCA es compromet a impulsar els estudis necessaris per a fer possible la generació d'aquests nous indicadors.
4. Impulsar les formes de democratització de la cultura i incentivar la reflexió i la posada en marxa de plataformes que permetin l'intercanvi d'experiències, com les fomentades per les administracions locals i els centres cívics o les associacions ciutadanes, programes innovadors endegats per equipaments com ara biblioteques o certs museus, centres d'art, teatres municipals, auditoris o conservatoris, o iniciatives d'intermediació com les que s'estableixen entre determinades pràctiques culturals i el món de l'educació.
Cal recordar que, en la mesura que la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (6/2008 del 13 de maig) fixa explícitament, entre les funcions del CoNCA, la de 'dur a terme la difusió cultural i la promoció i el foment de l’activitat cultural a Catalunya' (art. 4, b), allò que l'actual Informe planteja en aquesta secció fa que, pel CoNCA, no solament sigui un compromís al qual és tingut per llei, sinó una convicció estratègica prioritària.
5. Posar en comú reflexions, anàlisis i metodologies sorgides en l'àmbit de les ciències socials més avançades al nostre país, sobretot en l'espai universitari, amb les pràctiques i iniciatives locals que han de confrontar-se, en les actuacions quotidianes, amb situacions en un canvi constant i en una composició sociocultural cada cop més diversa.
6. El CoNCA es compromet a impulsar, en relació amb els altres organismes públics competents, l'elaboració d'un banc de dades tan complet i actualitzat com sigui possible, en l'àmbit general i sectorial, de la dimensió econòmica de la cultura a Catalunya.
Urgeix de disposar, tan aviat com sigui possible, d'un sistema de mesura de la dimensió econòmica de la cultura a Catalunya tan complet com el que configura, per a l'estat, la Cuenta Satélite de la Cultura en España.
7. En el cas de l'ocupació en el sector de la cultura cal disposar, tan aviat com sigui possible, de dades completes, actualitzades i integrals de la situació a Catalunya.
8. Iniciatives de gran pes i influència com la Mission du Mécénat (a França) creada el 2003, poden servir d’exemple. Tenen la funció de coordinar i de professionalitzar l'acció del ministeri i dels actors culturals en matèria de mecenatge, d'avaluar els serveis del ministeri i de les altres institucions en aquestes activitats, de difondre les noves disposicions legislatives entre els possibles implicats, de proposar modificacions de la llei en el marc de l'harmonització europea, de desenvolupar i animar els mecenes i donadors (també i sobretot, els d'escala mitjana i petita), i de suscitar la creació de fundacions i d'ajudar-hi. També en aquest aspecte el CoNCA proposarà al govern fórmules possibles per a la creació d'alguna agència institucional per a donar suport al mecenatge.
9. El CoNCA es compromet a donar suport als àmbits de possible actuació d'ordre fiscal, en els quals seria possible d'iniciar modificacions legislatives com per exemple:
- Incentius fiscals al mecenatge i al patrocini.
- Incentius fiscals per donacions, adquisicions i conservació de béns d'interès cultural.
- Incentius fiscals a les indústries culturals.
10. El CoNCA ha començat els contactes per tal de fer possible la reflexió pertinent sobre l'aplicació de l'1% cultural en els termes previstos per la legislació.
11. El CoNCA es compromet a dedicar un esforç especial a un estudi detallat i exhaustiu sobre l'estat de la formació en els àmbits de la cultura i de les arts en tots els graus de l'ensenyament obligatori, i en els de l'educació superior universitària.
12. Cada cop més, els projectes educatius dels centres ocupen una centralitat d'oferta cultural que va molt més enllà del que era habitual fins ara. En aquest sentit, caldrà avaluar la presència d'aquestes iniciatives a tot el territori, i en tots els àmbits culturals i artístics, i afavorir l'expansió de les estratègies amb més èxit. Paral·lelament al compromís del CoNCA d'establir aquestes cartografies en el pròxim Informe Anual, caldrà avaluar igualment la possibilitat de posar en marxa polítiques específiques de suport a aquestes iniciatives per tal de generalitzar-les a tots els àmbits que sigui possible.
13. El CoNCA vol impulsar un pla estratègic que permeti d'atendre el dret fonamental de l'alfabetització artística i cultural, i el coneixement del llenguatge visual i audiovisual tan essencial per a l'imaginari col·lectiu del segle XXI.
14. No han acabat mai de fructificar els esforços dels governs dels territoris de parla catalana per a establir, de manera regular i normalitzada, acords de col·laboració. Aquesta tendència, a banda el fet que ha provocat una anomalia ja en la llengua comuna, en molts casos no solament ha impedit que produccions culturals originades a Catalunya circulessin amb tota normalitat pels territoris de parla catalana, sinó que també, recíprocament, ha acabat produint, en molts casos, una certa indiferència a Catalunya respecte de produccions culturals sorgides en aquests altres territoris. La situació, cal qualificar-la gairebé d'una certa excepcionalitat cultural, amb uns efectes, en l'intercanvi cultural entre aquests territoris, realment empobridors.
El CoNCA es compromet, des de la seva posició independent, a oferir-se com a mediador entre les d institucions, però també entre equipaments, centres o associacions, en les instàncies en què sigui possible de començar a establir, renovar o reforçar ponts de diàleg.
15. En aquesta mateixa línia mediadora, el CoNCA té la intenció d'establir relacions, amb la voluntat d'arribar a acords, i on sigui possible convenis, amb els consells de cultura que, en aquest moment, ja existeixen en algunes comunitats autònomes de l'estat, tot i ser de naturalesa diferent.
16. Les arts visuals s’han d’adaptar a la societat en xarxa i han d'abandonar l'individualisme i la desconnexió sectorials tradicionals. Una mesura és la posada en marxa del Decret de la Xarxa pública de Centres i Espais d’arts visuals, que ha impulsat el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i que haurà de desenvolupar el CoNCA conjuntament amb l’administració local.
17. El CoNCA dóna suport, i s’hi afegirà, al programa En Residència (www.enresidencia.org http://blocs.xtec.cat/enresidencia0910) de l’ICUB com a proposta modèlica.
18. El CoNCA desenvolupa per encàrrec del DCMC una diagnosi i un pla d’actuació en matèria d’adquisició pública d’obres d’art.
19. El CoNCA té l’encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de fer una diagnosi i un pla d'actuació sobre el sistema de les col·leccions públiques a Catalunya per a la constitució d'un Fons Nacional d'Art, que permetrà de superar el dèficit de la situació patrimonial de la fotografia.
20. És important que el CONCA contempli, en la reforma dels seus ajuts, la possibilitat d'incidir, per la via de convocatòries de nova execució, en la fase desatesa de la producció cinematogràfica com el suport a la creativitat en fase de guionatge o d’investigació i, en general, en les etapes prèvies a la creació, en coherència amb la línia del CoNCA d’orquestrar la planificació sistemàtica de suport a la creativitat.
21. El llarg procés de gestació i d'activació del CoNCA no va permetre la renovació dels convenis plurianuals amb companyies o artistes l'any 2008 ni reiniciar-ne el procés el 2009, cosa que ha implicat una relativa sensació d'inestabilitat que cal corregir. En tot cas, hi ha plena consciència que algunes companyies tenen un bagatge i un recorregut històrics importants que, lògicament, cal preservar i consolidar, però no en detriment del suport que necessiten les propostes emergents.
22. Caldria reflexionar sobre què suposa que a Catalunya es formin ballarins, una part considerable dels quals no poden desenvolupar la seva feina aquí per falta d’oportunitats. Tampoc no sembla del tot encarrilat el grau superior de dansa de l'Institut de Teatre, ni en pedagogia ni en coreografia. Possiblement aquesta reflexió s'hauria d'emmarcar en l'Estatut de l'Artista, que tan necessari és per qüestions professionals, fiscals i pels drets i deures dels creadors, i que el CoNCA està decidit a impulsar.
23. S'ha de dibuixar un mapa de la dansa a Catalunya, avui inexistent. També caldria analitzar les raons que han dut a l'actual delimitació de competències entre l'ICIC, que no s'ocupa de la dansa, i el CoNCA.
24. Des del mateix moment de la constitució del CoNCA, el març del 2009, aquest ens, des de l’especificitat de les seves funcions, també col·labora en el desplegament del Pla Integral del Circ.
25. Una de les preocupacions més sentides entre els professionals del sector musical és, també, la dificultat de tenir resolta la problemàtica de la fiscalitat, i la constant batalla de ser considerat professional autònom o treballador contractat. El CoNCA s'ha compromès absolutament en l’àmbit de la creació i de la interpretació musicals i treballa en la divulgació, la implantació i l’aplicabilitat del Codi de Bones Pràctiques.
