20.01.2010 - 06:00
Barcelona, 15 de juliol de 1911. S’inaugura el Casino de la Rabassada amb una gran festa plena d’autoritats i de convidats distingits. El casino ha de ser l’emblema de la ciutat a tot Europa. Però el projecte dura un any i prou. El món tèrbol del joc, la manca d’escrúpols, els gàngsters, un mort…, són esperons d’aquesta novel·la de gènere (novel·la històrica i novel·la negra, tot alhora) apta per a tots els públics. ‘Una vida en joc‘ (Columna) d’Albert Salvadó es presentarà al públic el 4 de febrer durant la BCNegra.
El Casino de la Rabassada de Barcelona, propietat d’uns inversors francesos, vol ser l’emblema de Barcelona i vol rivalitzar amb Montecarlo. Al costat, s’hi edifica un hotel de luxe i un parc d’atraccions. Se’n fa propaganda per tot Europa. ‘Però el fet més sorprenent és que al final el projecte dura exactament un any. Un any i prou. El governador civil prohibeix el joc i tanca el casino. Què va passar? Se n’expliquen fets molt tèrbols, d’aquest casino. Es diu que hi havia una sala dels suïcides i que hi van desaparèixer personatges.’
‘El protagonista és en Víctor Pons que, sabent aprofitar bé les seves oportunitats, s’ha enfilat en l’escala social. El trobem dirigint la seguretat del casino quan troba morta d’un tret Carla Torres. És aquí que se li presenta l’oportunitat de la seva vida, que se li comença a… complicar de dalt a baix. Al final, l’atzar té el pòquer d’asos i s’acaba enduent tots els diners de la taula’, diu Salvadó.
‘La Barcelona del 1911 em va sorprendre una barbaritat, continua. Me la imaginava grisa, bruta i plena d’edificis vells, però era tot al revés, esplendorosa. Ara, més que la ciutat i que el període, a mi, m’han fascinat de veritat el joc i el món que en sorgeix.’
Com les novel·les de cavalleria
El també escriptor Vicenç Villatoro, que ha acompanyat Salvadó en la presentació de la novel·la a la premsa, considera ‘La vida en joc’ com una obra de diversos gèneres: novel·la històrica, novel·la negra, novel·la de gàngsters i, fins i tot, novel·la de cavalleria. També ha enfilat un seguit d’elements que troba molt ben travats en la novel·la: que l’autor hagi triat una època suggestiva (que remet a un món que literàriament ja coneixem i que han fixat novel·les com ‘La ciudad de los prodigios’ i ‘La verdad sobre el caso Savolta’), una època d’avalots, convulsió, conflictes; que hagi sabut construir una trama interessant, en què passen coses, que neix de la vocació de narrar; que tingui un estil net, clar, polit, precís, però que no es fa notar; i la construcció de personatges.
Villatoro també ha dit que Salvadó no era un autor d’una sola obra, sinó autor d’un model. Perquè Albert Salvadó (Andorra la Vella, 1951) situa les seves obres en èpoques ben diferents (Egipte, Tàrraco, l’Edat Mitjana, la Segona Guerra Mundial…), però sempre combinant la novel·la històrica amb el misteri. I Salvadó comenta, a propòsit: ‘Nèstor Luján va dir una vegada que, en la novel·la històrica, s’hi havia de posar misteri. Jo, a més, crec que s’hi ha de posar sentiment.’
