Llarga vida a Boris Vian!

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Haureu comprovat que no tinc massa disciplina amb la periodicitat dels articles. Us assegure que no és mandra (escric tots els dies) sinó mancança de temes. O de temes que resulten d’interés. Un mes com gener dóna per parlar de rebaixes, economies domèstiques, presidències europees, catàstrofes naturals i humanitàries o un president de club de futbol erigit en Messies. Però no: de tot se n’ha parlat massa.

Fins que aquest matí, mentre em feia el café amb Vilaweb al davant, m’he assabentat de la mort d’Ursula Vian-Klüber. Ignorava que continuara viva. Millor dit, mai m’hi havia interessat. El seu marit va morir fa 51 anys i ella va crear un fundació per mantenir viu l’esperit d’un dels millors escriptors universals. He dit escriptor? El terme és insuficient per definir Boris Vian: escriptor, inventor, trompetista… patafísic en general.

Podeu entrar en el seu món a través dels relats, on recomane “El llop-home”; la novel·la, amb l’emotiva i divertida “L’escúma dels dies”; o la sèrie negra, on destacaria “Escupiré sobre les vostres tombes”. Per cert, va ser durant l’estrena de l’adaptació cinematogràfica d’aquesta darrera novel·la quan va morir, als 39 anys, d’un atac cardíac.

Ho podeu acompanyar amb bona música: amb la de qualsevol dels recopilatoris amb les seus cançons o amb l’homenatge que l’argentí Andy Chango li retia l’any passat, amb versió inclosa de “Le deserteur”, una cançó pacifista de 1954 adreçada al president de qualsevol estat disposat a enviar tropes a qualsevol guerra. I fins ací Boris i Ursula.