Notícies

Dimecres  16.12.2009  19:34

L'acord d'última hora sobre successions encén les crítiques de l'oposició

El tripartit acorda una reforma el dia abans de la votació · CiU insisteix que suprimirà l'impost si mai governa

 

El dia abans que el Parlament voti les esmenes a la llei que inclou la reforma de l'impost de successions, els tres socis de govern han comparegut per mostrar la seva satisfacció davant de l'acord d'última hora a què han arribat. L'acord preveu alguns canvis en l'esmena consensuada entre socialistes i republicans, principalment, en els traspassos de pares a fills, tot i que el govern no ha concretat xifres. La manera com han dut a terme les negociacions, apurant fins l'últim dia, ha encès les crítiques del cap de l'oposició, que ho ha qualificat d'espectacle 'patètic'.

'Es tracta d'una reforma a fons que té per finalitat de garantir la persistència de l'impost dins del sistema fiscal català', ha dit el diputat socialista Antoni Comín, que ha assegurat que amb la reforma cerquen d'homologar l'impost amb la resta d'Europa. Segons que ha dit Comín, el criteri que ha permès d'arribar a un acord entre els tres socis ha estat el de 'distingir bé el tractament que es fa als cònjuges i el que es fa als descendents'.

'Hem fet un model d'impost més progressiu que en permet la redistribució equitativa', ha dit la diputada d'Esquerra Àngels Cabasés, i ha afegit: 'La resta de partits ho tindran mol difícil per rebatre la reforma, perquè és una bona reforma'. Finalment, Laia Ortiz, portaveu d'ICV, soci que ha estat fins l'últim moment defensava una esmena pròpia diferent de la d'Esquerra i PSC, ha afirmat: 'Hem demostrat que som capaços d'arribar a un bon acord de govern'. Segons Iniciativa, la base de l'acord és el 'foment de la igualtat d'oportunitats'. Ortiz ha destacat que les reduccions addicionals havien quedat reduïdes a la meitat i que també ho havien fet les reduccions de pares a fills.  


El cap de l'oposició i president de CiU, Artur Mas, ha qualificat d'espectacle 'patètic' la manera com el govern ha arribat a l'acord: 'la manca de coherència ha estat a l'ordre del dia i el govern ha transmès una imatge de poca confiança'. A més, ha criticat que aquest pols, que 'afecta a molts ciutadans', l'hagi 'guanyat Iniciativa, un dels grups més minoritaris del parlament'. Per Mas, es tracta del peatge que han hagut de pagar PSC i Esquerra per mantenir-se en el poder. Mas considera que es tracta d'una 'reducció modesta' i que la majoria social del país vol que l'impost sigui eliminat.

Segons diverses fonts, el principal punt que ha permès arribar a l'acord és que s'ha modificat el llindar a partir del qual es deixarà de pagar aquest impost de pares a fills. La proposta del PSC i ERC plantejava aquest llindar fins als 400.000 euros, mentre que ICV-EUiA apostava per 200.000 euros. L'acord contempla aquest llindar en 275.000 euros, un punt intermig entre les dues propostes, tot i que també inclou una variable segons la qual en alguns casos es podria arribar fins als 400.000. El llindar en el cas de les successions entre cònjuges es mantindria en els 400.000 euros, tal com ja plantejava la proposta del conseller Castells. També es manté la deducció per habitatge habitual i que, a partir de l'1 de gener del 2010, no es perdrà la condició d'habitatge habitual si la persona propietària viu més de dos anys en una residència o centre sanitari.

Resolució de suport a les consultes del 13-D

El grup parlamentari d'ERC vol portar al parlament una resolució que reconegui les consultes sobre la independència fetes aquest cap de setmana a 167 municipis. La mateixa proposta encoratja la societat civil, els electes locals i els ciutadans a 'treballar conjuntament' per les consultes previstes per al febrer i l'abril del 2010. ERC ha decidit de presentar aquesta proposta sense haver-la pactada amb els seus socis. Aquests diuen que se l'estudiaran, però el PSC fa observar que no és partidari de donar suport institucional a les consultes, i ICV-EUiA s'ha molestat perquè ERC no ha seguit el 'protocol' entre els socis.

Segons la proposta de resolució, les consultes van tenir 'un ampli ressò i participació', perquè 200.000 vots són 'un resultat molt important, si tenim en compte l'índole no oficial d'aquestes consultes, el fet que fossin convocades per la societat civil i no per l'administració i el caràcter no decisori'.

Els socis de govern, PSC i ICV-EUiA, diuen que no en sabien res, de la proposta d'ERC, i que l'estudiaran. Però la portaveu adjunta del PSC al parlament, Carme Figueras, fa saber que la seva posició és de respecte a les consultes, però que no s'hi han de donar 'suports institucionals. Creiem que la via de l'independentisme no és la que convé a Catalunya, sinó la de l'autogovern, clarament exposada a l'estatut.' A més, diu Figueras, aquesta qüestió no figura al pacte de govern i els partits tenen punts de vista diferents sobre la matèria. 'No ens sentim vinculats al fet que ho presenti un grup que forma part del govern, perquè no estem d'acord a donar suport institucional a les consultes populars.'

El PSC retira l'esmena a la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea de planificació

'Mentre no hi hagi vegueries [qüestió inclosa a l'estatut i pendent de la resolució del Tribunal Constitucional], la llei estableix que els àmbits de planificació són les unitats territorials d'organització. Per tant, aquest àmbit de planificació és la màxima aspiració d'un territori.' Són paraules de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, que afirma a VilaWeb: 'Estic convençut que avui tindrem l'àmbit funcional.'Avui es debaten al parlament les proposicions de llei de CiU i PP, que reconeixen el Penedès com a àrea de planificació, pas previ i necessari a una possible vegueria pròpia. Les proposicions topaven amb les esmenes a la totalitat del PSC-Ciutadans pel Canvi, que finalment, i després de saber-se que Esquerra donaria suport a les proposicions, han estat retirades.

Les propostes, fetes a instàncies de la plataforma, demanen de modificar la llei del pla territorial general de Catalunya i d'incorporar-hi la nova àrea de planificació penedesenca, que inclou les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat dels municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.

Fonts de CiU han explicat a VilaWeb que cadascuna de les vegueries previstes (Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Catalunya central, Girona, Pirineu, Ponent i Terres de l'Ebre) necessita un àmbit de planificació propi del territori, de manera que mentre no es reconegui una possible vegueria del Penedès, les comarques que en formarien part es repartirien en alguns altres àmbits de planificació (l'Alt Penedès i el Garraf, al de Barcelona; el Baix Penedès, al del Camp de Tarragona; i l'Anoia, al de la Catalunya central). En canvi, si tirava endavant la proposició de llei, el territori penedesenc s'organitzaria en un àmbit de planificació comú mentre no es constitueixi una possible vegueria del Penedès.

Pel portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, 'ara és el moment de fer el pas' i de tirar endavant l'àmbit de planificació territorial. I explica: 'Tot i que el projecte de llei de vegueries preveu set àmbits funcionals, si el Penedès en té un de propi, el govern haurà d'accedir a la vuitena vegueria'.

Entre avui i divendres, el parlament discutirà onze lleis

Avui comença l'últim ple parlamentari de l'any, i la sessió no s'acabarà fins divendres a la tarda. Entre més coses, s'hi discutiran el projecte de llei de pressupostos de l'any que ve, el de mesures fiscals i financeres i el de la nova llei del Síndic de Greuges; també la Iniciativa Legislativa Popular per a modificar la llei de protecció dels animals de manera que prohibeixi les corregudes de toros.