Notícies
Dimecres 16.09.2009 14:15
El contingut del project de llei de consultes populars per la via de referèndum
S'estructura en cinc capítols en què es defineixen els dos àmbits d'aplicació: l'àmbit territorial de Catalunya i el municipal
El projecte de llei de consultes populars per la via de referèndum s'estructura en cinc títols en els quals (capítol segon i tercer) es defineixen dos àmbits d'aplicació de les consultes populars per via de referèndum: per una banda les que es promoguin dins l'àmbit territorial de Catalunya, i per l'altra, les que es promoguin en l'àmbit municipal. Ara, cal tenir present que dins de l'àmbit municipal hi ha afers que en queden exclosos.
Els cinc títols del projecte de llei
El primer, dedicat a les disposicions de caràcter general, defineix la consulta popular per via de referèndum com un instrument de participació directa per determinar la voluntat del cos electoral sobre qüestions polítiques de transcendència especial amb les garanties pròpies del procediment electoral. El títol segon regula les consultes populars per via de referèndum d'àmbit de la Generalitat de Catalunya. El tercer regula les consultes populars per via de referèndum d'àmbit municipal. El títol quart preveu el procediment de convocatòria i celebració de les consultes populars per via de referèndum, tant en l'àmbit de la Generalitat com en l'àmbit municipal, un cop han estat autoritzades per l'estat espanyol. I el cinquè, per últim, regula els principis i garanties de la utilització dels mitjans electrònics en les consultes populars per via de referèndum d'acord amb la Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa de 2004, relativa als estàndards legals, operacionals i tècnics per al vot electrònic. Aquest és un punt en què cal fer especial incidència perquè es tracta d'una novetat important.
Els àmbits d'aplicació
Pel que fa a l'àmbit de la Generalitat, l'objecte de les consultes populars per via de referèndum són aquelles qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat i es preveu que el seu efecte sigui consultiu. El govern, el parlament, els municipis de Catalunya i la ciutadania estaran legitimats per proposar la convocatòria d'una consulta popular. Totes aquestes quatre vies acaben al parlament, que l'ha d’aprovar amb majoria absoluta. Per la seva part, el govern de la Generalitat pot proposar la convocatòria d'un referèndum mitjançant un acord de govern i a proposta del president de la Generalitat. El parlament de Catalunya també pot fer-ho mitjançant només la cinquena part dels diputats o bé dos grups parlamentaris. D'altra banda, els municipis de Catalunya poden proposar la convocatòria d'un referèndum mitjançant un 10% dels municipis que representin 500.000 habitants. Finalment, la ciutadania catalana pot proposar la convocatòria d’un referèndum mitjançant una recollida de signatures del 3% de la població, el que representa el suport d'unes 210.000 persones.
Pel que fa a l'àmbit municipal, qui té la legitimitat de proposar consultes populars per via de referèndum és el batlle, la meitat més un dels regidors o regidores del ple municipal, i un percentatge determinat de veïns i veïnes segons el nombre total de habitants del municipi. En cap dels supòsits la convocatòria ha de passar pel parlament, però sí pel ple municipal. A més,cal tenir present que l'àmbit municipal té matèries excloses com són totes les referides a les finances locals, com podria ser una proposta per retirar l'IBI o l'IAE, o per abaratir alguna taxa local.
