Notícies

Dijous  16.10.2008  11:15

'L'obra de Maria Àngels Anglada viu una nova embranzida gràcies a les traduccions'

Segon lliurament de la sèrie 'Cita a Frankfurt amb Carles Torner'

 

Amb el poeta Carles Torner, responsable de l'Àrea d'Humanitats de l'Institut Ramon Llull, fem el seguiment de la Fira del Llibre de Frankfurt un any després que la cultura catalana fos la convidada d'honor. Torner destaca l'interès internacional per l'obra de Maria Àngels Anglada, l'interès dels americans per Josep Pla i un problema nou: la falta de traductors del català a algunes llengües, com el grec, el turc i l'indi.

Després de les 53 traduccions a l'alemany de l'any passat, enguany les traduccions d'autors catalans a llengües de tot arreu es manté i s'espera igualar la vuitantena que es van fer al 2007.

Hem parlat amb Carles Torner, via mail, a primera hora del matí. Avui tenia poc temps: 'Corro cap a la fira per reunir-me amb dos editors, el d'Actes Sud (aquesta editorial és a punt de treure la versió francesa de 'L'últim patriarca' de la Najat El Hachmi) i el de Gallimard (amb qui parlarem de la promoció dels dos llibres de la Rodoreda que presentem aquest novembre, 'Quanta quanta guerra' i 'La mort i la primavera').'

L'Institut Ramon Llull dóna ajuts a les editorials estrangeres per a la traducció d'obres de la literatura catalana i l'Àrea d'Humanitat n'és la responsable. És per això que Carles Torner té un bon coneixement de l'interès que suscita la literatura catalana al món.

Ahir a Frankfurt el director de la fira, Jurgen Boos, va participar en l'acte d'homenatge als traductors que han fet possible els 53 títols traduïts a l'alemany i publicats l'any passat, i la presentació del volum 'Carrers de frontera' que, entre d'altres continguts, fa balanç del programa cultural i literari de la cultura catalana a Frankfurt 2007. Avui hem volgut parlar amb Carles Torner sobre les traduccions post-Frankfurt.

Recentment hem tingut notícia de la traducció a l'italià de 'El millor dels mons' de Quim Monzó, i la traducció a l'alemany i al francès de 'Si menges una llimona sense fer ganyotes' del Sergi Pàmies, tots dos publicats a Quaderns Crema. I ahir mateix la Magrana anunciava que 'La mala dona' de Marc Pastor (que va obtenir el primer premi Crim de tinta) es traduirà a l'alemany i a l'italià.

—Més enllà de les 53 traduccions que es van publicar l'any passat de títols catalans a l'alemany, el rèdit de Frankfurt també es mesurarà pel nombre de traduccions que es facin en els propers anys i en d'altres llengües. Com es presenta aquest any i el vinent?

—Precisament ahir vaig parlar llargament amb Anna Soler-Pont, la comissària de la presència catalana a Frankfurt, dedicada ara al cent per cent a la seva feina d'agent. Em donà una molt bona notícia: l'obra de Maria Àngels Anglada viu una nova embranzida gràcies a les traduccions, i això prop dels deu anys de la seva mort: 'El violí d'Auschwitz' assolirà la traducció en vuit llengües (portuguès, polonès, alemany, francès, italià, castellà, holandès i grec) i el 'Quadern d'Aram' es traduirà al francès (enguany s'ha presentat a Armènia la traducció d'aquesta obra tan punyent sobre el genocidi armeni). Soler-Pont em deia que hi havia tant d'interès pel llibre d'Anglada que, en dues llengües, l'alemany i el francès, l'havia hagut de subhastar (posar en competència les editorials que el volien per tal que se'l quedés qui oferís més diners o millors condicions).

Aquest any, les peticions de subvencions han anat molt bé. Aquí mateix, a la fira, el nostre equip farà prop d'un centenar d'entrevistes aquests dies amb editors de molts països que ja han traduït o volen traduir autors catalans i volen conèixer els serveis que els ofereix l'Institut Ramon Llull. Tot i la baixada, del tot lògica, pel que fa a traduccions a Alemanya, segurament mantindrem el nombre de traduccions arreu del món que vam assolir l'any passat (87), en arribar a final d'any. Però les xifres no ho diuen pas tot. Un bon indicador que Frankfurt 2007 ha estat un punt d'inflexió és que tenim nous problemes: hi ha països on hi ha editors interessats en traduir autors catalans però no hi ha traductors. Grècia, Turquia, l'Índia en són alguns. Per això hem posat en marxa un programa de suport als traductors: hi ha tres traductors indis que han fet estades a l'UAB, en un programa de residència i assessorament de traductors.

I, parlant de Maria Àngels Anglada, el passat mes de juny vam organitzar a Grècia un seminari per a nous traductors. Cadascun d'ells hi presentava un capítol de l'obra traduïda: Cabré, Rodoreda, Monzó,... I un dels traductors hi presentà el primer capítol de 'Artemísia', la novel·la d'Anglada que té Mitilene per protagonista.


—Fa pocs dies VilaWeb va anunciar que The New York Review of Books havia comprat els drets de 'El quadern gris' per la seva traducció a l'anglès. Aquesta és una notícia important. Com van arribar a l'autor i al llibre?

D'entrada cal dir que Edwin Frank, el direcció de la col·lecció de clàssics de The New York Review of Books, coneixia bé l'existència de la literatura catalana. Fa anys que som en contacte amb els editors dels EUA que s'especialitzen en traducció. Un editor molt actiu, Chad Post, sabia que l'IRL preparava un informe internacional sobre la situació actual de les traduccions, que volíem presentar a Frankfurt 2007. I ens convidà a una taula rodona sobre aquest tema durant la fira del llibre de Londres. Allí ens trobàrem amb Edwin Frank. Després l'hem trobat al festival de literatura de Nova York i aquest setembre, la setmana abans que compressin els drets per traduir 'El quadern gris', ens vam reunir amb ell a la seu de la New York Review of Books per anar avançant feina: volia saber quins traductors estaven en actiu, quins llibres havien traduït, quina promoció del llibre de Josep Pla podríem fer als EUA quan fos publicat...

I, encara, una altra curiositat relacionada amb les traduccions: ahir m'escrigué el traductor de Jordi Coca a l'anglès, Richard Thomson, per fer-me saber que havia penjat a la web de l'editorial Parthian el relat dels camins atzarosos pels quals va acabar traduint 'Sota la pols'. Va ser arran d'un visita al poble de Rabós d'Empordà, on s'estava l'escriptor Richard Gwyn, l'autor de l'exitós llibre 'Color de gos com fuig'. (article de Richard Thomson).

(Abans d'abandonar el mail, demanem a Carles Torner que ens doni una primera impressió general de la fira)

'Impressió general de la fira? Hi ha molt de moviment, no sembla que baixi en absolut la vitalitat del món editorial. Es parla molt d'internet, del llibre electrònic i de la comercialització dels fons digitalitzats (el director de la fira digué que calcula que el 30% del negoci de la fira serà en aquests sectors). Turquia a causat impacte: una carpa a l'àgora, una exposició magnífica, tres-cents cinquanta autors... Hi parlo força, amb els turcs: és un dels països emergents a Europa i dins el món literari. Però gairebé tota la meva feina és fer reunions amb editors estrangers: avui en trobaré d'anglesos, nordamericans, portuguesos, alemanys, romanesos, espanyols...'

M. S.