La publicació de les balances fiscals palesa que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris amb més dèficit

  • Segons les dades del ministeri espanyol, el dèficit a les Illes Balears és del 14,20%, a Catalunya del 8,70% i al País Valencià del 6,40% del PIB · Les xifres donades avui són lleugerament inferiors a les de l'informe de la Generalitat · Huguet diu que les dades demostren que Catalunya sofreix un alt dèficit que 'cal corregir'.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
15.07.2008 - 10:57

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El secretari d’estat d’Hisenda espanyol, Carlos Ocaña, ha presentat avui (vegeu-ne el vídeo) les esperades balances fiscals (pdf). Les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià seguides de Madrid encapçalen la llista quan es calcula en funció del flux monetari (relaciona la despesa pública amb el territori on es fa). Quan en el càlcul s’utilitza el flux de benefici (relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic), Madrid passa a la primera posició. Les balances fiscals s’han fet amb dades de l’any 2005.Els diferents estudis sobre balances fiscals de l’any 2005 proporcionen xifres força diferents segons qui els ha fet. Així doncs, les dades de l’informe del ministeri espanyol d’Economia mostren que el dèficit fiscal de les Illes Balears és d’entre un 7,47 i un 8,56% calculant amb el flux de benefici i d’entre un 13,96 i un 14,20% amb el monetari. La Fundació Josep Irla l’establia en el 16,9% del PIB.

En el cas del País Valencià, les xifres del ministeri són d’entre un 3,22 i un 3,62% seguint els càlculs del flux de benefici, i d’entre un 6’32 i un 6’40% segons el monetari. L’estudi d’Irla situa el dèficit fiscal al 2,3%

Finalment a Catalunya hi ha tres indicadors. D’una banda, les dades del ministeri espanyol, amb un dèficit que oscil·la entre el 6,38 i 6,69% calculant amb el flux de benefici i entre un 8,69 i 8,70% amb el monetari. En segon lloc, l’estudi de la Fundació Irla, que el situa al 10,2%. I, finalment, el de l’informe (pdf) del grup d’experts encarregat per la Generalitat que l’estableix en el 9,8% del PIB, és a dir, 16.735 euros.

Ocaña ha volgut insistir en què la publicació de les balances respon a un compromís del govern espanyol i a la voluntat de ser transparents. Tot seguit ha afegit que amb aquestes dades a la mà, esperaven que no hi hagués que els no hi hagi més debats ‘demagògics’.

El secretari d’estat d’Hisenda espanyol ha dit que aquestes dades no es poden traslladar al debat sobre finançament perquè són càlculs diferents.

La valoració del govern

En la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del govern el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet diu que la publicació de les dades demostra que Catalunya sofreix un alt dèficit que cal corregir. Afegeix que també demostra que les comunitats amb superàvit ‘no s’espavilen amb el subsidi que reben’. Huguet ha insistit en què el model de finançament actual és insuficient.

Dos mètodes de càlcul

Els experts van fer servir dos mètodes per a calcular les balances: el del flux monetari i el del flux del benefici. Segons el càlcul basat en el flux monetari, que relaciona la despesa pública amb el territori on la despesa es fa, el dèficit del Principat fou de 13.832 milions d’euros de mitjana anual durant el període 2002-2005. Això significa que, del total dels ingressos que els catalans van aportar a l’estat espanyol, el 32,8% no va tornar a Catalunya.

Segons l’altre càlcul, del flux del benefici, que relaciona la despesa pública amb una comunitat autònoma, independentment del lloc on es presti el servei públic, el dèficit fiscal fou de 10.206 milions d’euros, un 6,6% del PIB. Segons aquest sistema de càlcul, el 24,5% dels ingressos que el catalans van aportar a l’estat, no va tornar a Catalunya. En aquest còmput la despesa dels ministeris espanyols es distribueix entre totes les comunitats autònomes, amb la idea que el sector públic beneficia igualment els ciutadans de tots els territoris de l’estat.

Les dades d’aquest informe confirma l’augment progressiu del dèficit, com ja demostraven estudis anteriors, fos quin fos el mètode de càlcul que empressin, com el de la Fundació Josep Irla (pdf) i el del BBVA. Aquests estudis també demostraven que el País Valencià i les Illes es troben en situació de dèficit fiscal. Per exemple, el de la Fundació Irla, indica que el dèficit per persona/any de les Illes és de 3.893 euros (un 16,9% del PIB) i el del País Valencià, de 454 (2,3% del PIB).

Enllaços
Balances fiscals segons el ministeri espanyol d’Economia (pdf)
Declaracions de Carlos Ocaña, secretari d’estat d’Hisenda: Ocaña1, Ocaña2, Ocaña3.
Valoració del diputat i portaveu econòmic de CiU al Congrés espanyol Josep Sánchez Llibre (mp3).
PDF: Resultats de les balances fiscals de Catalunya amb l’estat entre el 2002 i el 2005.
Entrevista d’Elisenda Paluzie amb VilaWeb TV: Elisenda Paluzie: ‘Ens trobem al punt del col·lapse’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any