18.10.2007 - 06:00
Un traductor es troba en una dramàtica situació econòmica. La situació límit el porta a delinquir. Però paradoxalment, aquest episodi que li provoca remordiments és la quartada d’un escriptor torturat i frustrat. Se l’acusa d’haver mort a l’hotel Ritz de Barcelona una coneguda escriptora de best-sellers la mateixa nit que ella guanya un premi literari important. És l’inici de ‘Drecera al paradís‘.Teresa Solana acaba de publicar ‘Drecera al paradís’ (Ed. 62), segon volum de novel·la negra satírica, com ella mateixa defineix, protagonitzada pels germans bessons que ja ho eren a ‘Un crim imperfecte’. El primer volum va tenir molt bona acollida de públic, va ser distingit amb el Premi Brigada 21, i ja s’ha traduït a l’alemany (al voltant de 12.000 exemplars venuts), el castellà, el francès, l’italià i també es traduirà a l’anglès. Solana combina l’escriptura amb la traducció.
‘El món literari el conec molt, explica Teresa Solana, i tenia ganes d’ambientar una novel·la en aquest món per parlar-ne. Me n’enfumo d’una determinada actitud de la literatura i denuncio situacions, com la dels traductors, que sovint malviuen amb sous molt baixos. Per exemple, el primer capítol, que descriu la situació econòmica límit d’un traductor, es basa en una situació real que li va passar a un amic. He volgut reflectir els debats que es donen en el món de la literatura i els diversos models d’escriptors.’ Ara, l’autora vol deixar ben clar que no es tracta d’un llibre amb desig de revenja contra ningú.
Solana també explica: ‘En aquest llibre he prescindit de debats estèrils com els dels escriptors catalans que escriuen en castellà, i he plantejat una situació com si fóssim un país normal. I no he tret el tema de Frankfurt, perquè trobava que era massa puntual. Perquè jo aspiro que em llegeixin lectors d’aquí i de molts altres indrets.’
‘Aquesta novel·la retrata la societat contemporània, i aquest és un dels motius pels quals la novel·la negra enganxa, perquè el lector s’hi reconeix i l’ajuda a entendre aquesta societat. Aquesta és una de les funcions de la literatura, sinó, quina gràcia tindria?’. A través de l’Eduard, un dels bessons detectius ocasionals, un personatge progressista, d’esquerres, desencantat, l’autora retrata ‘una Barcelona de fireta, d’aparador, que no s’acaba de consolidar, i que no beneficia als ciutadans.’
Teresa Solana ha avançat que ja té la idea per una tercera novel·la negra satírica protagonitzada pels bessons detectius. La seva és una carrera fulgurant: Amb ‘Un crim imperfecte’, l’any passat Solana es va fer un lloc en un gènere que a Catalunya havia tingut grans detractors, malgrat els esforços d’autors com Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Andreu Martín. Amb aquest segon títol, ‘Drecera al paradís’, l’autora es consolida en aquest gènere. Solana diu que la por de molts autors per entrar en un gènere considerat menor s’ha trencat, s’han reduït els prejudicis, i que el públic ho rubrica.
