13.07.2007 - 06:00
‘Les veus del Pamano’ de Jaume Cabré sortirà a Alemanya a l’agost sota un segell de l’editorial Suhrkamp, una de les grans. Suhrkamp prepara amb cura el llançament del llibre: va convidar Cabré a Frankfurt i Berlín a principi de juny perquè presentés oficialment la novel·la a llibreters i periodistes culturals, que ja disposaven d’una edició restringida de l’obra. A més, coincidint amb la Fira de Frankfurt, Suhrkamp li ha preparat un programa d’activitats a sis ciutats alemanyes.Mentrestant, aquí, Jaume Cabré presenta ‘Baix continu’ (Proa), volum de la col·lecció les Eines, adreçat als estudiants de batxillerat, que aplega sis relats amb la música de protagonista. No són contes nous, ans provenen de dos llibres anteriors: ‘Llibre de preludis’ (1985) i ‘Viatge d’hivern’ (2000).
L’editor, Isidor Cònsul, creu que aquest és un llibre nou i una manera de dinamitzar el fons, de tornar a posar a l’abast una part de l’obra de Cabré. Aquesta edició ofereix una introducció i notes molt útils (per a estudiants i per al lector en general) a peu de pàgina, a càrrec de M. Roser Trilla. També inclou la bibliografia de Cabré i una relació de les traduccions de les seves obres: a l’albanès, alemany, eslovè, espanyol, francès, gallec, hongarès, italià, neerlandès i romanès. Vint-i-tres traduccions, a deu llengües (‘Les veus del Pamano’ ja s’ha traduït o es troba en procés de traducció, a set llengües). Cabré ha dit que les traduccions de les seves obres eren un fet recent, que havia estat difícil i lent d’aconseguir, però del qual estava molt content. Fa dos anys es va organitzar una reunió amb onze traductors de l’escriptor, que va ser molt fructífera (aquestes reunions s’han repetit amb traductors de Monzó, de Carme Riera, i l’any vinent de Rodoreda).
Cabré és un melòman i toca, d’afecció, el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: ‘El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura.’
Sobre el títol, ‘Baix continu’, explica que fa referència a la presència contínua de la música: ‘En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses.’ El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: ‘Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena.’
