Empúries publica 'Certituds immediates', l'últim inèdit que va deixar Miquel Bauçà

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

'Certituds immediates' és l’última obra del llegat pòstum del poeta mallorquí Miquel Bauçà, que va morir al desembre del 2004. Pocs mesos després de la seva mort, Empúries publicava el primer inèdit que va deixar el poeta, 'Rudiments de saviesa'. Ara, a finals d'aquest mes, l'editorial publicarà el segon i últim llibre pòstum, 'Certituds immediates', que ha estat revisat pel també poeta Enric Casasses.

Casasses ha explicat a VilaWeb que de 'Certituds immediates' només hi havia una única versió, de l'octubre del 2004, fet poc habitual en Bauçà, que sovint treballava fent diverses versions dels seus llibres. Casasses, que admira Bauçà i coneix bé la seva obra, ha dit que la correcció del text era una feina delicada, i que ha tocat el mínim, poquíssim. 'Alguns versos van coixos, però els he deixat tal com estaven'. Explica que tot el llibre és escrit en heptasíl·labs (versos de set síl·labes), seguint el camí que va iniciar amb 'El canvi' i després va continuar utilitzant en les obres següents: 'Els estats de connivència', 'Els somnis' i 'Rudiments de saviesa'.

Segons Casasses: 'És molt potent el llibre. Condensa tota la seva idea del món, de les dones, dels espanyols... i hi posa tota la seva imaginació desbridada. A 'Certituds immediates' Bauçà no parla tan dels somnis com en d'altres llibres. Aquí el tema central és el cervell, el cervell com a amo. 'Segueixo les ordres del cervell', diu Bauçà. Trobo que és una evolució: els somnis eren la demostració del poder del cervell'. I continua Casasses: 'Bauçà carrega fort i amb gràcia. No suporta l'estultícia del ramat, del que és gregari'.

A més de 'Certituds immediates', Empúries també és a punt de treure (entre juny i juliol) tres nous títols dins la col·lecció Narrativa: de Joan Daniel Bezsonoff, 'Els taxistes del Tsar'; d'Enric Virgili, 'Betum'; i de Pep Puig, 'Les llàgrimes de la senyoreta Marta'.