Opinió
Una burla en cinc actes
Vicent Partal
08.05.2012
Una nit que pot canviar Europa
Vicent Partal
06.05.2012
Dues històries de mossos
Vicent Partal
04.05.2012
Una reunió poc apropiada
Vicent Partal
03.05.2012
De Roosevelt, amb ira
Vicent Partal
02.05.2012
Un canvi de rumb que no serà fàcil
Vicent Partal
30.04.2012
Un error monumental del govern
Vicent Partal
29.04.2012
Si em dius adéu…
Vicent Partal
27.04.2012
Tots plegats tenim poder
Vicent Partal
27.04.2012
Què passa si trenquen el PP i CiU
Vicent Partal
26.04.2012
Guantánamo a Barcelona
Vicent Partal
25.04.2012
La desesperació s'apodera de la Generalitat Valenciana
Vicent Partal
24.04.2012
Què ens ensenya el vot francès?
Vicent Partal
23.04.2012
Vicent Partal
25.01.2012
Això no es pot acatar
La reacció habitual i tòpica és sempre que una sentència judicial ha d'acatar-se. Però la sentència a Camps no es pot acatar. No ens ho poden demanar, això.
La sentència que absol Camps no es pot acatar, tenint en compte que tot el país ha seguit el judici, ha sentit amb les seues orelles què s'hi ha dit i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no era culpable. Però tots sabem que aquests jurats s'han negat a veure totes les proves presentades, ben contundents per cert. I això no es pot acatar.
La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè clama al cel. El PP es va deseixir de l'ex-president de la Generalitat perquè sabia que era culpable --quina altra explicació hi ha, si no? Dos dels quatre encausats es van declarar culpables i Camps mateix fou a punt de declarar-se culpable, com és ben conegut. Com es pot declarar no culpable un home que per uns minuts no es va declarar culpable a si mateix? Això no es pot acatar.
La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè, acatar-la, significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes i un país que no passa factura als culpables del desori que ara vivim. Que cinc ciutadans s'hagen negat a veure les proves no pot salvar Camps. Això no es pot acatar.
I avui, al carrer, cal que la dignitat del País Valencià es manifeste amb fermesa. Camps ha salvat el seu primer judici d'una manera que, simplement, desacredita el tribunal i, encara més, la justícia espanyola, ja completament desacreditada. I això és una riota que no ens poden demanar que acatem, que no es pot acatar.
Mail Obert
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Violents, connivents, i altres feres del convent
Xavier Montanyà
13.04.2012
Catalunya-Guinea, la doble moral
Xavier Montanyà
04.04.2012
No em provoquis, que m’encenc
Marta Rojals
02.04.2012
Nit cultural reivindicativa
Xavier Montanyà
27.03.2012
‘No hay dolor’
Marta Rojals
26.03.2012
Welcome to Ciulandpark!
Xavier Montanyà
23.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua (II)
Marta Rojals
19.03.2012
La privatització de la seguretat
Xavier Montanyà
16.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua
Marta Rojals
12.03.2012
'Simpathy for the devil'
Xavier Montanyà
09.03.2012
i força al canut?
Marta Rojals
05.03.2012
De Qatar a Las Vegas
Xavier Montanyà
02.03.2012
‘Mande?’
Marta Rojals
27.02.2012
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
















