Opinió
Una burla en cinc actes
Vicent Partal
08.05.2012
Una nit que pot canviar Europa
Vicent Partal
06.05.2012
Dues històries de mossos
Vicent Partal
04.05.2012
Una reunió poc apropiada
Vicent Partal
03.05.2012
De Roosevelt, amb ira
Vicent Partal
02.05.2012
Un canvi de rumb que no serà fàcil
Vicent Partal
30.04.2012
Un error monumental del govern
Vicent Partal
29.04.2012
Si em dius adéu…
Vicent Partal
27.04.2012
Tots plegats tenim poder
Vicent Partal
27.04.2012
Què passa si trenquen el PP i CiU
Vicent Partal
26.04.2012
Guantánamo a Barcelona
Vicent Partal
25.04.2012
La desesperació s'apodera de la Generalitat Valenciana
Vicent Partal
24.04.2012
Què ens ensenya el vot francès?
Vicent Partal
23.04.2012
Vicent Partal
06.09.2010
Un alto-el-foc ben diferent
Com passa sempre, el vídeo en què ETA anunciava ahir que ja no feia atemptats ha desfermat tot d'interpretacions. No és la declaració esperada, però no se'n pot ignorar el valor. Perquè aquest alto-el-foc és completament diferent dels anteriors, per tal com no s'ha pensat per negociar amb l'estat, ans per respondre a la demanda de l'esquerra abertzale. I això ho canvia tot.
Les treves anteriors d'ETA encaixaven en un esquema polític que consistia a imaginar que el futur del País Basc es decidiria en una negociació entre l'estat espanyol i ETA, com a 'poders' que ETA es pensava que representaven, respectivament, Espanya i el País Basc.
Per això era ETA qui marcava les condicions per a continuar negociant; era ETA qui assumia els objectius a assolir; i era ETA, en definitiva, i tan sols ETA, qui decidia quan s'havia acabat la treva.
Aquest cop és diferent perquè ETA ja no pretén ser reconeguda com a representant del poble basc, ans accepta que un procés polític democràtic decidesca el futur del seu país. El gran canvi és que ETA renuncia a tutelar el procés i es posa al servei del procés polític, no a l'inrevés.
No és poca cosa. Perquè, si això acaba essent així, el País Basc sí que s'encamina ara cap a una pau duradora. Pau en la qual una de les discussions, tan sols una i no la central, serà com s'acaba ETA, de quina manera els seus integrants deixen les armes.
És normal que fora del món abertzale tot plegat es veja amb escepticisme. El fracàs de les treves anteriors hi ajuda i el comunicat és molt ambigu i no aclareix pràcticament res. El valor principal que té és que sintonitza amb les declaracions recents de l'esquerra abertzale, que ha anat esbossant una situació sense ETA a base de convèncer els militants i votants que durant dècades els han donat suport que el futur seria més fàcil políticament sense l'actuació d'aquesta organització.
El perill és que la prudència es convertesca en boicot. La temptació de sabotar la treva que tenen els partits espanyols és molt gran, car es creuen que ETA és acabada, malgrat que els darrers atemptats van deixar clar que podia continuar atemptant amb una certa facilitat. Pel Ministeri de l'Interior espanyol el final d'ETA més desitjable seria la derrota militar; no aquesta escapada política. Això es pot entendre, però personalment crec que la decisió al si de les bases abertzales és tan gran que ni el boicot no podrà aturar aquest procés.
Això sí, hauran d'armar-se de paciència. L'estat espanyol no facilitarà el camí i té les seues raons. Més encara, si ETA no li demana res, excepte aquesta negociació ritual que esmenta en el comunicat, gairebé sense donar-hi importància. ETA, tant si vol com si no, haurà de pagar durant mesos, qui sap si anys , els morts que ha causat. L'apel·lació a la comunitat internacional sembla una manera de mirar d'accelerar aquest final, però seria il·lús creure que les coses canviaran d'un dia per altre.
En tot cas, es pot dir que, d'alguna manera, ETA amb aquest comunicat ha exercit el seu particular dret de decidir; unilateralment, per tant. Aquesta vegada no reacciona a la dinàmica amb l'estat espanyol sinó a la dinàmica amb les bases abertzales i per això la seua posició també és completament diferent. Si sempre ha manat sobre aquelles ara sembla acceptar que manen els altres, els polítics de Batasuna. I si això es confirma, amb els pas dels mesos i dels anys la notícia d'ahir tindrà una transcendència històrica: ni més ni menys que la fi de la lluita armada al País Basc.
Mail Obert
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Violents, connivents, i altres feres del convent
Xavier Montanyà
13.04.2012
Catalunya-Guinea, la doble moral
Xavier Montanyà
04.04.2012
No em provoquis, que m’encenc
Marta Rojals
02.04.2012
Nit cultural reivindicativa
Xavier Montanyà
27.03.2012
‘No hay dolor’
Marta Rojals
26.03.2012
Welcome to Ciulandpark!
Xavier Montanyà
23.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua (II)
Marta Rojals
19.03.2012
La privatització de la seguretat
Xavier Montanyà
16.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua
Marta Rojals
12.03.2012
'Simpathy for the devil'
Xavier Montanyà
09.03.2012
i força al canut?
Marta Rojals
05.03.2012
De Qatar a Las Vegas
Xavier Montanyà
02.03.2012
‘Mande?’
Marta Rojals
27.02.2012
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
















