Opinió
Una burla en cinc actes
Vicent Partal
08.05.2012
Una nit que pot canviar Europa
Vicent Partal
06.05.2012
Dues històries de mossos
Vicent Partal
04.05.2012
Una reunió poc apropiada
Vicent Partal
03.05.2012
De Roosevelt, amb ira
Vicent Partal
02.05.2012
Un canvi de rumb que no serà fàcil
Vicent Partal
30.04.2012
Un error monumental del govern
Vicent Partal
29.04.2012
Si em dius adéu…
Vicent Partal
27.04.2012
Tots plegats tenim poder
Vicent Partal
27.04.2012
Què passa si trenquen el PP i CiU
Vicent Partal
26.04.2012
Guantánamo a Barcelona
Vicent Partal
25.04.2012
La desesperació s'apodera de la Generalitat Valenciana
Vicent Partal
24.04.2012
Què ens ensenya el vot francès?
Vicent Partal
23.04.2012
Vicent Partal
02.12.2009
L'episodi Centelles
L'afer Centelles amaga moltes responsabilitats. Hi ha la deslleialtat espanyola, sí (i què volíeu?). I també la incapacitat catalana. I és clar que la família té dret de vendre a qui vulga l'obra del pare. Però, a mi, no m'agradaria de tenir uns fills que regalassen tota una vida de lluita a l'enemic.
No parlem d'un fotògraf qualsevol, d'obra plana i camuflada. Parlem d'un gran lluitador, a més d'un gran fotògraf. Parlem d'un home que va organitzar l'arxiu fotogràfic de la guerra per a la Generalitat de Catalunya, que va lluitar contra el feixisme ací i allà. Centelles es va jugar la vida arreglant passaports per a la resistència francesa. I va veure com els franquistes li robaven l'obra que havia hagut de deixar a casa per dur-la al mateix edifici (al mateix edifici!) on ara els fills en portaran una altra part, previ pas per taquilla (i en això els temps han millorat molt).
Jo no sé en concret per què estan tan enfadats amb la Generalitat. Tres cents mil euros de diferència són molts diners; d'això, no en tinc cap dubte. I Centelles mereix més que no se li ha reconegut; això és obvi també. Però no s'hi val a tirar pilotes fora tot el partit: hi ha també la dignitat de la memòria, i això no es pot valorar solament amb diners.
Si les fotografies de Centelles, les hagueren venudes a un museu parisenc, o a la George Eastman House, em sabria greu, però no hi tindria cap objecció diguem-ne política ni moral. Em semblaria una actuació legítima. Però Salamanca és una altra cosa. Perquè els fills no tenen manera de poder-ho vendre a Salamanca sense ferir la memòria del pare. I, tanmateix, ho fan.
Mail Obert
En defensa d’uns drets irrenunciables
Xavier Montanyà
18.05.2012
'Amb vostès... el gran Sheeeeldon Aaaaadelson!'
Xavier Montanyà
11.05.2012
Estat de setge
Xavier Montanyà
04.05.2012
Despertador
Marta Rojals
28.04.2012
Soraya Maribàrbola, monja i minyona.
Xavier Montanyà
26.04.2012
La pesta borbònica
Xavier Montanyà
20.04.2012
Carn de cuneta
Marta Rojals
16.04.2012
Violents, connivents, i altres feres del convent
Xavier Montanyà
13.04.2012
Catalunya-Guinea, la doble moral
Xavier Montanyà
04.04.2012
No em provoquis, que m’encenc
Marta Rojals
02.04.2012
Nit cultural reivindicativa
Xavier Montanyà
27.03.2012
‘No hay dolor’
Marta Rojals
26.03.2012
Welcome to Ciulandpark!
Xavier Montanyà
23.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua (II)
Marta Rojals
19.03.2012
La privatització de la seguretat
Xavier Montanyà
16.03.2012
Reflexions des de sota l’aigua
Marta Rojals
12.03.2012
'Simpathy for the devil'
Xavier Montanyà
09.03.2012
i força al canut?
Marta Rojals
05.03.2012
De Qatar a Las Vegas
Xavier Montanyà
02.03.2012
‘Mande?’
Marta Rojals
27.02.2012
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
















