Ha estat una casualitat, potser sí. Però en poques hores Grècia ha optat per un govern tecnòcrata, dirigit per Lukas Papademos i Mario Monti pot ser el substitut, tecnòcrata també, de Berlusconi. En poques hores l'Europa mediterrània ha fet un tomb que demana atenció i que és més significatiu que no sembla.

La dimissió de Papandreu deixarà pas, segons tots els indicis, a un govern presidit per Lukas Papademos, un economista que va ser governador del Banc de Grècia i vice-president del Banc Central Europeu. I a Itàlia l'oposició ja demana que el càrrec de primer ministre siga assumit provisionalment per Mario Monti, que va ser un important comissari europeu i que les darreres setmanes ha insistit manta vegada en la necessitat d'un direcció tècnica del seu país.

El desgavell econòmic tant de Grècia com d'Itàlia és molt gros i les enormes turbulències polítiques que viuen aquests dos països no els ajuden gens, això és cert. Però, al costat de la crisi econòmica no podem perdre de vista que vivim també una crisi de credibilitat democràtica tan profunda com l'econòmica o més. I no estic segur que formar governs de tecnòcrates siga la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans en la política, en la democràcia.

De fet a Grècia i a Itàlia manaran, si es confirma l'aposta per Monti, dos alts funcionaris europeus que no han estat votats en cap cas pels seus respectius ciutadans i que aplicaran a carta cabal les directrius de la cúpula de la Unió. No crec que s'acabe així el descontentament dels seus ciutadans. Més aviat creixerà, em tem.

Dues coses finals, per cert: Grècia, Itàlia... Espanya després? I quin descans perdre de vista Berlusconi!

director@vilaweb.cat

No estic segur que formar governs de tecnòcrates siga la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans en la política.