Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhaurida en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.

Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.

Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans. Simplement, perquè és nostre.

director@vilaweb.cat

Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista.

Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim.