Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la

Les dades de l’estudi de la Plataforma per la Llengua evidencien que bona part del greu problema lingüístic que tenim tan sols el podem atribuir als catalanoparlants

Vicent Partal
21.11.2022 - 21:40
Actualització: 22.11.2022 - 00:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir l’InformeCat, un treball anual que considera una cinquantena de dades amb la intenció d’entendre millor quina és la salut del català. Enguany m’ha cridat especialment l’atenció una dada que em sembla especialment preocupant: el 50,9% dels catalanoparlants creuen que la submissió lingüística –el fet de canviar a l’espanyol o al francès quan un dels interlocutors no parla català– no significa cap perill per a la llengua catalana.

Fa molts anys, quan estudiava a la Universitat de València, un dia vaig tenir la sort de conversar una llarga estona, en companyia d’un grup de companys, amb el professor Manuel Sanchis Guarner. El doctor Sanchis Guarner era una persona excepcionalment afable, moderada i exquisida en les formes, un savi valencianista de la vella escola que havia patit la guerra i l’exili. El seu despatx era atapeït de llibres i papers i a mi em va sorprendre especialment que sobre la taula tingués una senyera de la ciutat de València, amb blau, que en aquell moment era una arma llancívola de l’extrema dreta contra el catalanisme. Vull dir –per situar el lector que no el conega– que el professor Guarner no era en cap cas allò que en podríem considerar un extremista. En absolut.

I, tanmateix, com que sabia bé de què parlava, durant la conversa Sanchis Guarner va afirmar amb rotunditat, radical, arran de la nostra preocupació per l’ascens de l’espanyol: “Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la.”

Aquesta lliçó, tan elemental, la vaig aprendre ben apresa i m’ha acompanyat tota la vida. I per això m’és tan difícil ara d’entendre que per a la meitat dels catalanoparlants siga un fet normal deixar de fer servir el català si un interlocutor no el sap, sense ni considerar, pel que es veu, quina conseqüència té aquest gest.

Perquè podeu estar segurs que aquest gest és responsable de bona part de la sensació que tots tenim que el català va essent arraconat als nostres carrers. Si la meitat dels catalanoparlants actius deixen de ser-ho a la primera avinentesa, és normal que tots tinguem la sensació que la nostra llengua és menys parlada avui que ahir. Quantes converses canvien de llengua malgrat que la majoria dels parlants són catalans i l’excepció en el grup és qui parla castellà? Quantes voltes dos catalanoparlants parlen avui innecessàriament en castellà entre ells, sense saber que tots dos poden parlar en la seua llengua? Sobre això, una dada del mateix estudi: només un 43% dels catalanoparlants quan es troben amb un desconegut li parlen en primera instància en català.

Hi ha sociolingüistes que per a explicar això que passa ens parlen de la “dissimulació lingüística”. Que diuen que dissimulem ser catalanoparlants. I jo estic convençut que aquesta dissimulació té molt a veure amb la por històrica de la repressió, una por que clarament ha ressuscitat després de la violència espanyola desencadenada el Primer d’Octubre.

Ara, no tot és això. Perquè ara paguem també la frivolitat dels partits independentistes en el terreny lingüístic durant tota la dècada passada. Aquella acceptació acrítica del bilingüisme que va proposar per interessos electorals Oriol Junqueras i que després Artur Mas i Carles Puigdemont van acceptar, afirmant tots que en la república catalana el castellà també seria una llengua oficial, exactament igual que el català i amb els mateixos drets. No ens enganyem: el resultat que l’independentisme haja assumit i copiat les consignes de Ciutadans és constatar ara, com fa l’enquesta de la Plataforma per la Llengua, que solament un 38% dels simpatitzants d’ERC consideren que la submissió del català siga un perill per a la llengua. O que en el cas de Junts i la CUP la xifra dels que consideren que la submissió del català és un perill per al futur del català puge fins al 63%, però que, alhora, un de cada tres no veja cap perill a abandonar la llengua pròpia davant qualsevol que els parle en castellà.

És una qüestió greu, en qualsevol cas, i ens cal per tant fer molta feina. Sobretot capgirant el discurs sobre el català fins al lloc on havia d’haver estat sempre: als Països Catalans som víctimes d’una situació social de diglòssia, una imposició del castellà. I, després, adonant-nos que és una imposició a la qual nosaltres mateixos contribuïm perquè no fem cas de la sàvia explicació del professor Sanchis Guarner: una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlem deixem de parlar-la.

I rectificant, per tant.

 

PS. Ahir el conseller Gonzàlez-Cambray va reconèixer davant el parlament que no podia impedir l’aplicació del 25% de castellà en els vint-i-sis centres on els tribunals l’han imposat i que, per tant, aquesta és la realitat que tenim. Mesos enrere, Gabriel Rufián, el president Aragonès i el conseller mateix ens van titllar de mentiders els qui vam explicar que el seu triomfalisme –afirmant a so de bombo i platerets que s’havia aconseguit de frenar l’aplicació del 25%, amb aquell pacte infame que van perpetrar entre ERC, Junts, el PSC i els comuns– era fals i no es corresponia amb la realitat. Ara què?

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.11.2022  ·  22:06

Els catalanoparlants només hem de parlar. I deixar de acotar el cap per a veure si “caiem bé”. Als altres mai els caurem bé. Ni falta que ens fa. Però això sí. Parlar, hem de parlar. No és negociable.

jaume alcacer
jaume alcacer
21.11.2022  ·  22:14

Si tinguessin vergonya ,dimitirien , els tres que han nomenat i els que els acompanyen.

Marià Puig
Marià Puig
21.11.2022  ·  22:16

És el que hi ha i els polítics, no tenen cap intenció per solucionar-ho. Els hi va el sou i els privilegis. I el poble, està vist que sols sabem queixar-nos i res més. Algú, realment, té una resposta o una idea?

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
21.11.2022  ·  22:19

Ara,en Rufian,Aragones i González-Cambray,s’haurien de fotre la llengua al cul.

Neus Ballbé
Neus Ballbé
21.11.2022  ·  22:21

Cal sortir de casa cada matí amb la convicció de no canviar de llengua i mantenir la fermesa sempre. De vegades costa, però a mi em funciona. Només uso el castellà amb persones de fora del nostre domini lingüístic.

Ramon Vilaseca
Ramon Vilaseca
21.11.2022  ·  22:21

Des de fa temps tot en català, sense angoixa ni temor.

Joan Guasch
Joan Guasch
21.11.2022  ·  22:40

Arran de tot plegat, l’any passat, a Valls, des de la Comissió de llengua i literatura de l’Institut d’Estudis Vallencs vam crear el que vam anomenar Valls x la llengua. Es va fer un manifest per fomentar l’ús social del català que a hores d’ara ja han firmat 70 entitats del teixit associatiu vallenc, i unes jornades amb conferències. mentrestant, els promotors ens vam formar amb el Ferran Suay en assertivitat lingüística i després, a l’abril, vam fer un Convit tant als representants de les entitats com a la població en general, amb una resposta molt positiva, vam fer una mini formació als interessats en assertivitat lingüística i els vam convidar a un repte: mantenir totes les converses en català, parlés el que parlés l’interlocutor, durant 21 dies. Cada dia havien de respondre un qüestionari molt senzill i al final del període vam fer una trobada general per valorar l’experiència. El resultat va ser molt positiu i la majoria de persones es van sorprendre de la força que té l’assertivitat i es va aconseguir l’objectiu, és a dir, que la majoria de persones aconseguiren mantenir-se en català la majoria de vegades. Enguany, les jornades seran aquest divendres i dissabte vinents i durant el mes que ve definirem el convit de la primavera. Ens podeu trobar al web vallsperlallengua.cat i a la resta de xarxes. I, sí, estem d’acord, la Generalitat s’ha convertit en un dels pitjors enemics del català, entre més coses.

Joan Guasch

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
21.11.2022  ·  22:51

Sento una tristesa íntima cada cop que un amic meu canvia de llengua innecessàriament. Preocupació per la llengua i incomprensió per l’amic.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
21.11.2022  ·  22:57

Ara toca fer campanyes de tota mena que posi el focus en informar i educar que nosaltres, els catalans, tenim la clau que els espanyols no es puguin carregar la nostra llengua.
DE NOSALTRES DEPÈN! Però hem de ser molt conscients del perill.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
21.11.2022  ·  22:59

Fa temos que sóc un català militant i m’he fet ressò de les consignes de la Carme Balcells i Plataforma per la Llengua, de la que sóc soci des del principi.
Intento viure en català les 24 hores i fa temps que he dominat el tema de No canviar de llèngua.
Al principi em va costar però em vaig fer un truc mental: em vsig conscienciar qye soc monolingüe català, és a dir, no ser ni oarlar ni escriure en castellà.
Com podeu suposar s’ha m’ha complicat bastant la vida amb aquesta actitud però ho vsig tirant endavant.
A vegades no he tingut més remei que passar al castellà. Però enncados comptats i no sense lluita.
Hi ha diverses estratègies. Primer sempre, sempre i amb tots els casos, començar la conversa en català.
Segon, si et contesta en castellà, seguir en català.
Si diu que no t’enten, dius:
1. Quan temps portes a Catalunya?
2. El català i el castellà s’assemblen molt. Et parlaré a poc a poc i si hi ha alguna cisa que no entens, m’ho dius i t’ho repeteixo.

Si no diu res, després d’un minut li dius: entens el català?
I et diu que si perquè no vol semblar tonto.
Això et dóna seguretat i et treu la incomoditat.

No és fàcil al principi però passat un temps ho interioritzes i es torna un costum que tendeix a considerar-te monolingüe català. El millor estat.

Ah i ser actiu renyat a catalano- parlants. Amics, familia…
Fer denúncies als llocs que no compleixen el català.
Jo tinc fetes denúncies a Movistar, Renault, la UB, restaurants…

El que he dit al principi. Ser català militant.

Ah. I dono classe de català a nouvinguts.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.11.2022  ·  23:04

Tots aquells que veiem el perill de la desaparició de la nostra llengua tenim un relat molt pobre i no sabem (o no volem) engrescar ningú a seguir sempre en català sense canviar de llengua.
Si seguim com fins ara, no aconseguirem convèncer ningú de l’error.

¿COM HEM D’ACONSEGUIR UN RELAT TOTALMENT ASERTIU QUE PUGUI REVERTIR LA PÈRDUA DE PARLANTS?

Una boliviana em deia: “Mai, mai, no aprendré perquè tothom em parla castellà quan veuen que no domino la llengua”.

Totalment d’acord amb que Junqueras, Mas i Puigdemont són responsables d’accelerar el desprestigi del català predicant la absoluta igualtat constitucional en una nació catalana independent.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.11.2022  ·  23:16

AQUEST ÉS EL PROBLEMA
Conec persones, moltes més del que sembla, que porten gravat en el subconscient un impuls irracional que els fa pensar que ser català, i parlar català, és de dretes.
Hi ha un altra gran grup de persones ben identificat i més nombrós encara, que pensen el contrari i estan convençuts que ser català, i parlar català, és propi d’una esquerra revolucionària, perquè els catalans estan descontents amb aquesta monarquia, descontents amb l’economia “necessàriament extractiva” que, com és natural i és llei de vida, beneficia les elits que volen conservar la unitat territorial del regne d’Espanya.
Entre els uns i els altres hi ha els catalans que no volen tenir problemes, i aquest és el problema.

Joan Benavent
Joan Benavent
21.11.2022  ·  23:18

Jo no sé parlar castellà, s’ho creguin o no. Cap llei ni ningú m’hi pot obligar. És així de simple, si no sap parlar un idioma és impossible que el parlis. No parlo castellà perquè no en sé. Elemental. No hi puc fer res, a més a més. Uns altres no saben parlar català. Ni tampoc anglès, ni alemany, ni hongarès, ni guaraní, ni coreà, ni, en fi, cap dels milers d’idiomes que l’espècie humana ha creat del no res durant el transcurs de la seva història de milers d’anys. No hi ha cap divinitat en el nom de la qual no parlar castellà o francés sigui pecat. Tampoc no entra pas dins les meves prioritats a la vida. Si que ho és viure en llibertat, parlar amb llibertat, treure’m pes de sobre. Sempre parlo català i no m’amoïna que la persona que tinc davant m’entengui o no, m’és absolutament igual, no dic res que sigui trascendent o hagi de salvar el món de la mesquinesa. És de suposar que qui m’escolta m’enten, i si no, no és problema meu. Si de cas, és problema de tots dos i la solució no passa perquè jo canviï al castellà, perquè com ja he dit no en sé.

teresa labourdette
teresa labourdette
21.11.2022  ·  23:23

Una nota d’esperança: dissabte a Barcelona el taxista que ens va portar a Gràcia era del Marroc i tota l’estona vam parlar amb ell en català i això que amb ell li costava però ni ell ni nosaltres vàrem canviar de llengua. I quan vam arribar a Girona, el taxista que ens va portar a casa era de Sao Paulo, feia 22 anys que eea a Catalunya i també vàrem parlar tota l’estona en català. I jo, sóc francesa.

Josep Jallé
Josep Jallé
21.11.2022  ·  23:31

Els que el deixen de parlar, essent del país, son amb una síndrome fotuda d’esbandir: la síndrome del colonitzat que, perquè no sigui titllat de, per exemple, “mal educat”, abaixa els seus drets al nivell de llepar als que el menystenen. És lamentable, tot plegat, però és així.
Deixem els partits polítics catalans – és un escriure – apart, perquè son la veu del seus amos, aquells que envien una minsa part dels diners que abans ens han recaptat. Envien les engrunes als titelletes i sigronets que, automàticament, passen al castellà per a la seva dialèctica relacional. Venuts i mal pagats. Curts de llengua? … curts de gambals!.
Salut!.

Carles Roger
Carles Roger
21.11.2022  ·  23:56

“Si jo parle la llengua del veí i el veí desprècia la meua, no estic fent un acte de solidaritat.Estic fent un acte de submissió.”Amin Maalouf.

Lluí Mor
Lluí Mor
21.11.2022  ·  23:58

Senyor Partal, de que s’extranya…..Ara que? Donç que sou uns mentiders!! O potser dubteu del MHP Aragones, i, la més bona persona del mon, és dir, San Junqueras, o el seu boc expiatori, un tal Rufian, on se’n va a parar.
A Barcelona ja fa anys que no parle el català gairebé ningú i tothom ho sap. De fora vingueren i de casa ens tragueren….perquè nosaltres així ho vulguerem.
Als pobles sense Estat que volen fer com els pobles amb Estat, els passa això, la seva idiosincrasia, la seva cultura, llengua i taranna, és fan cada dia més insignificants perquè no son ni importans ni imprescindibles per als nouvinguts, molt més encarà, quan l’Estat a qui han de donar comptes els vol uniformitzats. I sobretot, sobretot quan els polítics i administradors viuen molt bé a costa d’aquesta uniformatització.
Un exces de inmigració continuada en el temps, sempre porta un exces d’ignorancia i desubicació en gran part de la població i això és el talo d’aquiles dels pobles sense Estat. Prou que ho saben!!!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
22.11.2022  ·  01:33

Un govern que menteix en un tema tan fonamental com és la llengua pròpia de Catalunya ha de dimitir ja. Fora aquest mal govern que tenim!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
22.11.2022  ·  04:28

Recordo que fa anys vaig anar a València per fer uns tràmits. Arribat al negociat em vaig posar a la cua. La finestreta encara era tancada i davant meu hi havia cinc o sis homes que parlaven animadament mentre esperaven. Ho feien en castellà. Quan al cap d’una estona em vaig incorporar a la conversa emprant el català, en un tres i no res, i per a sorpresa meva, tota la cua va canviar al català. Al remat va resultar, com passa sovint, que sent tots ells catalanoparlants, davant la lleugeríssima sospita de no ser entesos, s’adrecen a l’altre en castellà.
Sortosament crec que la ciutat va desfent-se d’aquesta diglòssia i cada vegada va sentint-se més gent, i més jove, parlant en català. Fa pocs dies comentava amb la meva dona el goig que vaig tindre en sentir a un carrer del centre la conversa entre una àvia, la seva filla i la seva neta. L’àvia i la filla parlaven en castellà entre elles. La neta parlava en català.

Ferran Izquierdo
Ferran Izquierdo
22.11.2022  ·  06:27

En Rufian honora amb la seva actitut lo significa del seu cognom. Pero no és l´únic. Aquest tipus de politicastres que diuen i sostenen una cosa pero després es desdiuen…i no pasa absolutament res, son legión. Aquest país ens té acostumat a aquest cáncer de la democràcia espanyola (entre molts altres)

Antònia Sabrià
Antònia Sabrià
22.11.2022  ·  06:32

Dues coses: Vam passar uns dies al Baix Maestrat i d’entrada tothom se’ns dirigia en castellà. Nosaltres contestàvem en català i tothom continuava en valencià. Fins i tot un noi pakistanès que portava una botiga.

L’altra: Hi ha moltíssima gent que viu als Països Catalans que, tot i que no sàpiguen parlar la nostra llengua l’entenen perfectament. No cal canviar de llengua amb ells: es pot mantenir perfectament una conversa parlant cadascú en el seu idioma.

Albert Miret
Albert Miret
22.11.2022  ·  07:23

“Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la”.
Vicent. Avui estic en desacord amb aquest titular. Potser caldria quantificar la immigració forçada de gent castellanoparlant procedent de tot el món, teledirigits cap aquí però sobretot els espanyols embotits per l’estat a Catalunya cada dia amb aquesta obsessió d’acabar amb la llengua catalana i amb nosaltres.
També hi ha un altre titular amb el qual se’ns flagel·la cada dia, com és l’anunci constant de l’augment de delinqüència a Catalunya, però, sobretot sempre ocultant la seva procedència, amb la qual cosa, resulta que som els catalans els que cada dia som més violents.
Així, amb la flagel·lació matinal diària com si fóssim de l’opus dei, culpabilitzant-nos cada dia més i de tot, no anem enlloc. Els catalans hem d’estar orgullosos de ser com som i de fer el que fem i no anar-nos carregant de culpabilitat amb totes les decisions que es prenen a espanya -i que el governet d’aquí obeeix-, amb tota la mala llet possible i amb l’únic objectiu de la nostra desaparició del món.
O ens comencem a defensar, o pleguem!

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
22.11.2022  ·  07:24

El català es una llengua que pateix l’ofeg de l’estat espanyol i que no es reconeguda com a llengua oficial arreu del mon, per tant molt poc “útil”. Quines raons es poden donar perquè la defensem tal com diu el Sr. Partal? No em de ser ingenus, els que la defensem per que la estimem incondicionalment som pocs inclusiu al nostre propi pais.
El sentiment d’orgull pel pais propi es el que genera energies suficients per defensar tots els trets d’identitat nacionals. Aquest orgull es fomenta posant l’accent en els valors que es posseeixen com a poble, potenciant-los i divulgant-los fermament. I aquesta seria la feina d’uns polítics que ara no hi son i d’uns mitjans de comunicació perduts en trifulques de pati de col·legi.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.11.2022  ·  07:26

Sempre et trobes operaris de telèfons, d’obra, etc. que no t’entenen ni que breguis. Caldria pels migrants: dret a l’habitatge, dret al treball i el deure obligat de fer un curs de català…

Jordi Estany
Jordi Estany
22.11.2022  ·  07:28

Aquesta frase de Sanchís em recorda la de J. A. Artze: “Hizkuntza bat ez da galtzen ez dakitenek ikasten ez dutelako, dakitenek hitz egiten ez dutelako baizik” (“Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no la parlen”).

Clara Costa
Clara Costa
22.11.2022  ·  08:40

Un dels problemes, crec, més gros és que la gran majoria de catalans no sap la seva història, no té ni idea del que ens han fet els espanyols per parlar la nostra llengua.

Anna Morales
Anna Morales
22.11.2022  ·  08:51

Crec que un dels factors principals pel qual molts catalans deixen de parlar la seva llengua és la manca d’autoestima.

La repressió dels últims temps i l’absència d’una política institucional que empoderi l’ús de la llengua ha fet estralls.

Subtilment, el castellà s’alça com a llengua predominant, com si parlant-la afegíssim més valor a les paraules. Fa de modern i està de moda. Ho veig entre alguns dels meus companys més joves. Parlen català, però cada tres paraules deixen anar una expressió en castellà, i no cal dir que quan algú se’ls dirigeix en castellà, canvien la llengua immediatament.

Manca ajuda institucional que promogui l’ús del català en àrees destinades a consum juvenil i infantil (pensem en l’efecte que va tenir ‘Bola de drac’).

I cal primer de tot que siguin els mateixos governants que donin exemple emprant la llengua en les seves actuacions i propostes.

Llorenç PontBoix
Llorenç PontBoix
22.11.2022  ·  09:01

Completament d’acord; el català depèn de nosaltres, de les persones i de les institucions, però el problema fa molts anys que existeix i mai s’ha fet res per arreglar-ho i ara de cop i volta sembla que s’hagi descobert la pólvora i tots hem de córrer a posar-hi remei. També, crec jo, que l’ús del català no s’ha d’imposar com sembla que vol dir un mural que s’ha pintat al poble d’Anglès, on visc, i que diu : parla’m en català!
I per acabar os proposo una cosa: aneu pel carrer i aneu comptant quants cartells, rètols, anuncis … estan escrits en català, quants en castellà i quants en anglès i pot ser veureu que el perill també ve d’un altre idioma que no és el castellà.

Carles Serra
Carles Serra
22.11.2022  ·  09:04

ERA FALÇ I NO CORRESPONIA A LA REALITAT, així acabés la teva editorial apreciat Vicent; no creus que seria més adient dir és LA MENTIDA per bandera per negar tanta decadència i botifleria.
El grup KOINE fa molt de temps que denuncia la situació del català i lo que ha comportat el bilingüisme, però ja que dir Vicent de que varen ser titllats per dir veritats que ara ens lamentem, el genocidi del català.
Però varen tenir que sentir-se paraules d’aquells que els hi refot el català, xenòfobs, nazis etc.etc. com va fer en Rufian el més abrandat contra KOINE; ja que dir de NO donar-li’s veu per poder a fer arribar a la societat la realitat del català i del bilingüisme.
També trobo a faltar un anàlisi del perquè els polítics que esmentés Vicent, accepten el bilingüisme i negant lo que ha comportat, que la llengua més forta és cruspeix la més dèbil; no serà que tenim una societat que una part el català se’ls hi rebufa i l’altre part li té odi i vol el seu genocidi, aquest Vicent també votant; no tens l’exemple més clar que un partit franquista com Ciudadanos només amb el missatge de la IMPOSICION del catalan va ser el partit més votat en unes eleccions a la gestoria (alguns li diuen govern de Catalunya).
Cap comentar-hi de com afectat aquesta immigració nyorda amb Idologia franquista que ens varen venir de les espaÑes i sobretot d’Andalusia? Aquest polítics ens varen dir que les seves noves generacions ja s’integrarien, i ja veus Vicent, aquestes noves generacions són els votants del partit franquista i xenòfob de Ciudadanos com els seus caps visibles, ja que dir de la sucursal del PSO€ a la colònia catalana, Eva Granados, Marín, Corbacho, Collboni i així la llista és llarguíssima.
LA MENTIDA per bandera Vicent.

Jordi Martí
Jordi Martí
22.11.2022  ·  09:18

I, del 50% que SÍ entenem que parlar català arreu i a tothom és imprescindible per a la supervivència de la llengua, quants ho posem en pràctica realment?
Si aquest 50% parlem català amb un compromís personal per no abandonar-ho, amb cordialitat, amicalment i amb pedagogia, la tendència farà un tomb.
Fa forces anys que ho faig i en el meu entorn ho he notat.
Ara, una de les urgències més grans és guanyar els patis de les escoles. És el present que configurarà el futur. I aquesta és una assignatura pendent que no s’ha aprovat mai. Al barri, la mainada i el jovent paquistanesos, indis, filipins, magribins o llatinoamericans juguen tots en castellà malgrat estar escolaritzats a Catalunya.
És clar que els atacs a la llengua van dirigits a tot arreu i, sobre tot, als punts més febles.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
22.11.2022  ·  09:19

Del tema Cambray, TV3, per variar, no n’ha dit res.
Tenim dret a estar informats per la televisió nacional catalana.

Carles Blas
Carles Blas
22.11.2022  ·  09:33

Si Cambray no vol semblar un lacai franquista del 155, s’hauria d’esforçar en imposar el 75% de català a totes les escoles, enlloc de fer el ploricó dient que no pot fer res.

Josep Palou
Josep Palou
22.11.2022  ·  10:00

Doncs en Ferran Suay no va dir això quan el vàreu entrevistar. Hi haurà més parlants quan tinguem un Estat propi que ens protegeixi i promogui la llengua, com passa a qualsevol altre país del món. Mentrestant només podem sobreviviure de mala manera.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ferran-suay-esperar-que-una-llengua-se-salve-per-lheroicitat-dels-parlants-es-ridicul/

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.11.2022  ·  10:18

Si la nostra llengua segueix viva o mor depén de nosaltres
espero que no la deixem morir ja per raons de principis

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.11.2022  ·  10:36

Necessitem un Gran Fenòmen Cultural que posi de moda el català entre tota la població. No comptem amb l’endogàmica i barcelocèntrica indústria cultural catalana per a aconseguir-ho: sempre els mateixos, sempre ben malament. Molta gent hem desconnectat de la cultura catalana d’avui perquè si volem qualitat hem d’anar per força a la cultura anglosaxona. Fins i tot els premis de cultura catalana es donen sempre a les mateixes persones. Mentre, un munt de creadors independents estem condemnats a no poder ni començar, i quina casualitat, entre nosaltres hi ha la gent que pot dignificar el país i fins i tot exportar. Però als despatxos ni ho entenen ni ho volen entendre. I així ens va.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
22.11.2022  ·  11:11

Jo no vull un estat propi que tingui el català museïtzat, reclòs a l’àmbit rural més recòndit i sense presència viva al nostre dia a dia, encara que sigui llengua oficial. No vull un futur com el que pateix avui el gaèlic irlandès a la República d’Irlanda, que malgrat ser llengua oficial a Irlanda i a la Unió Europea no és parlat més que per una fracció minúscula de la població. Penseu que encara pot ser molt pitjor, com el quetxua al Perú o com el nàhuatl a Mèxic, perquè en aquests dos darrers casos la llengua que s’ha imposat és la mateixa que ens arracona la nostra. Amb l’arribada incessant de colons monolingües irredempts la pressió afavoreix primer la substitució lingüística i després (ja ara?) la desaparició, paulatina o accelerada, de la llengua pròpia. SALVEM LA LLENGUA!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.11.2022  ·  11:14

Haver acceptat el bilingüisme oficialment és acceptar, més prompte que tard, primer, la prominència ascendent del castellà en tots els àmbits d’arreu a casa nostra amb la desaparició lentament del català per prescindible.Per dret i justícia, tindria que circumscriure exclusivament, en el cas del País Valencià, a les comarques històricament castellanoparlants. Total: Com dos més dos són quatre, sense la independència, mala peça al teler.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
22.11.2022  ·  11:18

“Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la”
Això és cert fins a cert punt. Amb una substitució demogràfica massiva com la que patim la cosa és diferent.

Mercè Duran
Mercè Duran
22.11.2022  ·  11:36

Al seu moment als del Col.lectiu Koiné, que sempre han defensat el català com a llengua única de Catalunya, ens van dir de tot.
Ara entomem les conseqüències de la manca de decisió política i de la tebior dels catalans envers la defensa de la llengua pròpia

Núria Coma
Núria Coma
22.11.2022  ·  11:45

Acabo d’arribar de Catalunya.
Aquesta vegada he estat a la costa Tarragonina i he tornat esgarrifada. Reconec, que he estat a uns llocs turístics, però segueixen sent Catalunya.
Absolutament ningú m’ha parlat català. Jo en tot moment. Hi ha hagut persones que m’han respectat però la majoria, recepcionistes, cambrers, botiguers s’han ofès i m’han maltractat lingüísticament.
Visc a euskal Herria, sent ripollesa d’origen. Sempre vaig cap a casa i no era gens conscient de com de malament està l’ús del català en algunes zones.
De debò que esperverada he tornat.
El divendres quan arribava, vaig haver de trucar al qui gestionava l’apartament que havíem llogat pq estava tot tancat . Em parlava castellà,malament i no va fer cap esforç. O li parlava castellà o allà m’hagués quedat, al carrer.
Horrorós

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
22.11.2022  ·  12:24

Hi ha un component antropològic, una gran majoria de la gent, al voltant del 65%, està condicionada per l’entorn. El 2017 es va crear una atmosfera que incitava a pensar que ho aconseguiríem, però no vam ser capaços i estem immensos en la moral de derrota. Com a societat som responsables de generar politics mediocres i multitud botiflers. Salut.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
22.11.2022  ·  13:20

Quan els parlants d’una llengua deixen de parlar-la és perd però abans, han passat coses. És el final d’un procés.
No penso en la repressió ni en les mesures preses des de l’exterior. Penso en les polítiques del govern de la Generalitat. Ens han enganyat en el tema de la immersió. A les escoles es parlava en castellà i ningú feia res. Ni programes televisius per nens, ni aules d’acollida
Ara, la responsabilitat és nostra perquè ens costa mantenir el català quan parlem amb la gent!! Doncs, precisament és la gent gran la que parla en català i fa, indirectament, que gent que no el parlaria el parli. Nosaltres que som fruit de l’escola castellana i hem après el català pel nostre compte!!
D’acord si nosaltres continuem parlant català, la llengua no es morirà però és quedarà a la UCI i no sortirà d’allà dins fins que el govern no faci una política adequada. El manifest Koiné ho explica molt bé i els comentaris individuals dels seus firmants ho acaben d’aclarir. És una meravella parlar amb la Margarita Musset.
El català ha de ser necessari laboralment, socialment i en el lleure.
Nosaltres farem tot l’activisme que calgui però (humilment) serà una aportació .

Josep Vilà
Josep Vilà
22.11.2022  ·  14:51

El respecte i cordialitat cap al castellà, la llengua comuna de la majoria immigrant és l’arrel del nostre problema.
Només hi ha lloc per a una llengua romànica, i el cuento xino de les arrels sentimentals dels españols ens porten a viure com si fóssim en un barri andalús, colombià o mexicà.
És bo atacar els problemes d’arrel i la salut del català només pot significar l’agonia del castellà, o si no serà al revés, com comencem a constatar. No hi ha lloc xls dos. S’assemblen massa.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
22.11.2022  ·  15:24

I continuarem així, renunciant a la nostra llengua, fins que no reconeguem el GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ. Sí, ja sé que és fa difícil admetreu, però és l’únic camí.

Marià Pou
Marià Pou
22.11.2022  ·  19:01

Amb tot el respecte per vostè i pel professor Sanchis Guarner (i desconeixent el context i la intencionalitat exactes en què va formular la frase), que els parlants no deixin de parlar la llengua és condició necessària, però no pas suficient. Els parlants no són eterns i, per desgràcia, arriba un dia que es moren. És aleshores quan és imprescindible que hi hagi nous parlants. I això depèn, bàsicament, d’un fet biològic. Però aquí ja entrem en un vessant del problema que tothom defuig, perquè és espinós i fa de mal tractar.
Diuen que la que tradicionalment es té per l’última parlant de còrnic, Dorothy Pentreath, engegava sovint, en còrnic, que ella no parlaria mai en anglès. Penreath, sense descendència, es va morir. No va deixar mai de parlar en còrnic, però se’l va endur a la tomba. Potser si hagués tingut fills s’haurien passat a l’anglès i només haurien tingut, com a molt, un coneixement passiu del còrnic. No ho sabrem mai. El que és segur és que, sense fills, el còrnic quedava estroncat en ella mateixa.

Fernando Oller
Fernando Oller
22.11.2022  ·  19:05

totalment d’acord.ho fem sovint.
he de dir que cada vegade menys pero sens dupte es culpa nostre.
aixo no nomes depend de un govern ,tambe de nosaltres .el mateix que la indepencia hem de ser nosaltres la societat civil i no donar tota la responsabilitat al govern.
ells tenen interessos creats ,nosaltres no.
que passa que tancaran a 4 milions de persones ?

Joan Puyo
Joan Puyo
22.11.2022  ·  23:18

A mi, un problema d’inflamació testicular es veu que m’ha afectat un nervi directament relacionat amb la memòria, i he oblidat el castellà. O sigui que no visc amb aquesta disjuntiva. I qui m’entén, m’entén i qui no m’entén, també m’entén.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
23.11.2022  ·  01:39

No caiguem en l’errada de fer passar la víctima per botxí. En una situació colonial i de dependència és logic que els colonitzats estiguin disminuïts dels seus drets i se’ls faci veure secularment i constantment que la seua lelngua no serveix per a res. Així els nouvinguts no aprenen la llengua del país, sinó la de la metròpoli. Es una situació que ens sobrepassa, agreujada a més, per immigracions massives que no podem, en no tenir mitjans, assimilar, i encara més en plena era global. Compte a atribuir culpes a qui al capdavall és una víctima més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes