La meitat dels catalanoparlants no creu que canviar al castellà amenaci el futur del català

La Plataforma per la Llengua ha presentat l'InformeCat, amb una cinquantena de dades sobre el català

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
21.11.2022 - 12:19
Actualització: 21.11.2022 - 16:57

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un 50,9% dels catalans que són catalanoparlants considera que el fet de canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no significa cap amenaça per al futur del català. I encara més; aquesta dada creix fins al 70,4% si s’observa el conjunt de la població de Catalunya, independentment de la seva llengua habitual. En una línia similar, només un 10% dels illencs continua parlant en català quan el seu interlocutor els contesta en castellà. Són algunes de les dades recollides a l’InformeCat de la Plataforma per la Llengua, que per onzè any ha recopilat una cinquantena de dades sobre la llengua catalana. Un “termòmetre” que, segons la directora de l’entitat, Rut Carandell, permet de veure cada any l’estat del català en tot l’àmbit lingüístic.

L’InformeCat recull dades de tota mena dels àmbits sociodemogràfics, de cultura i els mitjans de comunicació, el món de l’empresa i els serveis, l’educació i la cohesió social, l’oficialitat de les llengües, la justícia i internet i les noves tecnologies. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, alerta que les dades relatives a la submissió lingüística mostren una de les grans debilitats de la salut del català. “És una de les amenaces més fortes, un error molt important que cadascú hauria de canviar”, ha dit.

Com a dada positiva, i atesa l’emergència lingüística, ha destacat la transmissió intergeneracional del català. “Tingueu en compte que totes les dades que donem com a positives són dades que per a qualsevol llengua normalitzada serien dolentes”, ha avisat. En aquest sentit, ha destacat que el 81,9% dels catalans amb un avi catalanoparlant o més també són catalanoparlants; un percentatge que és del 78,6% a les Illes i del 62,2% al País Valencià. El percentatge creix al 92% a Catalunya, al 85,1% a les Illes i al 76,2% al País Valencià quan tres avis o quatre eren catalanoparlants. “La conclusió és que la transmissió intergeneracional és una fortalesa del català“, ha dit Escuder.

Cal tenir en compte que aquestes dades estatístiques fan referència al conjunt de la població i dibuixen una dada mitjana construïda tant per un infant els avis del qual van néixer a mitjan del segle XX, com per una persona gran amb avis nascuts a final del segle XIX.

Per a Escuder, les dades recollides aporten punts esperançadors i també d’amenaçadors per al futur de la llengua, i ha posat l’accent en la importància de fer polítiques públiques en favor del català. Per fer-ho, ha citat Joan Fuster i el seu “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. I hi ha afegit: “Atenció, perquè a vegades arribem al punt que fem política contra nosaltres”, en referència a les dades de l’InformeCat que mostren que algunes polítiques de les administracions del país no incentiven prou el català. N’és un exemple que només un llibre de cada quatre llibres que hi ha a les biblioteques públiques de Catalunya són en català. Per contra, ha reivindicat les polítiques públiques del govern d’Andorra de suport a l’ús social del català, que enguany ha dedicat 1,4 milions d’euros a la promoció del català. La dada representa un 0,3% del pressupost total, molt per sobre del 0,01% que inverteix la Generalitat de Catalunya (3 milions d’euros).

Un altre capítol en el qual l’InformeCat posa l’accent és l’àmbit de la justícia. Només el 6,9% de les sentències del 2021 a Catalunya van ser en català, la xifra més baixa d’ençà del 2001. També s’exposa que el 57,3% dels advocats de Catalunya no presenten mai cap escrit en català, i que només el 21,6% dels advocats col·legiats a Catalunya han estudiat la carrera en català. En un sentit similar, el 63,4% dels advocats catalans creu que els jutges que treballen a Catalunya haurien de saber el català. “Em fan pensar el 27% que creu que els jutges no han de saber una de les llengües oficials dels ciutadans”, ha dit Escuder, que ha recordat que el menysteniment del català a la justícia incompleix la Carta europea de les llengües minoritàries.

Interès per la llengua

En la banda positiva de l’informe, es presenten dades que mostren que els ciutadans tenen interès per la llengua catalana i neguen que hi hagi un rebuig generalitzat. El 61,7% dels residents estrangers a Catalunya vol aprendre català o millorar-ne el coneixement, i durant l’any passat les inscripcions als cursos d’hivern del Consorci per a la Normalització Lingüística van incrementar d’un 31%.

El 76% dels catalans, independentment de la seva llengua habitual, està d’acord que el català sigui l’única llengua vehicular a l’escola, un percentatge que creix al 95% entre els catalanoparlants, però baixa al 50% entre els castellanoparlants. A més, el 88% dels parlants d’altres llengües vol que l’escola sigui en català. Amb tot, a Catalunya només el 46,8% dels professors parla sempre o gairebé sempre en català als alumnes de 4t d’ESO.

En canvi, a Catalunya Nord només el 19% de la mainada rep algun ensenyament en català, ja sigui perquè són alumnes d’una escola immersiva o perquè reben alguna classe durant la setmana. El 34% dels nord-catalans parla en català quan visita el sud, tot i que només el 5,7% el parla habitualment al seu territori.

L’audiovisual i l’àmbit digital

“Al món audiovisual no anem gaire lluïts”, ha resumit Escuder, que veu l’audiovisual i l’àmbit digital com a punts clau per a fer créixer l’ús social del català entre els joves. L’informe destaca que en el catàleg de la plataforma HBO hi ha més de 400 films que disposen de doblatge en català o subtitulació però no els ofereixen pas, i que el 2019 només el 5,5% dels jugadors de videojocs a Catalunya jugaven amb títols en català. Per altra banda, el 69,1% dels catalans creu que els anuncis que s’emeten a TV3, que té la programació en català, haurien de ser només en català.

De l’àmbit digital crida l’atenció que, a Catalunya, la meitat dels joves catalanoparlants té el mòbil configurat en castellà, mentre que només el 32% de la població el té en català; i que tan sols l’1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d’Instagram. A Twitch l’ús del català ha crescut, tot i que encara és lluny de ser en una situació de normalitat, i l’abril del 2021 es va arribar a la xifra de 304 espectadors simultanis de mitjana als vídeos en directe en català.

També es destaca que de les deu aplicacions mòbils més descarregades, només n’hi ha tres que tinguin una versió completa en català: Facebook, WhatsApp i Telegram. Ara bé, cal tenir en compte que la demanda de català en l’àmbit tecnològic és alta: 1.350.000 catalans es plantejarien de canviar de sistema operatiu del telèfon mòbil si hi hagués una alternativa que els oferís un assistent de veu en català. És a dir, 925.000 catalans que fan servir Android pensarien de canviar a iPhone si Siri parlés en català, i 275.000 usuaris d’iPhone podrien canviar a Android si Google Assistant parlés en català.

Internet també és l’àmbit en què els valencians parlen més en català: un 46,8%. Amb tot, la dada baixa quan se centra en l’ús de la tecnologia en l’àmbit laboral, en què únicament el 21,7% s’expressa en català.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes