Els actes que dissabte van marcar el retorn del president Puigdemont a Brussel·les varen deixar moltes imatges importants en la retina. La reunió, finalment, del govern en l’exili amb el govern interior, la conferència de premsa dels dos presidents en la delegació oficial de la Generalitat, amb pòdiums exactes per a cadascun, l’eixida al balcó de la Casa de la República…

Precisament ací va ser quan l’advocat Ben Emmerson va pronunciar la frase que segurament quedarà. Emmerson, el prestigiós advocat britànic que s’encarrega del cas davant l’ONU, hi va dir que sabia que ell era ‘el testimoni del naixement d’una nació’. En la tradició anglosaxona la diferència entre la nació i l’estat s’esborra i, per tant, una traducció acurada de les seues paraules hauria d’anar en aquesta línia: ‘que ell se sap testimoni del naixement d’un nou estat’. Però tant hi fa, no crec que ningú no es capfique pel matís.

Precisament a Emmerson no li manca perspectiva. Fa dècades que treballa dalt de tot de l’escala internacional: ha estat relator de l’ONU, ha representat el Regne Unit en tribunals internacional com el de l’antiga Iugoslàvia o el de Ruanda, ha investigat a les ordres de les Nacions Unides actuacions com la dels famosos robots assassins israelians o els atacs dels drons americans, ha defensat Geòrgia davant Rússia pels atacs a Abkhàsia i ha tingut entre els seus clients noms tan rellevants com Marina Litvinenko, Abu Qatada, Moazzam Begg o, ara, Carles Puigdemont. The Lawyer n’ha dit que és ‘un gegant en la defensa dels drets humans’ alhora que el nomenava com un dels cinc advocats britànics més influents.

No és un Llarena qualsevol, perquè ens entenguem. Per això la seua frase ha causat tant impacte. És un pèl hollywodiana, això ho cal reconèixer, però en definitiva descriu l’impacte que ha causat en ell, un home acostumat a impactes grans i poderosos, seguir de prop ‘la causa justa dels catalans’.

En el seu discurs va afirmar que si el govern espanyol no entén el punt on som i no intenta cap acord que incloga l’alliberament dels presos i el retorn dels refugiats, després del judici ja res no podrà aturar el naixement d’aquesta nova nació, en la seua terminologia, que ja es va autodeterminar el primer i el vint-i-set d’octubre de l’any passat. Acostumats als debats provincians que tant sovintegen al nostre país, escoltar una afirmació tan precisa com la d’aquest home ens hauria de fer reflexionar sobre el punt on som i sobre la perspectiva que ens espera aquesta tardor mateixa. Perquè de vegades, des de fora, amb la passió més continguda, les coses es veuen molt més clares que no des de dins.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb