El president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas, parla amb els diputats de la CUP Benet Salellas i Gabriela Serra, abans de presentar la llei de transitorietat jurídica.

La publicació de la llei de transitorietat és el començament d’un període polític trepidant, que menarà, si es guanya el referèndum, a una transformació radical del Principat i el convertirà en el nostre segon estat independent, juntament amb Andorra.

Contra allò que alguns esperaven, la llei és molt prudent. Tant, que es pot dir que gairebé és una llei tècnica amb el sol objectiu d’assegurar la màxima suavitat en la transició cap al procés constituent i, doncs, la proclamació d’un ordenament jurídic nou a partir de la futura constitució republicana.

Ja ho sé, que hi ha gent que no entendrà que una llei que proclama la república es puga definir de prudent. Què hi farem? Alguns han perdut tant de vista el país on viuen que s’exclamen de tot. Però la realitat, hi insistesc, és que és una llei dibuixada amb la màxima prudència i amb un objectiu molt concret i delimitat.

De fet, la major part del contingut, a la pràctica, no fa sinó prolongar durant els primers mesos de la república l’esquema i l’organització de l’actual Catalunya autònoma, però retirant la interferència que ara significa formar part de l’estat espanyol. No es toquen les figures ni les funcions principals ni les atribucions ni les relacions que ara ja tenim, tot i que evidentment totes guanyen un poder i una representativitat enormes.

Com era d’esperar, els canvis més substancials són els que es fan per remoure els obstacles a l’exercici de la democràcia, bàsicament tot allò que té relació amb la Sindicatura Electoral i amb el poder judicial i l’administració de Justícia. I, així i tot, és molt prudent, com es demostra en el fet que el TSJC passe a ser automàticament Tribunal Suprem.

El títol VII, amb la definició del procés constituent és on hi ha la clau del moment del canvi. S’hi defineix un procés constituent que barreja la participació popular amb la feina parlamentària que sí que serà, entre el novembre del 2017 i el novembre del 2018, el full en blanc on es podran dibuixar les propostes noves que el país necessita amb tanta urgència, les mirades noves sobre el paper de les institucions i la relació d’aquestes institucions amb els ciutadans. El fet que les propostes del Fòrum Social Constituent siguen vinculants per a l’Assemblea Constituent és un bon inici, tot i que s’observa una certa contradicció entre els articles 87 i 88, perquè aquest darrer estableix que l’Assemblea, en qualsevol cas, tindrà plens poders.

En resum: és una llei històrica destinada a fer el trànsit entre l’autonomia i la independència. Només això, però també, no ens enganyem, ni més ni menys que això. Quan la constitució futura de la República de Catalunya i Aran siga promulgada, la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República haurà fet la seua funció. I és pensant en aquest paper que tots l’hauríem de jutjar avui. Com un pas clau, imprescindible i transcendental però només això. Serà, per a la història, la llei prudent que va permetre el canvi radical.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]