09.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 10.03.2023 - 09:17
La mort de tres treballadors a la mina de Cabanasses, a Súria, ha traumatitzat la comarca del Bages. No tan sols perquè és un fet tràgic i excepcional, sinó perquè entre les víctimes hi ha dos estudiants de màster de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Manresa, el centre de formació dels enginyers de mines de la comarca. Aquestes morts s’afegeixen als dos que hi va haver fa tres anys a la mina de Vilafruns, situada entre Sallent i Balsareny, i que forma part de la mateixa explotació.
La mineria potàssica del Bages va començar a Súria l’any 1925, amb l’empresa Minas de Potasa de Súria. Aquesta activitat va créixer ràpidament, i per això el 1942 es va crear l’Escola de Capatassos Facultatius de Mines a Manresa, que volia donar impuls a la indústria minera del Bages i del Berguedà. Aquesta escola, amb el pas dels anys, esdevingué això que avui dia és l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, adscrita a la UPC.
D’aquesta escola en van sortir els dos alumnes morts en l’accident d’ahir. La tercera víctima era un geòleg de l’explotació. Eren de Sant Joan de Vilatorrada, Colòmbia i Almoradí i tenien 27 anys, 28 i 31, segons que publica el diari Regió7. Els estudiants cursaven un màster en enginyeria de mines. Un treballador de l’explotació minera explica a VilaWeb que és ben normal que els estudiants visitin la instal·lació i que hi facin pràctiques. De fet, almenys un dels dos estudiants tenia un contracte de pràctiques fruit d’un conveni de cooperació educativa amb Israel Chemicals Limited (ICL), empresa concessionària de l’explotació de la conca de potassa de Súria i Sallent d’ençà del 1998.
En el moment de l’accident a 650 metres de profunditat, a la instal·lació hi havia uns dos-cents treballadors. L’empresa els va donar poques explicacions i els va enviar a casa, sense informar-los si cap company havia perdut la vida. Però tots sabien que si hi havia hagut cap despreniment de roca, molt difícilment hi hauria supervivents. Les autoritats no van voler confirmar la mort fins que els cossos fossin extrets, per respecte a les famílies. Això va donar lloc a una situació d’incomprensió, i és que la UPC guardava un minut de silenci en record a les víctimes mentre el govern no confirmava que hi havia hagut tres morts. Finalment, va ser el TSJC que va confirmar la tragèdia quan va informar els mitjans que procedia a l’aixecament dels cossos.
L’última revisió de la Generalitat a la mina de Súria va ser fa tres setmanes i no s’hi va detectar cap anomalia que motivés l’obertura de cap expedient, segons que ha explicat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. Aquesta qüestió serà objecte d’atenció aquests dies vinents per tal d’esclarir els fets. Fonts sindicals citades per EFE assenyalen que l’accident el va causar un despreniment d’una placa extensa de roca. Habitualment, s’impedeix que hi hagi aquests despreniments amb la tècnica del bolonatge, que consisteix a col·locar ancoratges i una malla metàl·lica per evitar que el sostre cedeixi.
Onze morts d’ençà del 1987
Les tres morts d’avui s’afegeixen a una llarga llista de víctimes en aquesta explotació. La primera fou el 27 de febrer del 1987, quan tres minaires van morir en caure’ls al damunt 150 tones de roca. La següent víctima mortal no va arribar fins gairebé dues dècades després, el 2005. En aquest cas un miner va morir electrocutat quan treballava a l’exterior del pou. L’any següent, el 2006, un altre treballador va morir quan el vehicle que conduïa a l’interior del recinte va bolcar.
Un altre minaire va morir el 23 de gener del 2013 quan es va trobar atrapat entre el vagó d’un tren i una paret de l’explotació, i dos més el 6 de desembre del 2013, quan es va desprendre el sostre d’una galeria mentre feien tasques de manteniment.
Les darreres morts es van registrar el 2020 a la mina de Vilafruns, situada entre Sallent i Balsareny, i que forma part de la mateixa explotació de Súria. Després d’aquests accidents, ICL va aturar la producció de la mina de Vilafruns, on hi havia més de quatre-cents treballadors, i més tard la va tancar definitivament, adduint “motius econòmics”.
La comarca del Bages és l’únic indret dels Països Catalans on s’explota la potassa i ocupa el tercer lloc en el conjunt de la Unió Europea, darrere Bielorússia i Alemanya. La importància d’aquesta explotació la demostra el fet que té connexió directa amb el port de Barcelona, amb una línia ferroviària de 80 quilòmetres, propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat.
