Taula de diàleg i cas Borràs: no crec en les casualitats

Perdoneu però ERC no envía la independència a un cul-de-sac… pretén enviar-la directament a ‘prendre pel cul’.
No entra al fons de capm de les questions tractades (Aiii les manyoples!!!… que es tracta d’ERC…)
No falta la tradicional suspita a Junts, avui en pesona de na Laura Borràs: El sr, director NO SAP si es o nó corrupció i justifica (Generosament amb uns i molt poc amb la víctima de la conxorxa, ‘les sospites i prevencions d’ERC i CUP’.
(Un pel decebut per la feble implicació en l’anàlisi sobre els vergonyosos fets d’ERC)
Al menys avui no ha sortit la DIBA… Ja es alguna cosa.

Si no apareix ningú més aquí votar, el meu vot, estratègicament independentista sempre, anirà a fer mal. Votaré allà on més perjudicial cregui que pugui resultar pels interessos d’aquesta clase política tan miserable que tenim.

Bona nit,senyor Partal, doncs jo si que li posaria la mà al foc per la Presidenta, és més, desitjaria que fos la Presidenta de la Catalunya Lliure. Però si Junts no surt d’aquest govern miserable, des del meu punt de vista, perdrà una oportunitat històrica i serà arrossegat als llimbs, junt amb l’equip de traïdors i venuts que tenen per companys de viatge. Val a dir que dintre de Junts també hi han males herbes.

El problema de l’esquerra és que sempre s’ha equivocat d’enemics. L’enemic, qui roba, no és l’empresari. Qui roba i ens fa pobres és l’estat. L’estat hauria de controlar que no hi hagi oligopolis i que existeixi un mercat lliure, on tothom pugui fer de tot sense privilegis. L’estat és garant del capitalisme d’amiguets. Però al final, l’esquerra sempre ha sigut un seguit de bons propòsits que una casta han fet servir per accedir al poder. Abans ho podien fer atacant els capitalistes, els poderosos, les empreses. Ara han vist que és més factible atacar els valors “tradicionals” i defensen el feminisme, la protecció racial, els drets lgtbiq+ etc… Qüestió: és cert que part d’aquests valors s’han de defensar, però no des del punt de crear una xarxa clientelar tal i com ho fan i en detriment d’uns col·lectius, sinó que s’ha de defensar des del punt de que totes les persones tenim els mateixos drets i deures. Això és, el liberalisme. Que no s’ha de confondre amb el capitalisme d’amiguets, i el lliure mercat sols n’és una part (i per mi no la principal). Vilaweb es comporta bastant en aquest sentit (tot i que la línia editorial no ho sigui) i això fa que sigui un diari independent, de qualitat i referència. Rebutja el diner públic que pretén comprar-la i busca el compromís dels subscriptors. Doncs aquest saber fer, a tota la societat. Desgraciadament no tenim CAP partit polític que defensi els valors del liberalisme. Cada cop ens tenen més adormits menjant de la mà de l’amo, de la mà del senyor estat. La manera d’independitzar catalunya d’espanya és fent l’estat petit, com més liberals siguem més a tocar ho tindrem perquè no tindrem un llaç tant fort ni dependrem tant dels diners que venen de Madrid.

Junts hagués pogut ser el partit lliberal de Catalunya, però s’ha conformat en ser un partit socialdemòcrata tebi que sols aspira a eixamplar l’estat (i a fer-nos més dependents). Pacte de la diputació, exemple perfecte.

Jo vaig ser el primer en criticar l’Artur Mas perquè estava encegat pel discurs de l’esquerra. Però al final el temps ha demostrat que tenia raó, les retallades malgrat que van fer molt mal ens van ajudar a sortir abans que ningú de la crisi, vam allunyar-nos cada cop més d’espanya. Va ser un patriota que va assumir costs pel bé del país. No es pot dir de cap dels polítics que tenim avui dia. Ara estem més que mai a les urpes d’espanya, malgrat que per sort som més conscients dels perjudicis. Però ens falta fer un pas més enllà. Que els polítics i la societat civil som els qui hem de fer les coses perquè no es pot confiar en els polítics perquè miren sols pels seus interessos és el pensament correcte. Aquest pensament però cal estendre’l a més àmbits. Això ens farà independents. Catalunya sempre ha sigut un país liberal, sinó no hagués tingut tant pes l’anarquisme. Recordem-ho.

Estic d’acord en el que expresses sobre el cas Borràs de dalt a baix. ERC, Junts i CUP han demostrat que no tenen interés de país, només de partit.
El millor d’avui, l’anunci de la pisarreta. Bones vacances.

Tampoc és casualitat que, precisament avui, el govern es torni a treure de
la màniga una proposta (que ells saben que no va enlloc) per als Jocs d’hivern, amb la finalitat de revifar un debat paralel que desviï l’atenció de tanta misèria per part dels polítics catalans.
Cal foc nou, de dalt a baix.

Voste i jo,Sr.Marià Armengol,debem tenir una comprensió lectora diferent.Si no fos aixi,no entenc el seu comentari.

Quanta veritat en aquest editorial.
És tan Palamós i incomprensible el què està passant, que com Vivent em.sembla que ja tots ens ho podem arribar a creure tot.
Lo de la taula de diàleg d’ahir senzillament semblava impossible. No esperàvem cap acord que tirés endavant però us asseguro que no m’imaginava signar tirar enrere i assumir que ser independentista és una professió, no un objectiu de res.
És tan vergonyós que només es podia empitjorar amb la traïció d’avui. ERC, sou pitjor que España. Us heu carregat 2 Presidents de la Generalitat i una Presidenta del Parlament. Felicitats!!

Així com hi ha la presumpció d’innocència, que sovint és trepitjada a gust d’algun jutge, els mitjans o els enemics polítics, jo m’inclino per practicar la presumpció de lawfare per part dels jutges, tant més com més alta és la instància de la judicatura i com més independentista és el “sospitós habitual”. I deixem-nos de dir bajanades com que ho fan per preservar la dignitat de les nostres institucions; aquestes només són una caricatura del que haurien de ser: un poder emanat del Poble.
I trist, molt trist, que una bona part de la nostra classe política “independentista” s’hagi venut el País per 9 indults, que a més, perillen. No tenen ni idea de negociar, entre altres coses perquè la negociació amb l’estat espanyol és una contradicció en sí mateixa.

Falta per completar per part de la CUP l’intercanvi Gabriel pel cap de Laura Borràs.

Ens varen dir que amb l’estat espanyol no es pot negociar, que sempre ens enganya. Ens ho vàrem creure i vam aplegar-nos per fer la independència.
Ens varen dir que, per fer la independència, calia eixamplar la base i passar del 50% del vots. Hi vam treballar de debó i ho vàrem aconseguir.
El candidat Aragonès es presentà a la investidura manifestant que volia consumar la independència. El varen investir i conformà un govern independentista.
Un any i mig més tard es constata que el govern, no només no avança cap a la independència sinó que ho fa en sentit contrari i amb els pantalons abaixats.
Si no fan allò a que es van comprometre -ja serà perquè no en poden, no en saben o no en volen – cal que pleguin i deixin fer a altra gent.
No fer allò per a que es van comprometre és una estafa electoral, a banda d’una traició a la ciutadania que els vam votar. No els ho podem consentir. Prou!

Sempre passa el mateix, quan un polític no agrada, perquè parla masa clar o vol fer gaires coses, li busquen alguna causa pendent. A tots els han anat apartant d’acord amb la justicia (innocent, culpable) sempre troben algun fil per estirar i poder fer fora als que fan nosa. El més trist es que la porqueria es cuini directament a casa. Els catalans ens quedem sense partits i sense líders per anar endavant. No es que no en tinguem, es que , ho ens giren l’esquena o els fan fora.

Em sembla que anem quedant molta gent fora del sistema polític vigent, extraparlamentaris i radicalitzats.
Com que és necessari l’enderrocament del sistema autonòmic -ningú pot servir dos senyors alhora-, anem avançant.
En els processos d’independència americans el primer embat es perd en tots els casos. Cal conèixer l’enemic i cal gent endurida. No ho teníem.

La CUP i Esquerra han quedat ben retratats votant al costat del PSC.
Estic totalment d’acord amb l’editorial. Jo no sé què pensar en el cas de Laura Borràs però veient els àudios que surten i amb el que sabem de la persecució de l’independentisme sembla molt un cas de lawfare.
El més trist de tot és que els partits sobiranistes es prestin tant fàcilment a fer el joc a l’Estat. Com en el cas de Xavier Trias i el paper dels Comuns. Després no hi ha hagut res a fer.

Bona nit. Quina sort tenir un diari com el nostre. Estic destrossada com independentista. I com jo, molta gent del meu entorn. Un desprestigi total de la política a Catalunya. Ja no per portar a l’independentisme a un cul-de-sac, que també, la vergonya més gran és que ens posem en la línia de l’opressor, que fem nostres les seves lleis, que ajudem a fer la falòrnia de què tot va bé, com si la repressió que vivim sigui un càstig merescut per haver-nos portat malament. Un govern de fireta. Poruc i mal destre. No em representa, ni uns ni altres. M’agradaria saber que puc votar, per fer que tot salti pels aires, políticament parlant, i s’acabi amb tots aquests personatges, que ells sí que denigren les institucions. De l’afer de la Presidenta Laura Borràs, com he vist tanta malura en acusacions falses a tort i a dret, penso que serà un mes d’aquests casos que posen la justícia per apartar l’adversari. Temps al temps.

Ps1. No deixar la cadira, m’han explicat, és per saber les coses del govern com es cuinen i tal com es presenta tot, a ERC li aniria bé que junts marxés per tenir les mans lliures i, per anar cap a nous socis de govern culpant junts d’haver-los abandonat.
No entendrem mai que junts (i no parlo del partit) podríem fer tremolar ñ, tal com va passar l’1O.
També havia de fer vertigen encapçalar aquella moguda i vist el que va passar, i com aquell qui diu, sense fer res, podríem haver arribat fins al final.
Clar això és veu fàcil ara.

JO Sí
que em pronunciaré en defensa de Laura Borras, com ho faria amb qualsevol víctima del lawfare del togats criminals…perquè davant de la maquinació de l’Estat, amb una condemna ja escrita, la innocència de la victima és del tot insignificant. El suposat delicte podria ser qualsevol que s’inventessin…

La connexió politica de la taula, la rendició de la via rupturista de l’1-O d’ERC I de la CUP, amb la brutal destitució sense contemplacions de Borràs, porta implícit un greu error històric: Pensar que quan el poble li ha vist la cara de panic a l’Estat, qui vulgui fer-nos creure que tenim les de perdre i hem de callar i tornar a la cleda autonomista, serà trepitjat i arrossegat pels carros de combat independentistes…

La Laura Borràs té un trunfo…però haurà de bregar també dins de Junts….

I el més sorprenent és que a les enquestes ERC surt igual i Junts baixant.
Nosaltres devem ser una minoria que encara creu que la independència és possible.
No s’entén que amb aquesta traïdoria i continus desacords encara estiguin en el govern, el que fa és que ja no ho confiem en ningú.
Com es patent el 52% no ha servit de res i les pròximes pinten ben negres amb la gent tan decebuda que s’abstindran.

En Junqueras ja ha dit per activa i per passiva que la independència,……a veure d’aquí 10 anys. El peix al cove d’ER i el seu autonomisme, envia els anhels de molts independentistes al bagul dels records. No volen la independència, ni ells, ni la CUP, ni bona part de JUNTS, només volen autonomisme, que es el que assegura les seves cadires, i el dia a dis dels seus partits. Ens han tingut enganyats. En conseqüència aquest 52% d’independentisme, es desfà com un glaço, que es redueix a un 10% o 15%. No ens enganyem, però no defallim

És fan dir ERC pero son escoria.
Van trair al president Puigdemont.
Han venut l’independentisme i a la nació catalana per un grapat de monedes troquelades pels que son i seran els oprersors dels seus fills.
Si hi hagués Déu, no els ho perdonaria mai i anirien a les calderes del Pere Botero.
Saben que els seus descendents arrastraràn aquest llast tota la vida, però no els importa.
Saben que molts votans d’ERC son com ells, envejosos, maixants i ignorants.
Generalment, els independentistes de pedra picada no som així, fins i tot haviem arribat a confiar amb ERC, per això mateix, si JUNTS no abandona el govern, serem moltissima gent que no els votarem.
Per acabar, JUNQUERAS vol dir JUDAS.

Penso que Junts ha d’abandonar el govern i no hi val el que “si en sortim els deixem via lliure”. Doncs això, deixem-los sols o amb els companys que es triïn i que se’n vagin al fangar. Mentrestant JUNTS s’ha de preparar i descobrir les debilitats d’ER per passar-los el ribot per sobre.
Val més anar sol que mal acompanyat.

L’escenari oficial de la partitocràcia catalana, per dir alguna cosa, que votem i no mana es descodifica directament facilitant la presa de decisions dels ciutadans individualment lliures i independents. Alegrem-nos-en.

Ara només falta que els ciutadans i tots els mitjans independents i lliures informin sobre l’estat del país oficial, que votem i no mana; i, l’altre que no el vota ningú i pren les decisions de les oligarquies de torn per qui treballa:

A. Les institucions autonòmiques -generalitat i parlament-
*No controlen immigració ni fronteres.
*Tampoc infraestructures: ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils i ni rodalies.
*No aturen l’espoli fiscal astronòmic. Només gestiona les despeses ordinàries.

B. Els ciutadans colonials
*Voten l’escenari oficial -institucions autonòmiques- que només gestionen.
*No voten l’escenari paral•lel -DIBA, AMB, CZF, Turisme, Fira, BR, TMB, etc.- on adopten els interessos dels lobbys internacionals, espanyols i catalans.

C. Els intermediaris del format colonial
*Col•legis professionals -Periodisme, Advocacia, Economistes, Enginyers, Arquitectes, Aparelladors, Metges, Ensenyament, etc.-
*Universitats i departaments universitaris, sindicats, etc.
*Foment i tota mena de cercles a redós dels negocis del BOE.

CONCLUSIÓ
1. Sense informar i descodificar aquest entramat colonial és impossible avançar tal com ho demostren els successius intents d’alliberament del poble l’any (1931-1939) repetit (1976 -1982) i aquest segle (2017-2022).
2. Sense explicar els mecanismes psicològics emprats: a/dissonància cognitiva, b/la mentalitat retributiva i c/duplicitat organitzativa. Les consciències individuals estan intoxicades i són incapaces de discerniment.
3. Cal afrontar aquest estat de coses que, ates la singularitat i persistència de l’anorreament físic, psicològic i mental, tan individual com col.lectiu, impedeixen qualsevulla comparació internacional.

Si ens posem exqusits no ho ha fet be del tot l, pero no es pas corrupcio no fotem! El problema es que si que ha fet fraccionaments ( si encara hi posem presuntament) pero no el mateix any i la llei es interpretable aixo de repetir proveidor es pot interpretar que si com que no. d’exemple de contractes un euro inferior al impost limit per fer concurs n’hi ha a cabassos de la colau, de conselleries erc, ajuntaments… pero mai arribaran a judici perque no es ni delicte penal sino administratiu, si ha arribat a judici es perque la gc, el fiscal i el jutge hi han posat un interes especial, per qui es i mira erc la cup i el psc no els sembla malament que anulin un rival. Aplicar la llei de forma diferent segons a qui se li aplica es el que fan als catalans i sembla mentida que no ho vulguin veure aquests hipocrites de la mesa.

Seguiré de grat el vostre curs de geopolítica en vídeo, apreciat director.

Res més a afegir a l’editorial. Ja ens sorprenen poques coses dels moviments polítics dels “nostres representants”, però no per això ens continuem indignant i emprenyant.
Bones vacances, Vicent i resta de comunitat VilaWeb, vos les mereixeu.

L’explicació que dónes sobre l’escenari és la mateixa que fa Laura Borràs. Veiem aquesta guerra de descolonització que duem avant com una partida d’escacs. Per tant, a mi els matisos em bufen la gamba. Només cal veure si na Borràs és dels nostres o no. Els españolistes la fulminen perquè és una peça del nostre bàndol. Acd’ells, també eks li la sua si té taca o no. N’és un escull a enderrocar per a no estavellar-s’hi. I ara estudiem els dos extrems i les seues conseqiüències. Que la consideraran culpable en el priper judici-farsa, ja l’han separada del càrrec perquè els era una nosa. Que l’exculpen, igual que el cas anterior primer. Som on sempre hem estat sempre. Una conteda entre dues nacions liderades per dues minories que acaba sempre amb l’eixida de la colònia del regne d’españa. Senzillament els españols han estat més hàbils i s’han procurat una pròrroga. Les independències envers españa sempre hi han esdevingut amb els conservadors españols al poder. Rarament amb eixa gentola que s’autopoclama radical o liberal españols. Se’ns està posant més fàcil ara que volen entronitzar un “milòvic” español. Ja veig a Nuñez o Abaskal signant l’armistici amb Puigdemont a Waterloo, Londres, Breda o a Gibraltar com a territoris “newtral” que diuen els mitjans ceneinecs, qui, al capdevall són qui manen en aquell estat nazional veí.

Josep Blesa (València)

El prices cap a la independencia acaba de morir manifestament davant els nostres ulls. RIP.
A mi no m’ha sorprès gens. En el seu moment ERC va fer un gir desconcertant i inexplicable aleshores (sempre m’ha intrigat qui i on va decidir el nou rumb de 180° que va encetar amb l'”eixamplament de la base”) que progressivament ha anat aclarir-se fins quedar llampant, és a dir la cosa no ve d’ara. Pel seu cantó la CUP ha fet el que sempre ha fet en els moments més decisius: conjuminar una retórica de màxima amb una praxi de sabotage de la independència.
Finalment Junts que ara tenia l’oportunitat de desemmascarar els companys de viatge i situar-se com el ver partit independentista encetant una travessia del desert que potser no fóra gaire llarga, ha escollit la cadira i l’escalfor institucional.
Només un cec no veuria l’evidència. El procés a la independència ha mort i el PSOE ha guanyat una aliats lleials que li ballaran l’aigua, si més no, durant tota la pròxima legislatura i probablement més enllà. La sort o la dissort d’Espanya i dels Països Catalans resta definitivament en mans del PSOE

Vicent, dues qüestions sobre això que dius que “és impressionant de comprovar que Junts ni així no abandona el govern que comparteix amb ERC. Això deu ser un rècord mundial d’agafar-se a la cadira…”:

1) Tu pots assegurar que si Junts surt del Govern es reforçarà l’independentisme? I pots explicar per què?

2) T’has repassat el currículum dels consellers de Junts? De veritat que trobes raonable (i honest) donar a entendre als teus lectors que es tracta de gent que necessita agafar-se a alguna cadira?

Ni ERC ni la CUP alçaran el cap. Si ho feren, els seu amo (al meu poble es diu que amo només en tenen els gossos) els el faria acotar de seguida. Ells continuaran mentint per a conservar unes cadiretes que es devaluen dia rere dia. Mentre, el reino s’enfonsa sense remei. Només cal votar altres opcions. I recordar qui (la persona, vull dir) que defensa la cadira. Bon estiu a qui faça vacances.

Res de nou sota la capa del Sol … potser les formes d’ara: “quinta columnistes” sense cap mena de mirament.
Son els mateixos que el seu prohom primer va declarar “volem la República Catalana DINS la federació de repúbliques ibèriques”. Sempre les manifestacions amb una element que les fa impossibles, inclòs.
És la Esquerda Rusticana de Castel.luña, fent bondat amb els seus “pares” de la constitució (Partit Socarrat de Cantelluts) recordant-los, com sempre, que dir-se d'”Esquerres” és més adient que ser Republicans i de Catalunya.
Ah! si … i a la guitarra la Candidatura d’Unitat Papallonesca.
Benvolgudes i benvolguts … és el que hi ha, el que han votat bona part dels que no aprenen mai que, els seus, un cop arribats a la mamella, res recorden del que van vendre que es faria.
Amb la tifa de Junts i la Comuna de la Iniciativa C-V.
Però seguirem, malgrat aquesta rastell de venuts a l’or (fals) de Madrizzz.
Salut!.

Als dirigents d’ERC, PSOE (ja no cito al PSC) govern espanyol i judicatura (no vull escriure justícia) espanyola els hi es absolutament igual que a la sentencia del judici a la presidenta Borràs hi escriguin els anys de presó o la multa pel seu “presumpte” delicte, el que busquen tots es la inhabilitació i si pot ser de vint-i-un anys millor que de vint, li tenen por o mes ben dit, pànic .

Benvolgut Vicent:
Com sempre, gràcies per la llum en moments foscos.
Penso que seria molt útil que publiquéssiu la cèlebre entrevista a Juan Luís Cebrian perquè allà s’explica, de fa molts anys, el que ara passa.
Podria ajudar a moltes persones a entendre què està fent Esquerra, i per desgràcia la CUP, incomprensiblement.
Ben atentament,
Oriol Martí

Jo no vull que Junts deixi el govern, com tampoc vull que deixi la Diba. Són l’instrument més capaç pel que fa als nostres representants per a enfrontar l’estat (ERC no existeix, és estat, PSOE. O pitjor, perquè va disfressada per a conduir-nos al forat). Em sembla una ximpleria i una irresponsabilitat voler liquidar aquest partit de les institucions, si almenys tinguéssiu pla B els qui voleu Junts fora, però no, només parleu de credibilitat, dignitat, etc.. o sigui fum, simbolisme. La credibilitat també es construeix atorgant-la, no negant-la ni regatejant-la. Molts a Junts seran una colla de venuts igual, però no són aquests els que ens interessen ni els que cal empènyer. Empènyer, tot sabent com són d’imperfectes però ara no tenim res més. Si Junts surt ens esperen anys i panys d’agonia fins a la desfeta final. I les polítiques lliberals de la part de Junts autonomista i oportunista no són pitjors que les de la resta. Vegeu Barcelona avui, sota les regnes d’una ratotota venuda al capital, les màfies i la claveguera, la que havia de canviar-ho tot..

1) Laura Borràs és ja una màrtir, però de poc ens servirà mentre per a votar-la haguem de votar un partit tan espès com Junts.
2) No ens queda cap partit per a votar. ERC i la CUP ens han traït definitivament, sembla que Junts també.
3) El que ens deixa amb la pregunta de com fer caure el Govern, amb urgència. S’augura un Onze calent on potser aprofitarem més el temps a la Plaça Sant Jaume que a la mani festiva de l’ANC que ja és un ritual anual, buit de significat. Cal que la contestació al Govern i l’exigència d’eleccions inmediates siguin missatges clars i massius, sense distorsions. Som en una emergència nacional. Només el poble salva el poble. No podem esperar a cap altre messies salvador, ja no tenim més temps.

Be jo tampoc entenc com Junts no trenca el govern de una puta vegada. No em val allo que…………” es l’excusa que els falta (ER, Comuns i PSC per fer un tripartit, d’esquerres i progressite (diuen ells)

Ja sabem qui son els nostres enemics, axi es treuran d’una punyetera vegada les caretes.

Crec que ahir va néixer un nou líder polític, la Laura Borràs. Molt probablement aviat ja no podrà ocupar càrrecs públics. Però això només s’aplica a les institucions dins de la llei, l’Estatut i la constitució Espanyola i no a una institució governamental que estigui fora de l’ambit d’Espanya. És, doncs, el moment de centrar-nos en l’Assemblea dels Representants de CxR i el govern a l’exili i conscienciar-ne els defensors de la independència. Quan dos milions de ciutadans voten l’Assemblea i el CxR i deixen de votar al Parlament, el primer guanyarà i el segon perdrà la seva legitimitat com a representant del poble.

Estic convençut que ens hem d’oblidar d’una nova llista electoral que hauria de participar a les eleccions per a l’entitat autonòmica, el Parlament i la Generalitat. Simplement això no acaba de funcionar dins de les estructures Espanyola.

Tampoc és casualitat que ahir surti l’enquesta del CEO dient que l’ independentisme està anant enrera.

L’ esquerra que patim és una vergonya. Gens més que hi recolza a les dictadures feixistes àrabs. On no hi drets humans, i la tortura i l’ assassinat funciona lliurement. Tan sols perquè Israel (pensen) és un estat capitalista subvencionat pels Estats Units. Ja vam veure Palestina de quin costat es va ficar al – Procés -.

El seguidisme de Junts al nefast Junqueras de España no té nom. Junqueras ha destruit ERC, avui una colla d’espanyolistes de butxaca plena, i es un pastor que ens vol espanyolitzar com mai. Anem de ple AL PITJOR DELS ESCENARIS. Amb JUNQUERAS, CATALUNYA DESTRUIDA

Per ser més clars, més que acceptar la constitució, el que ha fet ERC és acceptar la sobirania d’Espanya, o sigui de Castella, per sobre de la del poble català.

Aquest és el mal de totes les nacions que han perdut el propi estat i han sofert l’annexió a un altre estat. Això li va passar a València el 1707, a Catalunya el 1714 i a Mallorca el 1715.

Portugal es va salvar de les ambicions hispàniques (en el sentit d’bèriques) de Castella. Separant-se de la monarquia hispànica el 1640 (gràcies a la rebel•lió catalana) i derrotant la invasió castellana el 1762, va evitar ser annexada per Castella i patir el mateix destí que nosaltres. Es trobaria en la mateixa situació: no importaria el que votessin, sempre estarien en minoria. La solució òbviament no seria esperar que els castellans es tornessin generosos o magnànims, sinó fer valdre la pròpia sobirania.

Avui 29/7/2022 os dic adeu a tothom i que tingueu sort. Per mi això ja s’acabat. No entenc a JUNTS,no entenc al director de vilaweb ,no entenc a l’anc que segueix fen al mateix,no entenc res. Com independentiste que soc tot el que veig me produeix fàstic.
I com he llegit a un altre comentari,el meu vot seràper el partit independentiste que mes mal li façi a tos aquets venuts i partits ñordos.
Salut i bona sort a tothom

Després de visitar récemment el museu del comunisme a Praga, on es fa un repàs als malfets que aquest règim va causar (però ningú va anar a la presó pels abusos comesos), em vaig fer aquesta reflexió.

Si demà, posem per cas, els russos (els poso d’exemple per la inversemblança del cas) invaissin el principat i poguessin controlar el territori, sortirien de sota las pedres pro-russos que els ajudarien a establir-s’hi permanentment.

I això passarà sempre. Són els aprofitats que com no tenen cap mèrit, o són massa mandrosos per exercir-lo, la única manera que veuen de prosperar es utilitzar la força d’altres per imposar-se als seus conciutadans.

El problema és la manca d’ètica. Penseu i trobareu els noms.

Partal: No posar la mà al foc pels teus avui vol dir no protegir-los en la guerra. No posar la foc pels teus vol dir acceptar la justícia enemiga. No posar la mà al fic pels teus vol dir que et quedes amb l’argument d’ERC i CUP. No posar la mà al foc avui per la Laura vol dir que ja et sembla bé que n’Alba, n’Assumpta, en Ferran, en Carles i en Ruben executin les ordres del pacte ignominiós que tan et sorprèn entre les esquerres españoles i catalanes. En el fons, encara no heu entès que no defentsant-la esteu d’acord amb l’argument dels autonomistes d’ERC i CUP. Jo no faria tants escarafalls amb les subvencions perquè amb una línia editorial com la de Vilaweb penso que el Govern de Vichy amic us hauria de donar també una bona pessigada d’euros públics, tal com reben els altres aliniats d’Ara, el Nacional, La Vanguardia, Periódico, etc. No posant la mà al foc en el moment que toca penso estimat director que no sou tan diferent dels altres.

Esquerra està sent coherent amb la seva campanya electoral.
Cap sorpresa, res a dir.

Molt d’acord anb la prudència, els dubtes i les certeses sobre Laura Borràs.

Tot plegat , un desastre que només porta a enfonsar-nos una mica més. ERC i CUP impresentables fent el joc a Lawfare espanyol, Laura Borràs i el “torrisme” fent confrontació gens intel.ligent, que només porta al resultat contrari del que voldrien aconseguir. Per la resta d’acord amb Berta Carulla. Si Junts surt del Govern i abandona qualsevol poder institucional, quin us penseu que serà el resultat pràctic de tot això ? l’unionisme dominant ja totes les institucions , potser ? què té de positiu això ?

Vicent, et veig molt cautelós en el tema Laura Borràs.
Dius que hi veus un component de LAWFARE. No dubtes gens a l’hora de dir que si ella no fos qui és , aquest judici no és faria. També observes que la desproporció de la pena que se li demana, ja delata les males intencions dels acusadors.
Et sembla que els dos delictes de que s’acusa a na Laura no compleixen el requisits per ser considerats corrupció, segons Europa.
Finalment crítiques la manera de fer dels seus companys de la Mesa. Creus que l’article en què es basen per fer fora la Borràs, no respecten la seva pressumpció d’innocència.. Creus que han actuat com d’amagatotis.
Jo veig que SI que estàs prenent partit.
D’acord que no et vulguis mullar el 100%. Et mulles el 99,9%.
Ni coneixes, exactament, el cas ni estàs segur que amb l’excusa del LAWFARE no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa.
Éstic d’acord en tenir sempre una reserva mental. Això ens fa lliures de consciència.
Insisteixo Vicent!! Jo veig que prens partit.

RABHA HMMANE

VW, no es un tema de cadires que Junts ni així no abandona el govern que comparteix amb ERC. Sempre trobeu el moment per la clatellada gratuita..

Si aneu al racó de pensar, és fàcil.

Hi ha un estudi científic-antropològic d’una pàgina que diu que, un de cada tres votants d’ERC, es tant passarell com els altres dos.

Vicent, quan fas referencia a la taula de diàleg (en realitat “taula de submissió i humiliació”, evidentment res més allunyat a una “taula de NEGOCIACIÓ”) ho fas dient que els acords són per part del govern català… No trobes que això es retorçar massa la realitat?
A la taula només van ser-hi representants d’ERC (aquest darrer cop ni tan sols l’Aragonés, cert és que al mentider i estafador del P. Sánchez no li va venir de gust anar-hi). Junts ha deixat molt clar que la “taula de diàleg” és una farsa.

Si en comptes de fer servir 2 cops a la primera meitat de l’article el concepte de “pacte assolit en la taula de diàleg pel govern català”, hagessis dit que el pacte va ser amb ERC (com ho fas a la segona part) el text seria encara més demolidor contra ERC del que ja és (que ho és molt) !!!

A mig article introdueixes a “Esquerra Republicana” com el conductor que empeny a la Rendició dels Independentistes. I dius “El tomb és total i absolut, tant que diria que és increïble si no fos perquè ja m’ho crec tot”. Doncs jo crec que la immensa majoria dels teus lectors ja fa anys que ho sabíem que ERC està treballant per l’Estat espanyol en aquest tomb des de abans (fins i tot) de l’1-O. No ens ha semblat gens increïble, sinó del tot coherent amb la seva política anti-independentista. Jo mateix et podria inundar la redacció amb exemples contrastables.

Al final de l’article ja dius “El pas fet per ERC tota sola en la taula de diàleg –acceptant la constitució espanyola com a marc i la seua reforma com a mètode– implica per força passar a contemplar la independència només com un horitzó teòric al qual no cal arribar mai i actuar emmotllant-se a aquesta perspectiva”. Podies haver començat l’article amb aquesta descripció real i evitar el rentat que li has fet a ERC per suavitzar el text.

Lamentablement a VW encara no us atreviu a parlar d’ERC com es mereix. Ho entenc, fan molta por. Aquesta gent és realment perillosa.

Espero i desitjo que VW aconsegueixi la total independència aviat (no només econòmica sinó també de “línia editorial”, perdó per l’expressió) i no estigui tant sotmesa al partit aquest de “Empenyent la Rendició de Catalunya”.

La veritat és que l’article m’ha agradat molt. Al final els tres partits fake-indepes han quedat retratats. Si els teus lectors som així de torracollons és, crec fermament, perquè sabem que VW por arribar a un nivell d’excel·lència que molts pocs (tendint a cero) poden fer-ho. Gràcies.

Apreciat Vicent, després de reconèixer per fi que ER no és un partit independentista, espero que a partir d’ara quant comentis aquest d’ER no diguis INDEPENDENTISTES.
Tu que ets un home llegit, ja ens vares suggerir llegir el llibre Els catalans apel.len a les nacions unides, llibre que defineix i a més aporta documentacio que ER MAI ha lluitat per ser lliures d’aquesta espaÑa que ens reprimeix, ens roba i fa el genocidi de la nostra cultura i llengua.
Com molt bé també es recorda el Sr. Josep Jané 00:02.
Sí t’agrairia Vicent que un dia aportessi’s en els subscriptors a teva visió del comportament d’un personatge tant focs com aquest Junqueres.
Com molt bé recordaràs, és reunia a esquenes del president Puigdemont amb la seva amiga franquista i de l’Opus Santamaria, tenia que muntar les estructures estat i NO ho va fer, que va defugir de les seves funcions el dia ,1-O marxant, saps Vicent cap a on va anar aquest personatge? va anar informar a la seva amiga Santamaria?
Gràcies anticipades

ERC al servei de l´estat espanyol. Junts, deixeu-los o us enfonsareu amb ells(tant parlar de democràcia però no deixeu votar les bases, per què serà? La butaca!). Eleccions ja, per netejar tanta porqueria.

Jo sí que posaria les mans al foc, mal reventi.
No perdria ni un minut en esbrinar si es veritat o no el que ens expliquen des d’un estat corrupte com Espanya què fà i farà el que sigui per acabar amb l’independentisme.

Laura Borràs et necessitem!

Per la República Catalana Independent, per completar la DUI, per complir el Mandat de l’1-O. Per enxarxar i controlar el territori amb gent apunt pel moment precís, gent de cercles i línies d’accions i lluites concretes.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.

PS1: Comentaris en favor de Laura Borràs i la Independència de Catalunya:

Gerber van
29.07.2022 · 01:18

Crec que ahir va néixer un nou líder polític, la Laura Borràs. Molt probablement aviat ja no podrà ocupar càrrecs públics. Però això només s’aplica a les institucions dins de la llei, l’Estatut i la constitució Espanyola i no a una institució governamental que estigui fora de l’ambit d’Espanya.

És, doncs, el moment de centrar-nos en l’Assemblea dels Representants de CxR i el govern a l’exili i conscienciar-ne els defensors de la independència.

Quan dos milions de ciutadans voten l’Assemblea i el CxR i deixen de votar al Parlament, el primer guanyarà i el segon perdrà la seva legitimitat com a representant del poble. …

El component de lawfare, no es afegit, és originari. Crec que en el cas de Laura Borràs, si tu dius que no coneixes prou el cas, “apaga i vàmonos”. Més que prudència, crec que hi ha hagut falta de coratge per part de la redacció.

“Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants”

Qüestions MOLT pertinents … Ramon Peiron – 00:03 … (sens menyscapte de molts altres comentaris).

Deunidó quin final de curs!
Certament vivim uns temps complicats i feixucs.
És l’hora de fer vacances, poques o moltes, per descansar canviant els costums habituals.
Seguiré amb molt interès la pissarreta. El món roda i la seva marxa ens condiciona.
Bon descans a tothom i al setembre hi tornarem. Tot estarà, si fa no fa, igual.

Doncs jo com en Lluis Llach em posiciono contundentment a favor de la Laura Borrás I veig amb tristesa com vos Vicent no ho feu.

VICTÒRIA PERIS

Amb tots els respectes a la seua opinió, no calia que digués que no posaria la mà al foc per la sra. Borràs. Fa la impressió de deixar caure que “la cosa no està clara”, quedant un núvol de dubte per a qui ha llegit l’editorial. Per la meva banda li haig de dir que jo sí que pose la mà al foc pels meus amics, tant si tenen raó com si no la tenen.

Catalunya continùa vivint la guerra que Espanya imposa des de fa segles . I ara això es tant públic i notori que Espanya , i aqui està inclosa ERC , viu de fer veure que aquesta guerra no existeix. Al preu que sia , que ja es veura finalment quin serà.

Gràcies a Josep Castelltort, Joan Rovira, Gerber van, Josep Pericas, Josep Vilà, Victor Torquet, Carles Serra , Berta Carulla ,Salvador Molins, Rabha Hammane ….. i a tots i cada un dels que obriu sempre que ho veieu oportù la mirada del que viviu en una o altre direcció i la comuniqueu. Som molts, molts els que estem patin aquesta guerra i l’experienciem de formes diverses com no pot ser d’altre manera.

Que el que s’està vivint entre Espanya i Catalunya es una guerra secular ja no te cap mena dubte ni pels espanyols ni pels catalans.

Joan Lopez t’entenc. Això però no s’acabat. La guerra contra Catalunya continùa …

Son tan burros aquests de ERP que no han esperat, al menys, a veure que fa Escòcia, si Londres li nega el referèndum de l’any vinent! . Apart crec, que la autodeterminació es un dret dels pobles. Negar-la es negar-se com a poble, que es el que ha fet ER, i això es molt greu. No sé si la gent ho veurà així, però s’han carregat les ànsies dels catalans per ser lliures després de més de 300 anys d’opresio. Espero que ningú els hi perdoni, sabent que n’hi han molts pels que el partit està per davant del poble. El mateix dic pels de la CUP que sols saben destruir quan en tenen l’ocasió. Quina pena en fa tot!

Després de l’1 d’octubre l’estat espanyol va caure en un pou de descrèdit i, tot i que Europa no va estar mai al costat nostre, la repressió física i judicial desproporcionada, amb l’empresonament dels líders polítics i la resistència de l’exili, van tornar a actualitzar aquell lema franquista ideat pel no menys franquista ministra Fraga Iribarne: “Spain is different”. Què ha passat i com l’estat ha recuperat o està recuperant el seu prestigi?. Ha d’aconseguir fer veure que negocia amb la dissidència, ha d’aconseguir fer veure que la judicatura és equànime, garantista i, sobretot, compassiva i ha d’aïllar i ridiculitzar l’exili de Brussel·les. Mentre tant la repressió implacable a casa nostre, que no surt a l’aparador mediàtic europeu, que vol sembrar la por a tots els racons i castigar a tots els desgraciats que van atrapar a La Jonquera, a l’aeroport , a Urquinaona o allà on sigui, es combina amb la decepció i la solitud de veure com els líders que encapçalaven el procés, pacten amb els seus/nostres botxins i ens situen, com si fos un parxís, a la línia de sortida, passant-se pel forro més de dotze anys de lluita. L’estat ho ha fet bé. Aixequem el focus i mirem-ho desapassionadament, com si fóssim uns espectadors no implicats. El govern català –ERC- ha negociat amb l’estat en una taula i això es veu, a distància, com un acte democràtic i civilitzat. Ha pactat que, si es vol progressar en l’autodeterminació cal canviar la Constitució. A ulls d’Europa, perfecte. Amb l’indult als presos polítics, l’estat ha donat la imatge d’indulgència i compassió que necessitava per tapar la repressió de l’1 O. L’afer Serret i Gabriel són per aïllar l’exili de Brussel·les, ara que la judicatura de la UE comença a fer costat a Llarena i, molt probablement, seguirà Marta Rovira el mateix camí perquè l’autèntic escull és Carles Puigdemont i cal empresonar-lo a Espanya o deixar-lo a Brussel·les com un titella. Tot quadra. Milions de persones als carres van fer possible un referèndum d’autodeterminació. “Quatre traïdors”, temorosos de perdre el seu estatus privilegiat, ens han tornat al calabós d’una constitució dissenyada per dissoldre’ns. Jo tampoc crec en les casualitats. Hagi fet el què hagi fet, Laura Borràs, segur que no és corrupció ni malversació, la jutjarà el nostre enemic amb la col·laboració dels nostres botiflers i sigui quin sigui el resultat ja l’han fet fora que és el que es pretenia. Si estem anestesiats, l’efecte passarà i un dia ens tornarem aixecar. Si estem enverinats, …

Per esgotament psicològic no afegeixo cap comentari a l’editorial d’avui.
Si que vull afegir que espero amb candeletes el curs de geopolítica. Moltes gràcies i bon estiu.

És greu el que ha passat al parlament autonòmic? Carregar-se una carrera política així, sense proves… No pot estar tot més podrit.

Ara bé, tot això és dins del context de la lluita interessada entre ERC i JUNTS pel control de l’autonomia. No té absolutament res a veure amb la independència.

Ha sigut també una nova oportunitat perquè els polítics mostressin el que realment els importa. De moment, tot i dir que és molt greu el que ha passat, es veu que no hi haurà cap trencament de cap pacte. Cadira i polític cobrant formen una sola peça soldada. Els que cobren poden estar tranquils.

Això sí, no pot faltar el victimisme i l’elevació a categoria de màrtir per un proper aprofitament electoral. Cap novetat.

Serà indiferent si JUNTS guanya a ERC o ERC a JUNTS a les properes comtesses electorals. Pels que volem la independència, pels que viuen de la política, no, és clar.
Però en cap cas tindrem la independència, que suposadament és el que volíem, oi? O ara ja no, ara ja només volem que guanyi el “nostre” partit?

Ahir se’ns recordava que des 2010 les promeses dels diferents governs del règim. Fa 17 anys que aquestes són incomplertes sistemàticament i els de la gestoria autonòmica no fan res per canviar aquesta dinàmica ni faran, que no sigui els escarafalls partidistes a què enstenen acostumats. Tot això ja ho vèiem des de fa temps i per més que se’ns recordi des de diferents mitjans, inclosos tots els informatius, a hores d’ara tot seguirà igual. És allò de repetir la mateixa mentida fins que es faci veritat. Sigui la llengua, la balança fiscal, judicialització de la política, reforçar les garanties. Avui toca reformar la constitució, una cosa i-reformable com l’estat mateix i fer-nos creure que tenim cabuda en aquest a la seva manera i després del que ens ha tocat viure que ens ho creiem. De què s’ha de dialogar? . És negociació i en aquesta ja és inclòs, no cal parlar de diàleg. Si ells no ho tenen clar perquè no ens ho pregunten, primer als 3000 represaliats que ho estan patín i després a tota la resta.
I estic per la presumpció d’innocència mentre no es demostri el contrari i ho dic ben clar i que sé m’entengui, de la MHPP i de qui sigui, si en acabat és demostrés el contrari si m’ho haig de menjar amb patates, doncs m’ho menjaré. Bones i merescudes vacances Sr.director.

Junts es te que mantenir dins el govern per fer la traveta al president igual com va fer ell amb Torra.
Alba Vergés també pot ser processada per les vacunes als polis Ñ
A CAT també tenim Don Quijote i Sancho Panza peró invertits. Don Quijote és el mossen panxut i Sancho Panza és el petit “madelman”.

Acabo de ser orfe de representació política i paso a l’abstencionisme independentista actiu.
A les properes eleccions … ???

Si Junts vol seguir un full de ruta independentista crec que hauria de marxar del govern. Jo crec que Laura Borras ara mateix pateix una persecució politica. Quines probes ja de moment cap ni una. El Parlament com institució que és cada dia més degradat pel mateixos partits que és fan dir independentistes però que son completament autonomistes i subdits de l´estat espanyol

Estem esgotats i, a més, paralitzats perquè no hi veiem sortida . Els de VW no som ni de lluny la majoria; més o menys diria que tots els d’aquí, comprensió lectora amunt, comprensió lectora avall, som en el mateix lloc. Dit això, estem sols.

L’únic que puc fer és pedagogia i emprar la meva llengua arreu; fomentar valors, cultivar la intel·ligència i l’esperit crític i un ciri a santa Rita (patrona dels impossibles) a veure si ens obra el camí i ens dona una empenteta

Tampoc tinc gens clara aquesta postura tant “deliberadament imparcial” (en diuen agafar- se-la amb pàper de fumar) per part del Vicent Partal, sobre la inocencia o no, de la Presidenta Borràs.
Però en fi, tampoc es tant rellevant aixó de tenir una opinio de mes cap aqui o de mes cap alla.
El que m’importava a mi, i el que em reconforta, donat que aquests dos dies han estat fatals per un que vol fugir corrents d’Espanya, es veure que no estas sol en l’apreciacio del greu problema que estem patint, tots els que pensem d’aquesta manera.
Soc dels que creu que JUNTS ha de sortit del govern. Crecque hi ha d’haver coherencia entre el que es pensa i el que es fa , altrament si no l’abandones, es pot produir molta incomprensió per part del poble i fonamentalment acostumar-se massa a aquella grata sensació que dona “estar en el poder”).
Amb 32 dos escons no es fa la independencia i si a sobre les enquestes et diuen que no vas be, perque has de donar supòrt a un govern d’impresentables que com diu el Sr. Marià Armengol , et porta a “pendre p.. c…” sovint i amb empentes per compromisos probablement inconfessables, que ha acordat en el seu propi interes, amb Espanya?.

Des de fa temps s’esta preparan un tripartit ERC, PSOE-psc i Comuns, amb el vis-ti-plau dels mitjans de comunació La Vanguardia, El Periodico i l’Ara , amb total rancunia cap a JUNTS

Vaig venir a una de les teves visites comentades a l’exposició que teniu al Palau Robert.
He de dir que la vaig gaudir molt.
En aquell moment no vaig pensar en felicitar-te per les teves pissarretes.
Per això ho faig ara i et dono les gràcies per endavant per les que podré anar seguint aquest estiu. Les trobo molt didàctiques i em serveixen molt.
Que tinguis un bon estiu!

Sembla mentida que després de tot el que ha caigut, encara hi hagi gent que dubti de la judicialització política del cas Borràs.
Per favor!
A una jutgessa (que li fan un control d’alcoholèmia i dona positiu i exigeix als mossos que li parlin amb español) se li acudeix un dia què pot fer per jutjar a la Presidenta Borràs. I per més INRI, l’endemà de la taula desjudicialització.
Jo sí que hi poso les mans i els peus.

Als parlaments de veritat, els representants estan protegits per la institució de la immunitat. No és un privilegi, només protegeix mentre s’exerceix el càrrec deixant en suspens les denúncies que puguin haver contra les persones electes. Existeix per prevenir que algú vulgui alterar o pressionar l’acció dels representants presentant denúncies justificades o no, contra ells.
El nostre parlament autonòmic no atorga immunitat als seus membres, i això ha permès repetidament la destitució de càrrecs i la pèrdua de la condició de diputat.
És un error lamentable que el mateix reglament del Parlament inclogui previsions que, en comptes de protegir la institució i les persones que la representen, permetin accelerar i avançar els efectes de l’ús desviat de la Justícia per motivacions polítiques.
Ja n’hi ha prou de fer els passerells.

Certificat de defunció definitiu per la taula i provisional per la Laura, tot plegat producte de l’independentisme ful de ER i Cups.
Però la Laura Borràs s’ha convertit en la víctima valenta i empoderada d’aquest fals independentisme.
Com Mc Arthur tornarà i els seus enemics ja ho saben.

El lligam entre la defenestració matussera de Laura Borràs i la taula de diàleg també queda de manifest en les presses que té ERC perquè Junts designi un substitut a la presidència del Parlament. Són les mateixes presses amb què Esquerra urgeix Junts a afegir-se a la taula de diàleg, ara que s’ha vist de manera diàfana que aquesta taula, la gran aposta estratègica d’ERC per desencallar el procés, ha quedat en no-res, en xerrameca constitucional (‘todos los españoles tienen derecho a blablabla’), en pura pirotècnia infantil, com les cebetes o els mistos garibaldis. Quan la cosa pintava bé i es creien el tafur de la Moncloa, que santa Llúcia els graduï la vista, no volien pas a Junts a taula. Ara sí, és clar. Ara es frissen perquè Junts s’estigui amb ells tot esperant Godot bo i entaulats en aquesta taula/farsa de diàleg. És allò tan vell de privatitzar els guanys (o els èxits) i socialitzar les pèrdues (o fracassos). Que es coguin en la seva pròpia fel.

El Govern de coalició ha de dimitir (Una part), l’altra si vol que governi amb els seus “col·legues i amics. ER ja ha certificat el seu descrèdit i estic convençut de la seva propera defunció. La Presidenta Laura Borrás es queda!

D’entrada, si ER, la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, hagués sigut honesta, no hauria votat per a fer fora la Laura Borràs. No tan sols per la presumpció d’innocència, si no perquè és un cas claríssim de lawfare. Com diu la editorial, si no fos la Presidenta del Parlament, ni hauria estat imputada.

Ahir vaig escoltar la VOMITIVA declaració de l’Aragonès, d’ER, justificant apartar a Laura Borràs perquè es tractava d’un cas de corrupció. Mentida no pot dir això en aquests moments.
Com va dir ahir Laura Borràs, ER i la CUP van actuar de justiciers a les ordres de la IN-justicia espanyola, del naZionalisme espanyol.

Del PSC era d’esperar, és l’espanyolissim PSOE, com es veu pel lideratge del Illa, assistent a les reunions de SCC.

Però de la CUP he tingut una gran decepció. Són infantilistes, cert, però que tinguin la mala ostia de avantposar l’interès partidista amagat darrera d’una pretesa puresa anticorrupció, no s’ho esperava ningú.
Em pregunto si és el preu per la tornada d’Anna Gabriel?
Per a mi ja es poden oblidar de voler donar lliçons de moral o ètica. Són uns mentiders hipòcrites.

També hi ha per a la venuda TV3, el seu telenotícies vespre era vergonyós, posant pels núvols els no acords de la “taula de rendició” i donant molta veu als que justificaven la suspensió de Laura Borràs.
TV3, la espanyolitzada podem dir.

La majoria de poders establerts–partits (salvant alguns polítics), premsa, institucions, el CEO–sumen per vacunar els ciutadans contra el “virus” independentista. Deixar-nos sense opcions electorals és part de l’estratègia. Fa mesos, si no anys, que sabem o hauríem de saber que la independència no s’assolirà des de dintre del sistema. La societat civil ha de fer el salt enfora i treballar tossudament per arribar-hi.

Han fet infinitament molt més mal a la volguda llibertat d’aquesta terra tots els tipus com Junqueras, Aragonès, Riera i demés que no pas els tipus com Marchena, Llarena, Lamela i demés

Pere Sànchez i Pedro el Maño han signat la declaració bilateral d’independència per l’any 2.714
.Perl 11 de setembre.Per conmemorar el mil-lenari

ÉS QUE NINGÚ RECORDA QUE ERC HA REGALAT AL PSOE, SEMPRE QUE HA POGUT, EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Doncs a que venen ara tants escarafalls ?

Estic amb tu, Joan Benet. Diuen que és una bogeria, però potser la millor manera de fer net sigui votar VOX i a la merda tot.

No tinc ni idea per què JUNTS no deixa el govern. Motius? Ells sabran. Tot són interrogants i conjectures. Però de moment són els únics que semblen no abandonar el projecte. I si acabea proclamant no abandonar-lo deslligant-se d’ERC, l’aplaudiment de tot l’independentisme potser siga tan aclaparador com determinant per a una majoria absoluta. Renaixerem de les cendres?

Vicent. El cas no és observar si els delictes pels que s’imputen Laura Borràs, duguin l’afegitó de corrupció. Es jutgen uns delictes com si ja haguessin estat comesos quan , en realitat, no han sigut demostrats per cap estament policial ni judicial. Tanmateix, es basen en un article el 25,9 que en qualsevol democràcia ja hauria estat abolit. Dit article elimina d’arrel la presumpció d’innocència i per tant…on rau la justícia? Sortir del govern per part de Junts és fàcil, però crec que és una decisió que cal meditar a fons. És important analitzar les conseqüències de tal fet i els perjudicis que comporta.

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/nacional/la-magistrada-que-imputa-laura-borras-va-amenacar-els-mossos-beguda-en-un-control-dalcoholemia/

El que hauria d’haver estat una legislatura plena de potencia d’autodeterminació, fruit del 52% de vot independentista en el Parlament, ha estat una decebedora i sorprenent actitud d’abandonar el full de ruta cap a la independència.
En el moment de la veritat i desprès del 1’O on el país estava exultant, ERC mostra el seu vertader rostre i comencen a pactar tot un seguit de qüestions amb el PSOE.
Aquesta desmesurada col·laboració d’ERC vers el PSOE, acaba per posar en evidencia que ERC mes que el camí per la independència el que vol es el camí cap un simple autonomisme.
Quants atacs s’han perpetrat contra polítics catalans que eren fruit de les mentides orquestrades per les clavegueres de l’Estat i que passat un cert temps s’ha sabut que tot era mentida.
El cas de la Laura Borras es un cas mes entre tots aquests muntatges.
Xavier Trias, Artur Mas, Quim Torra, son simplement tres exemples de polítics catalans de primer línia que ha estat atacats per les clavegueres de l’Estat.
El Catalan Gate, n’és la cirereta del pastís.
La situació no es el cas de Laura Borras, el cas es la situació dels pactes d’ERC amb el PSOE, la taula de diàleg es una estratagema d’autèntica màgia, “nada por aquí nada por allà”.
Un pacta mes entre ERC i PSOE has estat fer caure Laura Borras del seu càrrec de Presidenta del Parlament, es necessiten mes proves de col·laboracionisme entre ERC i el PSOE per entendre que estem en una mena de cavall de troia descarat.
Jo de moment no marxaria del govern perquè seria com deixar carta blanca a ERC perquè controli tot el govern i de moment hem de seguir vigilant i denunciant tots els seus actes espanyolistes.