El Suprem fa costat a Llarena i confirma els processaments de Puigdemont, Comín, Puig i Ponsatí

  • Els processaments són ferms i el jutge Pablo Llarena haurà de decidir si reactiva les euroordres de Puigdemont, Comín i Puig

VilaWeb
Redacció
15.06.2023 - 10:45
Actualització: 15.06.2023 - 12:21

La sala d’apel·lació del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat els recursos de les defenses de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí contra els seus processaments, dictats pel jutge instructor Pablo Llarena per tal d’adaptar-los a la reforma del codi penal que va derogar la sedició. Els tres primers són processats per delictes de malversació i desobediència i Ponsatí tan sols per desobediència.

El tribunal, format pels magistrats Vicente Magro (president i ponent), Susana Polo i Eduardo de Porres, considera que l’acusació de sedició no es pot substituir pel delicte de desordres públics agreujats, tal com demanava Vox. Ara, la interlocutòria també deixa palès que Puigdemont, Comín i Puig no es poden beneficiar de la reforma de la malversació. La versió agreujada d’aquest delicte pot implicar penes fins a dotze anys de presó.

Amb aquesta resolució s’acaben les opcions de les defenses per mirar de de tombar els processaments. Ara el jutge Pablo Llarena podrà decidir si reactiva les euroordres contra Puigdemont, Comín i Puig o no. Ara fa unes setmanes, va dir que no faria cap pas si no li ho demanava la fiscalia.

En el cas dels dos eurodiputats, Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye ha assegurat que el Suprem necessitarà un altre suplicatori –l’anterior era per sedició– si vol persistir en la persecució. Cal tenir en compte que el 5 de juliol el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciarà sobre les irregularitats en el primer suplicatori.

Sobre Puig, el jutge pot cursar una nova euroordre d’ençà del 31 de gener, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va certificar que se’n podia tornar a enviar una a un estat on s’havia rebutjat. Ara, el tribunal va posar-hi tantes condicions que de moment Llarena no ha gosat.

El cas de Ponsatí és diferent perquè és acusada de desobediència, que no implica penes de presó. Llarena haurà de decidir si dicta una ordre de detenció espanyola per mirar de forçar-la a declarar al Suprem –a l’abril el va deixar plantat– quan torni al Principat. De totes maneres, el magistrat ja ha estat informat per Boye que el Parlament Europeu tramita una petició d’empara de la immunitat de Ponsatí.

Vista d’apel·lació

La setmana passada, en la vista d’apel·lació, Boye va reclamar de refer tota la instrucció de la causa perquè havia quedat completament desfasada pels canvis en el codi penal espanyol, però també perquè tota la persecució –les ordres de detenció espanyoles i europees– es fonamentaven en una interlocutòria de processament del març del 2018.

En relació amb això, el lletrat va exigir la retirada de les ordres de detenció vigents –fet que hauria permès el retorn de Puigdemont i Comín– i va dir que la causa era un “embolic judicial”. A parer seu, l’acusació de malversació només pot derivar en una petició màxima de 8 anys de presó, i no pas de 12, tal com argumenten les acusacions.

Segons Boye, aquest canvi en l’acusació hauria d’implicar també que la causa es reconvertís en un procediment abreujat. En el cas de Ponsatí, va dir que l’acusació de desobediència havia prescrit perquè havien passat més de cinc anys d’ençà de l’1-O.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor