Ramón Cotarelo celebra que Pablo Iglesias comenci ‘a parlar clar’

Pablo Iglesias ha anunciat aquest dissabte abans del consell ciutadà de Podem els cinc eixos de la campanya electoral del 20-D. I un d’aquests eixos és el de defensa d’un referèndum vinculant a Catalunya en què la seva formació defensaria el no a la independència. Els altres eixos són la reforma de la llei electoral, garantir la independència de la justícia, blindar en la constitució els drets de la ciutadania i acabar la corrupció.

D’aquest anunci, n’ha parlat Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la UNED, un dels pocs intel·lectuals espanyols que fan costat al procés català i simpatitzant de la CUP, per a qui va fer campanya el 27-S. És un bon coneixedor d’Iglesias i ha estat molt crític amb ell tant pel que fa a l’ambigüitat en relació amb Catalunya com a la poca claredat i contundència a l’hora de defensar un programa d’esquerres a Espanya. En l’últim article escrit al seu bloc, Cotarelo aplaudeix que ‘per un moment Iglesias hagi sortit dels platós’ de televisió i que hagi expressat unes idees clares.

Aquests són alguns fragments traduïts del seu article:

Per un moment, Iglesias ha sortit dels platós, de fer-se el graciós amb presentadores impresentables i col·legues de feina política molt pitjors que ell, però més avesats al joc brut. I ho ha fet amb un discurs clar, concís i molt pertinent. Espero que l’experiència serveixi en el futur. Els mitjans, especialment la televisió, multipliquen, difonen, ho viralitzen tot: la mentida, l’engany, la confusió, el ridícul. La popularitat mediàtica té un preu: et coneix tothom … i et valoren com Rajoy, la qual cosa és tremendament injusta per a algú que està a les antípodes. En canvi, si surts al carrer i parles al pas i respons al que et pregunta qualsevol i parles clar, descobreixes que això és bo, que pots arribar molt més que si segueixes marejant la perdiu pels platós fent veure que ets allò que no ets, essent ambigu, epicè, oportunista, amb por a espantar a uns o a inquietar uns altres.

(…)

Hi ha un buit enorme a l’esquerra espanyola. Els votants estan desconcertats davant d’una proliferació absurda d’opcions en un guirigall incomprensible de propostes i insults fets per una caterva de vanitosos l’interès dels quals és inversament proporcional a la grandària del seu ego. Fer propostes concretes, clares, viables i d’esquerres i aquestes sí, explicar-les, raonar-les, defensar-les és una cosa elemental. Cinc d’aquestes ha presentat Iglesias al Consell Ciutadà de Podem però, sobretot, a la ciutadania en el seu conjunt. D’aquesta manera potser es torni a donar a molta gent, farta de l’esperpent de narcisismes televisius, una raó per tornar a votar a Podem i que Podem remunti en les enquestes.

És cert que Iglesias continua tenint reflexos de polític murri, que li fan reconèixer que ha comès errors però no dir quins, i regustos cursis de figurí de plató, com quan continua dient que surten a guanyar, una tonteria òbvia, perquè ningú surt a perdre i que, a més, Podem mateix ja desmenteix perquè les propostes desgranades en el Consell Ciutadà ja admeten implícitament que hauran de ser negociades amb altres forces parlamentàries. Les cinc propostes són clares, decisives, viables: 1a) reformar el sistema electoral per fer-lo proporcional de veritat.- 2a) Garantir la independència de la justícia.- 3a) Blindar a la constitució els drets de la ciutadania, especialment els de la tercera generació.- 4ª) Acabar la corrupció de veritat.- 5a) Realitzar un referèndum vinculant a Catalunya en exercici del dret de decidir dels catalans.

És un programa socialdemòcrata, de reforma de la constitució. Res de procés constituent. Palinuro, qui prefereix votar a Catalunya, però que ho ha de fer a Espanya, el votaria amb alguns matisos que hauran de quedar per a un altre apunt. Però és d’esperar que l’experiència, l’amarga experiència, ens lliuri de continuar escoltant fanfarronades de l’estil d’assaltar els cels, trencar el cadenat del 78, acabar la casta i altres nicieses d’aquest calibre.