Marta Sorlí: “Els atacs personals a les feministes vénen de molt enrere a Compromís”

Entrevista a l'ex-diputada i portaveu del col·lectiu feminista de Compromís, Espai Figa, arran de les acusacions de transfòbia a la candidata a la batllia de Burjassot, Maria Viu · El rebuig a alguns aspectes de la llei trans espanyola és en el rerefons de la polèmica, que augmenta de decibels

VilaWeb
Esperança Camps Barber
18.11.2022 - 21:40
Actualització: 19.11.2022 - 09:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’elecció de l’actual regidora de l’Ajuntament de Burjassot Maria Viu com a candidata per Compromís a la batllia de la ciutat ha desfermat una forta polèmica a les xarxes socials. Tot va començar amb un piulet en què s’acusava Viu de trànsfoba, i a partir d’ací, s’ha anat succeint un devessall de piulets i comentaris en el mateix sentit. En el rerefons d’això hi ha les afirmacions de Maria Viu contra alguns aspectes de la llei trans espanyola que es negocia al congrés dels diputats. Maria Viu pertany a l’Espai Figa (Feministes Inclusives GeneroAbolicionistes), format per militants de Compromís.

Piulet del regidor trans Guillem Montoro contra Maria Viu

Com que la flamarada de la polèmica es va encendre i amenaçava d’escampar-se entre la militància, l’executiva de Compromís va aprovar dimarts un “Document de valors” que inclou l’adhesió a la futura llei trans espanyola i que hauran de signar totes les persones que vulguen formar part d’una llista electoral de Compromís. Tant Espai Figa com altres militants del partit interpreten aquest document com l’intent d’una cacera de bruixes dirigit contra una persona molt concreta.

A mesura que el temps corre, lluny d’apaivagar-se, la polèmica creix i es polaritza. Aquestes darreres hores, militants destacats de Compromís, com ara Jordi Sebastià, han mostrat públicament el suport a Maria Viu. Uns altres ho fan en privat. Col·lectius com Bloc i País critiquen el document per antidemocràtic.

D’aquesta polèmica que amenaça de perjudicar la cohesió de Compromís, en parlem amb l’ex-diputada Marta Sorlí, que és la portaveu del col·lectiu Espai Figa.

Què és l’Espai Figa?
—L’Espai Figa naix l’estiu del 2021, arran de la incapacitat absoluta de poder tenir una reflexió feminista dins el partit. Amb aquest bloqueig absolut a qualsevol mena de debat, de res que implique parlar de teoria feminista i de principis feministes, ens trobem en diferents espais militants del partit fins que ens adonem que eixa sensació que a priori tenim individualment no és el reflex d’una cosa individual, sinó col·lectiva.

Tot i que Compromís es declara feminista.
—Sí. Com si jo vull dir que sóc rossa, però això no passarà.

Quanta gent sou a l’Espai Figa?
—Tenim uns filtres bastant exigents perquè tenim por.

Por de què?
—Ara s’ha evidenciat amb Maria Viu, però aquests atacs personals a les qui hem manifestat posicionaments feministes radicals vénen de molt enrere. Per tant, eixos atacs fan que tinguem por de la resposta amb què ens podem trobar en el moment que manifestem la nostra disconformitat amb alguns posicionaments polítics. Això fa que tinguem un filtre bastant conservador per a formar part de l’Espai Figa. Això vol dir que som unes vint-i-cinc o trenta dones directament. Gent vinculada, que no ha passat el filtre, però que aporta d’una manera o d’una altra, en som vora cinquanta.

Ser feminista és igual a ser trànsfoba?
—No. De fet, és tot el contrari de ser trànsfoba.

Tots aquests atacs a Maria Viu, la candidata a la batllia de Burjassot, d’on vénen?
—Aquests atacs directes contra Maria Viu han sortit ara. Els atacs velats són més antics. De fet, el meu compte de Twitter és un escampall d’insults de gent del partit d’ençà de fa dos anys. També el de Bàrbara Peris, que era la coordinadora de Dones amb Compromís. Els atacs que vam rebre en el congrés nacional del juny de l’any passat van ser brutals, des de la tribuna, dient-li de tot. Amb Maria Viu s’han passat de frenada. El problema és que fa tant de temps que fan això amb impunitat que ara es creuen que poden fer el que vulguen, fins al punt de pretendre exposar una persona i un col·lectiu sencer a l’escarni públic. Però tots aquests atacs vénen de molt abans. Vénen d’una creença infundada que tot allò que qüestione una coma de la llei trans estatal és trànsfob.

El vostre espai quina coma de la llei trans espanyola qüestiona?
—Nosaltres qüestionem el fons, la base de la llei. És a dir, la teoria que sustenta aquesta llei, que és la teoria queer. Aquesta teoria diu que el sexe no existeix, i que el fet vàlid és el gènere. Això entra en col·lisió directa amb la lluita feminista històrica, que diu que el gènere és aquella construcció social que ens oprimeix d’acord amb el nostre sexe. La teoria queer capgira això, i la llei trans, també. Veníem d’una situació en què desconstruíem el fet de “si naixes amb un sexe, has de complir uns estereotips”, ho anàvem desconstruint, tu pots nàixer amb el sexe que siga, però no has de complir estereotips. I mentre érem en aquest procés, hem arribat al punt en què s’ha capgirat. I ara és: “si tu compleixes certs estereotips, has de quadrar amb un sexe”. Primer t’obligaven a complir els estereotips sexistes i ara volen modificar les coses per a complir els estereotips sexistes. Però això no deixa de tenir al centre de la validació els estereotips sexistes, que és el que les feministes qüestionem.

La llei trans del País Valencià també entra en col·lisió amb les vostres creences?
—La llei trans del País Valencià té alguns punts que s’haurien d’haver debatut amb més calma. Però té un punt fonamental per a nosaltres, que és que no té competència en autoidentificació de sexe, perquè això és una competència estatal. I això és una de les coses que inclou la llei trans estatal que ací no es pot incloure perquè no és competència autonòmica. Això és, decidir quin és el teu sexe registral sense tenir absolutament cap acreditació que tens una situació de transsexualitat. El sexe és una cosa biològica. La llei trans estatal confon sexe i gènere. El sexe és biològic, el gènere és una expressió social. No podem pretendre que per l’expressió social puguem modificar tot allò que té a veure amb una cosa científica i física, que és el sexe.

Parlàveu adés dels atacs dels vostres companys de militància a les xarxes socials. Podeu posar noms?
—Puc posar noms, però no vull posar-ne. Jo no crec que posar al centre de la diana una persona siga positiu. Les persones podem discrepar, podem debatre, podem argumentar, fins i tot, podem canviar d’opinió. Una persona que fa un any va fer un comentari dolent cap a mi, ara mateix pot no pensar igual. Jo no vull donar noms perquè no vull reproduir eixos comportaments de cacera de bruixes que fan amb nosaltres. Em semblen absolutament intolerables i no ho faré mai, això. En tot cas, els noms són públics, perquè tot això ha passat a l’espai públic.

Quina opinió teniu del document-codi ètic que han de signar tots els candidats que vagen a les llistes a les pròximes eleccions?
—És un acte de fe, és un brindis al sol, és una mena de suport encobert a una llei que ni tan sols està tramitada, per tant, no sabem què dirà. I donar suport a un text que no sabem ni què posarà és una absoluta irresponsabilitat política. Per quina gent està dirigit el partit perquè vulga donar carta de validesa a un text actualment en blanc? No parlen de principis, parlen de coses en abstracte. Eixa llei demà podria acabar incloent una disposició transitòria de derogació de l’estatut d’autonomia, per exemple. I llavors, li donarem el mateix suport? És una absoluta irresponsabilitat política i una cacera de bruixes. Es fa un document ad hoc per a assenyalar una persona en concret i detectar totes aquelles persones que puguen donar-li suport. Per què?


—Per què necessiten eixa llista de persones? Què faran quan sàpiguen quines persones donen suport als posicionaments feministes? A més, obri una porta molt perillosa a la purga interna constant i a qualsevol assenyalament. Ara són els principis feministes. Després què serà? Per a l’Espai Figa, cap d’aquestes coses representa Compromís. Compromís no és això, no ha sigut mai això. Compromís venia del consens, del diàleg, de trobar punts en comú entre persones de diferents tradicions polítiques, i amb perspectives diferents sobre algunes coses. Compromís era el paraigua de tota la gent que necessitava un espai per a fer una política pausada i sensata. I aquest document és tot el contrari.

Com s’ha arribat a aquest punt de confrontació pública?
—S’ha arribat a aquest punt donant càrrecs de responsabilitat a persones amb poc respecte a la democràcia. S’ha arribat a aquest punt donant espai a posicionaments antidemocràtics, volent reduir cada vegada més la capacitat de discrepància. En comptes de tolerar-la, hem vist com aquests anys la discrepància és anihilada, assenyalada, expulsada dels espais de debat intern. Les sectorials ja no existeixen. Qualsevol espai que representava democràcia, progressivament, s’ha anat tancant. Han anat aïllant la gent i l’han expulsada. Però ara han topat amb un grup de dones molt acostumades a aquesta mena de purgues. Som feministes. Tota la història del feminisme ens han volgut expulsar. No ens preocupa que ens assenyalen.

Per tant, en cap moment heu considerat de deixar el partit.
—No. L’altre dia, arran d’una notícia vostra, responia al piulet d’un usuari de Twitter que em deia que amb tot això venien ganes de donar-se’n de baixa. Jo li deia que a mi no. Compromís també ha arribat on ha arribat gràcies a totes aquestes dones que som a l’Espai Figa, gràcies als col·lectius locals que han vist com es menyspreava la democràcia interna, com el de Burjassot, gràcies a totes les persones que poble a poble s’han partit la cara per aquest projecte. El projecte també és nostre, no hem de regalar-lo a ningú. És el meu projecte, és el de Maria, el de tots els militants de Burjassot, el de totes les dones que conformen l’Espai Figa. I no és just que pretenguen quedar-se amb la nostra feina.

Hi ha cap pont entre l’executiva i l’Espai Figa per a reconduir la situació?
—No. De fet, l’Espai Figa naix de la inexistència d’un lloc de debat. Se’ns ha negat en tot moment fins que es passen de frenada i exploten la bomba. Perquè tot això ho ha fet la direcció. Ningú d’Espai Figa hem fet res diferent d’allò que féiem fa quatre anys o tres o dos. És la direcció qui curtcircuita quan detecta que no ha pogut controlar una candidatura municipal. I això és el més antidemocràtic del món.

I ara, què?
—Nosaltres continuarem amb la nostra agenda feminista. Continuarem reivindicant democràcia interna. Quan l’Espai Figa decideix que la portaveu siga jo, crec que hi ha una intenció molt clara de facilitar-los l’accés a nosaltres. A mi em coneix tota la direcció del partit.

Altres corrents de Compromís, com ara Bloc i País, també han qualificat d’antidemocràtic el document.
—Crec que la persecució a les feministes històricament és la persecució fàcil. La purga interna a totes les que tenim ideologia feminista radical ve de lluny. Per molt que els partits es posen l’etiqueta de feministes, realment el feminisme es percep com “eixes coses de dones”. És el primer que es deixa caure. Ho hem vist molt clarament en les legislatures. La llei trans valenciana es va aprovar en 2017, la llei d’igualtat valenciana continua essent la del 2003 que va aprovar el PP. Quan hi ha un conflicte, si cauen les feministes, no passa res. Però ara crec que altres col·lectius han vist la poteta al llop. Veuen que això pot anar més enllà de les feministes, que això obri una porta a poder fer documents de purga i d’assenyalament en molts altres temes. I ara es posicionen. És clar. Gràcies per posicionar-vos quan veieu la poteta al llop, però és que el vostre posicionament implica que no participareu, però tampoc col·laborareu ajudant a una cacera de bruixes a l’estil inquisidor. Si no s’aprova aquest document i no es passa la purga interna, ja haurà acabat? No, no haurà acabat, perquè es continuen perseguint posicionaments feministes, i sense feminisme no hi ha democràcia real.

Dubteu sobre l’aprovació del document, però dimarts l’executiva ja el va donar per bo i el va difondre.
—Sí, però veurem si realment arriben a passar-lo perquè se signe. La cap de llista de Vila-real, Maria Fajardo, ja ha dit que no el signarà perquè tampoc no està d’acord amb la llei trans i perquè li sembla un document antidemocràtic. A veure com fan candidatures si fan signar el document. Ja és prou complicat fer candidatures als pobles perquè la gent no es vol significar políticament. Ja veurem què passa quan, a més, exigim a la gent reafirmacions de fe. I què farem amb els independents? També hauran de reafirmar la fe de Compromís? Té molts forats, aquest document, i els té perquè està fet ad hoc amb un objectiu concret, que és detectar feministes, abolicionistes del gènere i gent que els puga donar suport. Per què?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes