Les cinc tasques decisives que ha d’entomar el Consell per la República

El Consell ha de documentar internacionalment l'existència d'una minoria nacional que no pot satisfer les seues aspiracions d'accedir a la independència per la via constitucional i democràtica de l'estat on viu

Vicent Partal
17.11.2021 - 08:14
Actualització: 17.11.2021 - 09:14
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A l’hora d’imaginar-nos les opcions de futur a partir de l’activació de l’Assemblea de Representants hem de tenir en compte la característica que singularitza el Consell per la República: és una institució i s’organitza com a tal. I, si em permeteu de dir-ho així, és una institució revolucionària, amb tot allò que implica.

No som el primer país del món ni l’únic que, arribat el moment, comença a bastir una estructura estatal al marge de l’oficialitat. Una “autoritat nacional” organitzada amb plena llibertat.

Per tant, es poden aprendre lliçons –i se n’han d’aprendre– de precedents històrics tan diversos com el Consell d’Estònia, l’Agència Nacional Jueva, l’Autoritat Nacional Palestina o, ara mateix, el Consell de Coordinació de Bielorússia i l’Administració Central Tibetana, dos equivalents al Consell que funcionen avui mateix. Fins i tot del Govern de Transició de Veneçuela, de Juan Guaidó, un “consell de la república” pel qual la dreta mundial, i en particular l’espanyola, ha mostrat una gran simpatia i interès.

Resumint-ho molt, de tots aquests exemples emergeixen cinc tasques, pel cap baix.

1. Organitzar i representar internacionalment la minoria nacional catalana

La fonamental és documentar internacionalment l’existència d’una minoria nacional que no pot satisfer les aspiracions d’accedir a la independència per la via constitucional i democràtica de l’estat on viu.

Això implica dues coses que, de fet, ja existeixen. La primera és la identificació dels membres d’aquesta minoria nacional que no es reconeixen com a espanyols ni francesos i acudeixen, per tant, a la legalitat internacional per aconseguir el seu objectiu, vist que és impossible de cap altra manera: això és el Registre Ciutadà.

La segona, a partir d’aquesta, és exercir la representació internacional d’aquesta minoria, que és un aspecte que fins ara han fet els membres del govern, especialment el president Puigdemont, però que d’ara endavant hauria de prendre cos institucional: nomenant delegats, per exemple, o obrint delegacions del Consell, ambaixades, en països especialment sensibles.

Tanmateix, és evident que per poder fer això amb credibilitat cal augmentar primer el nombre d’inscrits d’una manera molt considerable, tasca que és sens dubte la principal de totes les que ha de fer el Consell.

Però atenció, perquè aquesta línia de treball internacional pot tenir derivacions importants. Per exemple, si es treballa per aconseguir reconeixements formals de la condició de minoria –anys enrere, Islàndia va reconèixer el Consell d’Estònia com a representant de la minoria nacional estoniana dins l’URSS; o avui Lituània reconeix formalment el Consell de Coordinació de Bielorússia com a representació democràtica d’aquell país. I hi ha molts governs, l’espanyol per exemple, que no reconeixen l’estat de Palestina, però en canvi reconeixen i atorguen estatus diplomàtic a l’Autoritat Nacional Palestina o fins i tot a l’OAP com a representants de la minoria nacional palestina.

Cal entendre, si això es vol fer ben fet, que el Consell no ha de representar Catalunya com a tal ni els catalans en abstracte. I que això no és cap problema, sempre que es puga demostrar, amb un registre ciutadà ampli i partint de la legitimitat indiscutible del Primer d’Octubre, la representativitat que té sobre aquella part del cos social català que planteja un problema polític a Espanya.

Una possible derivació, que avui tan sols apunte, seria fer que el Consell fos la veu unida de l’independentisme a les eleccions europees, per a la qual cosa és evident que no s’hauria d’involucrar en les altres eleccions. Com fan de fa anys els quebequesos amb el Bloc Quebequès.

2. Construir la institucionalitat republicana per a facilitar la transició al nou estat, quan siga el moment

Aquest és un segon àmbit d’una gran importància però també d’una gran dificultat. Ara, finalment, el Consell per la República té la institucionalització bàsica gairebé completa. Té un poder legislatiu (l’Assemblea de Representants), un poder executiu (el govern del Consell) i una organització territorial (els consells locals) i ara cal fer funcionar amb normalitat i regularitat aquest esquema que tant ha costat de bastir.

Això implica crear un butlletí oficial, que ja s’ha fet, però podria portar també fins a la creació de la figura d’un Síndic de Greuges propi o, de manera encara més ambiciosa, una incipient administració de “justícia” com va passar en els casos irlandès o estonià.

De fet, la Sindicatura Electoral, que tan bon paper ha fet a les eleccions, ja és això. I, seguint el camí d’innovació que el Consell ha adoptat com a norma, aquesta proposta judicial es podria basar perfectament a posar dempeus esquemes de mediació i arbitratge, que ja comencen a ser reconeguts internacionalment com un sistema de superació de la feixuga administració tradicional de justícia i que al capdavall depenen sols de la voluntat dels implicats. L’exemple australià, capdavanter mundial en aquest àmbit, seria un referent molt bo, però recorde que dins Catalunya mateix hi ha projectes, com la recuperació de l’històric Consolat de Mar, que ja han fet camí.

3. Estendre el nou model de democràcia, tot canviant els hàbits socials

El tercer gran àmbit en què una institució d’aquestes característiques se sol moure arreu del món és l’extensió del nou model de democràcia a tots els nivells, també a l’interior del país.

Aquest és l’àmbit en què la coordinació amb ajuntaments o fins i tot autonomies és més fàcil. El potent sistema electrònic que ja ha fabricat el Consell es pot fer servir per a referèndums locals. Però, sobretot, els 121 membres de l’Assemblea han de demostrar que ja formen part d’un altre model de funcionament. Bo i important alguns dels costums del parlamentarisme anglosaxó com ara les reunions regulars amb els seus votants o l’obertura d’oficines d’atenció. Que es vegen i, si m’ho permeteu, que es puguen tocar.

4. Proporcionar seguretat a la població

Una característica remarcable del Consell és que defuig el marc legal i judicial espanyol. Fins i tot defuig o pot defugir el marc repressiu espanyol.

Però, precisament per això, el Consell ha de proporcionar seguretat no solament als seus membres sinó al conjunt de la població. I no em referesc a la seguretat jurídica i prou.

Un exemple que supose que tothom té al cap, inspirat en el paper històric que va tenir l’Agència Nacional Jueva, fa referència a l’economia. Com es va veure el 2017, l’economia és un factor que Espanya pot aprofitar amb una gran duresa per a fer descarrilar el procés. Per tant, calen eines. Aprofitant el marc europeu, per exemple, la idea de dreçar una banca nacional o fons d’inversió avalats públicament pel funcionament democràtic del Consell seria un salt endavant d’una repercussió monumental.

5. I finalment encapçalar l’embat: disputar el poder

Amb tot, és evident que el paper principal del Consell per la República ha de ser encapçalar l’embat contra l’estat espanyol fins a poder disputar-li el poder sobre el territori, en la línia que dibuixa el document del Consell que porta per nom ‘Preparem-nos’.

Ací els consells locals tenen un paper fonamental d’aterrar la proposta i fer-la pròxima. Hi ha una feinada enorme de preparació i de coordinació. Per dir-ho d’alguna manera, calen plans locals coordinats a escala nacional.

La qüestió més delicada en aquest terreny és la relació amb les forces polítiques de la comunitat autònoma, amb el govern i amb les associacions. A parer meu, el Consell per la República, i per tant els seus representants, haurien de separar-se del debat i la gestió autonòmiques tant com siga possible. I evidentment el Consell no ha d’intervenir gens en el debat sobre la gestió de l’autonomia, o les autonomies, que en definitiva vol suprimir.

Dit això, és clar que la relació amb els partits independentistes és indispensable per a avançar; i encara més amb organismes com l’Assemblea Nacional Catalana, veritable motor a l’interior de la lluita per la independència. El Consell no ha de substituir la tasca de l’ANC, això seria un error monumental. En canvi, una relació fluida entre l’ANC i el Consell, en què l’ANC continuàs fent el paper de mobilització que ha fet sempre, seria quasi perfecta.

Tot això són tan sols uns apunts improvisats, amb voluntat de contribuir al debat. El Consell serà en definitiva allò que els seus membres vulguem i allò que els representants puguen arribar a construir. Però la situació, si em permeteu una darrera reflexió, pot ser molt interessant aquests mesos vinents, si el Consell per la República creix com ha de créixer.

Que no hi haurà cap eixida política al conflicte català, és evident. La famosa taula de negociació no conduirà enlloc i, per tant, el conflicte es mantindrà viu i serà més punyent i tot, especialment si, per exemple, la dreta dura torna al poder a Espanya després de les eleccions vinents. Ahir la Comissió Europea va reconèixer per primera vegada, ni que fos de manera implícita, que Espanya havia frenat in extremis la proposta de negociació entre tots dos països que la Unió volia proposar hores després. Poca broma. I el recorregut judicial europeu, sota el paraigua del tractat de Lisboa, ja ha deixat l’estat espanyol en una situació molt difícil, de manera que la reactivació del conflicte institucional i al carrer sens dubte originarà situacions que desbordaran el poder i la sobirania espanyols.

Tenir o no tenir preparada i funcionant una estructura estatal, una república en funcions, que puga assumir davant la comunitat internacional la representativitat dels catalans encara que hi haja un nou 155 o passe què passe, sens dubte serà determinant per a la solució del conflicte, per a arribar a la independència. I qui està en condicions de ser això, ja ara, és el Consell per la República Catalana. Que, diguem-ho clar, espere que canvie de nom –a Consell de la República Catalana– quan els electes de l’Assemblea de Representants ho consideren oportú.

PS. A l’editorial d’ahir vaig explicar que avui parlaria de possibles opcions del Consell per la República, després de la formació de l’Assemblea de Representants. Però evidentment m’he de referir també al pressupost autonòmic. Ho faré en quatre punts ràpids.

1. La responsabilitat sobre l’aprovació de qualsevol pressupost recau sempre en el govern. És el govern que ha d’adaptar la seua idea per a acontentar els grups que poden donar-li suport. No a l’inrevés.

2. Així i tot, no sembla tenir trellat que la CUP signe un acord de govern que inclou una revisió d’aquest acord –en una qüestió de confiança– al cap de dos anys i al cap d’un any s’opose al pressupost i, doncs, dificulte la governació. Si va signar que el govern tenia dos anys de coll, sembla raonable que ho mantinga.

3. El problema principal de la CUP és que això no és com el 2015. Si no hi ha acord amb ells, hi haurà acord amb comuns o PSC i el govern no caurà. De fet, el darrer pressupost de l’anterior govern independentista ja es va aprovar gràcies als comuns i amb la CUP en contra.

4. Per tant, en cap cas la falta d’un acord és el final del bloc del 52%. L’única cosa que justificava, i unia, els signants del pacte del 52% era la independència. Si no hi ha voluntat de fer-la ni res en el pacte de pressupost que la impulse, la raó del bloc no es cancel·la per un vot negatiu a aquest pressupost.

VilaWeb treballa per ajudar a entendre la realitat dels Països Catalans i el món. Si podeu i ho voleu, ajudeu-nos a continuar treballant: feu-vos-en subscriptors o feu una donació única, sense cap més compromís. Ho necessitem.

Només a VilaWeb

Avui m’heu de permetre que us recomane aquesta entrevista que Ot Bou ha fet a la consellera Clara Ponsatí: “El Consell per la República és l’última trinxera del Primer d’Octubre“. Ponsatí hi declara, entre moltes més coses, la voluntat de fer “passos per a constituir una Autoritat Nacional Catalana que fos la República Catalana provisional”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
16.11.2021  ·  22:23

Té feina, el Consell. Esperem que la vagen fent bé i de pressa. Que no estan els temps per a badar. Però de moment, cal somriure. Les inscripcions noves no paren.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
16.11.2021  ·  22:44

Estic il·lusionada amb el CxR. Espero veure els primers passos. Ànims i endavant. Amb Espanya no hi tenim res a fer. Només volen que desapareixem.

Nina Santiago
Nina Santiago
16.11.2021  ·  23:06

Estic impacient per veure els passos que faran i de quina manera podrem col·laborar.

Antoni Soy
Antoni Soy
17.11.2021  ·  00:25

Si no estic equivocat, ERC i la CUP no van fer cap acord de govern, sinó un acord per la investidura del MHP. Al mateix temps, la CUP va dir des del primer dia que faria un seguiment continuat de l’acord, i que el seu suport al govern podria variar en funció de la valoració que fessin del grau de compliment de l’acord. I això és exactament el que han fet ara.

Jaume Riu
Jaume Riu
17.11.2021  ·  00:29

NOU PAÍS DES DELS FONAMENTS
Com que ho veig molt oportú i estic d’acord amb les cinc accions que descriu Partal, he volgut resumir aquestes pautes des del meu punt de vista.
Catalunya, un cop reconeguda com a minoria nacional, començarà a ser un nou estat independent en forma de república a partir de cinc accions per emprendre de seguida:
1. Registre Ciutadà que identifica els membres d’aquesta minoria nacional que no es reconeixen com a espanyols ni francesos i acudeixen, per tant, a la legalitat internacional per aconseguir el seu objectiu, vist que és impossible de cap altra manera.
2. Proposta judicial amb esquemes de mediació i peritatge, que ja comencen a ser reconeguts internacionalment com un sistema de superació de la feixuga administració tradicional de justícia i, en aquest sentit, recuperació de l’històric Consolat de Mar.
3. Programa de Comunicació per estendre el nou model de democràcia a tots els nivells a dins i fora del territori, d’acord amb l’objectiu de canviar els hàbits socials.
4.Trametre seguretat jurídica i econòmica als ciutadans aprofitant el marc europeu. El fet de dreçar una banca nacional o fons d’inversió avalats públicament pel funcionament democràtic del Consell seria un salt endavant d’una repercussió monumental perquè el regne d’Espanya ja no té cap (cap!…) banc públic, i la nova república el tindria a partir de l’estructura de l’Institut Català de Finances que ja existeix.
5. Control de territori i disputa del poder al regne d’Espanya, a través dels consells locals i segons les pautes d’actuació del document del Consell que duu el nom de “Preparem-nos”.
M’ha agradat l’editorial perquè després dels darrers fets històrics, és el primer cop que podem parlar d’accions operatives.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
17.11.2021  ·  00:44

Il·lusiona el CxR…. Il·lusiona molt.
Per cert, la noticia d’ahir de la Comissió Europea no desmenteix alló de que anavem de “farol”?

Núria Castells
Núria Castells
17.11.2021  ·  03:21

Entre una via cega, que és la via “interior”, que -com a molt- només pot aspirar i aspira a la gestió de les engrunes… i una via innovadora i plena de possibilitats, com és el Consell, jo ho tinc clar.

Tenir esperança i persistir també és una forma de coratge.
Endavant, Consell!

Tenim eines: Debat Constituent, Consell per la República, ANC, sindicats nacionals que es van fent grans…
Tenim feina.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
17.11.2021  ·  05:40

Plena d’il·lusió i esperança que el nostre poble va cap a la Independència ! Gràcies exiliats per el vostre trevall i determinació a no rendir-us. Gràcies Vicent per els teus raonaments que ens poden ajudar a la tasca. Escric aquest comentari amb llàgrimes als ulls perquè veig que ho tenim a tocar i potser, potser amb els meus 89 anys ho podré veure.

Joan López
Joan López
17.11.2021  ·  05:54

Tots tenim l’obligaciò de fer gran al CxR a mida que es vagi omplin de inscrits, els partits que ara tenim al govern,s’aniran repensant aquet autonomisme exclau que fan. No hi ha mes,fins i tot les sigles serveixan per presentarse a unas eleccions.
Endavant Consell de la Repùblica

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
17.11.2021  ·  06:05

Tothom al Consell, cal difondre-ho i ampliar-ho.

Salvador Molins
Salvador Molins
17.11.2021  ·  06:15

Ho defenso i ho tornaré defensar, només quan ho tingui clar m’ho podré qüestionar, no som una minoria nacional, aquesta expressió mata la veritable força de tot el “Procés” “de Recuperació de la nostra set vegades secular independència.

Som una Nació, un Poble mil’lenari que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Aquesta realitat ha de quedar clara, no escatimem les paraules per dir el que som i diferenciar-ho del que possiblement entengui la judicatura europea per “minoria nacional”. Que es distingexi que diem nosaltres i que entenen ells.

Que quedi ben clar! hi ha tòpics que poden semblar bonets, però en realitat esdevenen esquifits i altament perniciosos, unes eines destructives i fatals. No som ni 6 ni 7 milions, som de 10 a 12. No som un país petit, per molt que ho cantés en Llach, som un país de tamany geogràfic equiparable a la majoria d’estats amb una superfície com la de Bèlgica i molts altres, també en el nombre
d’habitants, amb una potència econòmica gents menyspreable, i una llengua molt potent malgrat les greus dificultats que està patint.

Ni d’Europa ni de ningú rebrem cap ajuda, no ens fem trampes al solitari, no escapsem les expressions, ni matem o estalvíem els mots.

És el què vam fer, que molts no hauríem fet, de dir-li “Consell per la República” enlloc de “Consell de la República”. Perquè no només treballem per edificar la República, som la República, ja la vam votar i declarar, ja ens hem donat i rebut el Mandat del 1r d’octubre.

Dir “per” enlloc “de” … Són aquells tics que patim debilitats de segles d’esclavatge i repressió, aquella por inconscient i ja congènita, inscrita al nostre hipotàlam de Poble sotmès i maltractat, aquell demanar perdó compulsiu, mirar de no molestar, voler omplir-se de raons i silogismes perfectament estructurats, tot mancat de sa orgull, mancat de voluntat de victòria, … Pidolar i fer el ploricó, l’ai de si ens ho donaran o ens ho permetran?

Ningú ens regalarà res, ningú ens donarà permís, ho hem de prendre tot, hem de ser veritablement unilaterals, i per això, per preparar-nos, hem de dir-ho i repetir-ho amb tots els mots i tota la força:
Som una Nació plena que caminem vers la plena Llibertat, la Independència, el Dret suprem de tots els Pobles.

Hi ha dues coses a les que de cap manera podem renunciar d’antuvi, la primera és el qui som i el que som “Una Nació, els Paīsos de parla catalana” i la segona cosa és on som, quin és el nostre tros en el Planeta Terra, el mapa sencer amb els límits geogràfics que li són propis, tots els sabem, abans els he esmentat.

Així, també, l’Assemblea de Representants haurà de procurar canviar mapes i símbols del CxR perquè s’ajustin aquesta realitat.

Nosaltres, els catalans ja censats al CxR som el cos i l’esperit, creixent, d’aquesta incipient República Catalana Independent.

Visquem-ho !

Jordi Torres
Jordi Torres
17.11.2021  ·  07:06

Excel•lent editorial i molt interessant el comentari d’en Salvador Molins.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.11.2021  ·  08:13

Crec que falta un punt, que es fer la propaganda de les grans avantatges de la INDEPENDENCIA, cosa que els autonomistes Raraonesos d’aqui no faran. Cal dir que amb la independencia les pensions augmentaran en un 30%, que els impostos baixaran un 25%, que l’atur baixarà fins al 7%, etc…. ENDAVANT I OBLIDEM ALS PARTITS FERROVIALS que son el passat rufianesc.psoe

Albert Miret
Albert Miret
17.11.2021  ·  08:16

Després de participar en l’elecció dels nostres representants en el Consell, espero poder participar en la formació de tots els elements que es pugui, però mentrestant no se’ns demana la participació directa, hi ha un punt en el qual podem ajudar clarament, que és el de promocionar la inscripció al Consell de la República a tots els amics, coneguts i saludats. Estem contents perquè ja hem superat els 100.000 inscrits i cap partit polític ha superat mai aquesta xifra de militants, però per a tirar endavant tot aquest complex projecte tan esperançador, cal duplicar aquest nombre d’inscripcions. Cal convèncer a tothom, però especialment a la gent que va votar ERC, de què la seva via de negociació amb tauleta és morta tal com ja reconeix la mateixa Comissió Europea, perquè espanya no negociarà mai res, ja que en el punt àlgid de la seva malaltia, es creu que encara és un imperi. Cal que entenguem tots els independentistes que l’única via possible per anar endavant és el Consell de la República. Tornem a il·lusionar-nos. Anem endavant i cal que hi siguem tots.

Carles Farre
Carles Farre
17.11.2021  ·  08:18

De independència res de res, en tot cas es treure’s un intermediari com es Espanya, per tractar directament amb l’amo…però l’amo de la granga a hores d’ara te mases problemes a la granga com per acceptar noves franquícies, en tot cas la franquícia submarca Espanya, ho ha de fer molt malament perquè això passi, excepte que s’acabi el pinso,…. al exterior de la granga europea, hi han molts especímens humans provinents d’altres granges en fallida, que malden per ingressar a la granga europea… i no hi ha pinso ni pastures per a tothom.. faríem be de cinservar si mes no les nostres pastures i les fàbriques de pinso, per si de cas la casa mare, també entra en fallida..

Enric Roca
Enric Roca
17.11.2021  ·  08:37

Rès mès fácil qué fer evident la condició de Minoria Nacional,Idiome i Historia o avalen.Als inicis de l’invent “España”no o ere pas ere en igualtat amb la Majoria Nacional de l’invent (Castellans) tipus Suissa i els seus cantons.La evoluçió posterior amb l’ultima fita de la castellanista imperial sentençia del TC”Español” deixan en res l’Estatut 2006 ha dut al fet de esser una Minoría Nacional i una nació SENSE Estat,l’Estado “Español” ès sens dubte el de la Majoria Nacional castellana,en el fons i la forma per aixó per exemple veta el catalá a l’UE….i el PROHIBEX al Congreso “Español” l’asumpte del Registre Ciutadá potser cal durlo a carpes tipus PP contra l’Estatut i les mès recents contra els indults.El món digital no ès a l’abast de totom encara i rès com una bona carpa a les plaçes de tot arreu.INDEPENDENCIA.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
17.11.2021  ·  09:01

“Fe no és esperar”…

Rafael Artigas
Rafael Artigas
17.11.2021  ·  09:02

La força del CxR es la gent. A partir d’un milió d’inscrits no hi haurà qui el pari. Però totalment d’acord que la primera feina del CxR i de la seva Assemblea ha de ser la de convèncer a milers i milers de persones per tal que s’inscriguin. Tothom que no se senti ñol s’hauria d’inscriure. Si n’hi ha moltes, d’inscripcions, no tindrà aturador. En el nivell actual no passarà del simbolisme. Senyor director el seu entusiasme es encomanadís. Tanmateix una cosa son els desitjos i l’altra, la realitat.
Ah i molta coordinació entre el CxR, el Debat constituent (una iniciativa no prou publicitada), els Consells Locals, l’ANC, si torna als orígens….. Els membres de l’Assemblea han d’explicat en tot moment que fan, involucrant la gent. No podem esperar al pròxim ple per saber-ne res.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
17.11.2021  ·  09:45

Força d’acord amb tot el plantejament. La llista es podria fer molt més llarga però déu-n’hi-do.

Ara bé, penso que intentar augmentar el nombre d’inscrits com a primera acció no és la millor manera d’aplicar la capacitat d’actuació. Per mi el primer és organitzar els que ja hi som per arremangar-nos a fer realitat aquesta llista. Primer, el millor és que es vagi fent realitat el sistema de justicia de la República, la banca i els fons d’inverssió de la República i tantes altres oportunitats que hi ha. Llavors, a mesura que tot això vagi funcionant, amb molt menys esforç aconseguirem molts més inscrits.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
17.11.2021  ·  09:46

Tot això està molt bé però sense la implicació de tot l’espai independentista el CpR no té molt recorregut. Si al CpR ara mateix hi haguessin dos milions d’inscrits -que és el què tocaria- ja parlaríem d’una altre cosa. Ahir el Director de VilaWeb ens va dibuixar un panorama molt pessimista pel què fa a la implicació dels partits en el procés independentista, fins hi tot deia que una part de la població, que anteriorment havia estat mobilitzada, ja ha girat full. El cas és que, per exemple, ERC sembla que ha deixat la independència per les pròximes generacions però a més té una actitud contraria, de rebuig i de boicot al CpR, una part significativa de Junts no s’ho creu i la CUP tampoc en vol saber res. Òmnium i l’ANC haurien d’haver animat als seus socis a inscriure-s’hi, però no ho han fet. Perquè passa tot això?, podríem pensar que la principal raó, almenys pel què fa a ERC, és que vol liderar, en tots els fronts, el moviment independentista -en la seva versió particular rebaixada- i arraconar al president Puigdemont, a qui considera el seu autèntic rival. De la CUP no diré més del que ahir va dir en Partal, estan perduts -enredats- en els seus tòpics i contradiccions. Cal dir que no és només la lluita diguem-ne pel poder, és també la por. Cal admetre-ho, la repressió ha fet el seu efecte i es té por. Perquè la lluita, es faci des de fora o des de dintre, tindrà conseqüències personals. O és que us penseu que els membres de la Mesa, els representants i el sursum corda no seran perseguits i represaliats?, ho seran perquè viuen dintre de l’estat espanyol. És això, assumir costos personals costa molt. El paper ho aguanta tot, podem escriure poemes molt bonics però la realitat és que, a més de 4 anys de l’1 d’octubre, el CpR només en som 100.000 quan hauríem de ser 2.000.000 com a mínim. No he vist cap campanya seriosa de l’ANC o de Òmnium per animar la gent a inscriure-s’hi. Dissecciona aquesta realitat Partal i explica’ns-ho.

josep soler
josep soler
17.11.2021  ·  10:19

La trinxera està servida. Ara ens toca a nosaltres.

Som els anònims ciutadans que vivim en la Catalunya ocupada els que ara hem d’omplir la trinxera. Si cadascú dels actuals censats al Consell, ens encarreguem de cridar a 10 ciutadans més en la trinxera: serem 1.000.000
Aquesta serà l’energia atòmica que legetimirà i impulsarà el Parlament de Catalunya a l’exili.

Quan siguem 1.000.000 en la trinxera, els partidistes autonomistes d’ERCCUPJunts els tremolarà els càrrecs que tant els preocupen. Els serà més cara la traïció i la mentida.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
17.11.2021  ·  10:58

Bon resum Vicent.
En la meva modesta opinió és essencial el punt 1. I tota la resta també, emperò bastir-la sobre una representativitat inqüestionable.
Gràcies.

Josep Vilà
Josep Vilà
17.11.2021  ·  11:02

Bona editorial i ben dit Salvador Molins.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
17.11.2021  ·  12:05

El CxR il·lusiona a l’independentisme i com diu Clara Ponsatí és l’última trinxera del Primer d’Octubre. És una sort immensa comptar amb el suport de Vilaweb que permet fer una pluja d’idees que a bon segur són útils al govern del Consell.

Gerber van
Gerber van
17.11.2021  ·  12:08

Exel.lent article!

@Salvador Molins
Els Catalans s’anomena una minoria nacional, sigui en Espanya, França o Italia perquè en aquests estats no poden mai guanyar la majoria de vots pels seus interessos. S’anomena així perquè la comunitat internacional, començant amb la UN, és molt sensible per les minories nacionals, entén els seus problemes i que facilita l’acceptació d’un estat independent.

Sobre el tema de la UE
Com a holandès em dol molt que precisament va ser el Timmermans qui va traïr els dret d’autodeterminació del poble Català per a no volguer ser un intermediari en el conflicte amb Espanya. Algù dels Països Baixos, ells que van lluitar contre Espanya per alliberar se’n i d’un país que sempre vol apareixer a ser l’exemple dels drets fundamentals davant tot el món. Em sembla no calia muntar una ambaixada del CxR allà. Són temps i diners perduts a un país que pateix d’una pandemia de narcisisme: una societat que és preocupa principalment amb si mateixa. Una altra cosa és Belgica on el seu primer ministre va reclamar una solució pels exiliats Catalans davant les institucions Europees.

Daniel Mir
Daniel Mir
17.11.2021  ·  12:08

Si cadascun dels inscrits al Consell aconseguim inscriure’n cinc i que aquestos n’inscriguin quatre serem uns dos milions. L’altra cosa que es pot fer és contactar amb el Consell Local que ens pertoqui i posar-nos a la seva disposició, que sàpiguen amb qui compten. Crec que així podrem anar teixint la nova pell republicana i podrem deixar penjada a un esbarzer la vella pell autonòmica… amb les paparres.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.11.2021  ·  12:24

“PREPAREM-NOS” PER L’EMBAT…1-O UN ASSAIG IMPRESCINDIBLE.

En primera ullada l’editorial apunta les bases d’un nou Estat.

L’últim punt: encapçalar l’embat: disputar el poder” és el més difícil. Tant per la necessària i difícil col·laboració amb les institucions de l’interior com, també, per la indefinició (no se’n parla) de l’autodefensa tant del propi CxR, com dels Comitès locals i tota la base del Consell a l’interior.

Diguem-ne que l’estratègia de clandestinitat necessària per afrontar la repressió s’ha de tenir molt en compte.

Ah, i paciència que tot plegat pot durar anys…

PS. Les consideracions de Jaume Riu fonamentals (banca pública, etc.).

En Francesc Gruatmoner té raó. Amb les dades de la Comissió Europea, que va reconèixer per primera vegada, ni que fos de manera implícita, que Espanya havia frenat in extremis la proposta de negociació entre tots dos països que la Unió, es rebat la teoria Ponsatiana d’anar de catxa. I s’ha de dir.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
17.11.2021  ·  13:48

Les cinc tasques decisives de l’editorial són correctes (diria imprescindibles).

Però n’hi ha una altra molt més necessària:
Fer prendre consciència a tothom que Espanya (regne espanyol, estat espanyol…) té decidit fer desaparèixer Catalunya i tot vestigi de catalanitat sobre la terra.

Si el Consell no és capac de acceptar aquest càncer que ens debilita cada dia més, i fer veure a tots els partits que no podem seguir insultant-nos en lloc d’unir-nos com catalans SENTENCIATS A DESAPARÈIXER des del 1714, el Consell x República fracassarà.
Espanya està convençuda que ja som al final del seu procés d’extermini amb genocidi cultural absolut.

Els càncers només es poden guarir una vegada s’accepta la seva existència mortal.

El càncer NO és el franquisme.
El càncer és la determinació espanyola de anorrear, anihilar, aniquilar, arrasar, assolar, destruir, dinamitar nostra Nació per sempre més.

I aquest càncer a fet metàstasis malignes com la de ajudar a la governabilitat d’Espanya.

El Cosell ha d’extirpar tot el càncer amb les metàstasis per una qüestió de supervivència de la nostra Nació.

Roser Caminals
Roser Caminals
17.11.2021  ·  15:24

D’acord amb l’article.
Si i quan els tribunals europeus alliberin definitivament els exiliats el CxR haurà de passar a CdeR, crèixer i exercir al màxim el seu contrapoder. Serà lúltima oportunitat de recuperar el momentum als carrers.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
17.11.2021  ·  17:39

Moltes persones grans tenen dificultats amb les noves tecnologies. Seria oportú que els consells per la republica locals tinguessin persones per ajudar-les. Per això seria bo de tenir la llista dels consells locals i el mitja per contactar-los.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
17.11.2021  ·  18:26

Les cinc propostes i les postil·les aportades pels lectors són un bon bagatge per que el CxR afegeixi al seu document “Preparem-nos”. Comencem a tenir un autèntic full de ruta; seguim-lo i col·laborem-hi entre tots. Ahir jo apuntava que encara hi ha aspectes tècnics a solucionar: en concret, jo vull explicar que l’aplicatiu web i l’App del Consell no em van deixar votar el dia de les eleccions a l’Assemblea de Representants, tot i estar degudament acreditat. Ho vaig intentar diverses vegades. Estic segur que vam ser pocs els que no vam poder exercir el vot però penso que cal millorar el procés de votació electrònica, tant innovador per cert.

Ricard Pons
Ricard Pons
17.11.2021  ·  20:06

Estic molt d’acord amb l’editorial, però voldria comentar a alguns dels comentaristes que demanen maneres de fer créixer el nombre d’inscrits que una forma seria simplificar el procés i abaratir-lo, tots recordarem la campanya de l’ANC Signa un Vot per l’Independència, del 2013 al 2014 i que després de moltes paradetes i esforços varem recollir unes 750.000 signatures i sols demanàvem 1€. Era en ple procés i onada d’entusiasme!, segurament ara seria molt més difícil, però Jo proposo demanar als nostres representants a la AR del Consell que busquin una forma me barata i senzilla d’inscripció, com una recollida de signatures/inscripcions a canvi de una voluntat simbòlica per el carrer i locals de l’ANC I Omnium. Segurament seria molt més eficient i després amb les dades ja es podria anar seguint un procés de donacions més estables. Som més de 100.000, algú pensa que l’ANC no ha fet campanya…però si som molts menys socis!! ..jo diria que la majoria dels inscrits venen de l’ANC molt mes que no pas d’Omnium. Fem que sigui fàcil i barat, val més la pena que siguem 1.000.000 a 1€ que 100.000 a 10€ .

Pedro Margarit
Pedro Margarit
17.11.2021  ·  22:21

Crec que el CxR hauria de canviar el sistema de fer efectiu la quota dels membres inscrits. Donar les dades d’una tarja VISA o equivalent per a fer uns pagaments per Internet, no resulta molt recomanable. Hi han altres sistemes més efectius i segurs per evitar filtracions. Pensem que els pagaments segurs per Internet no son tampoc tant difícils de dur a terme. Això pot fer que molta gent que en aquest moment es sent insegura, s’apunti amb un sistema de pagament mes confidencial.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes