L’espanyolisme és conscient de la seua derrota al carrer. I intenta reaccionar-hi promovent un parany, això que han anomenat ‘el debat sobre la neutralitat de l’espai públic’. Els seus promotors simplement miren d’emblanquir el mot ‘prohibició’ fent servir ‘neutralitat’ partint d’un argument completament fals amb el qual pretenen, a més, justificar agressions i atemptats com el de diumenge a Vic.

La desesperació unionista és d’un volum tal ara mateix que veiem que la justificació de la violència esdevé un comportament normal en les seues files, encara que siga a còpia de defensar coses completament il·lògiques que són massa simples de capgirar. Aquests dies, per exemple, hi ha qui ha defensat el suposat dret d’un cotxe d’entrar en una plaça pública per a vianants i envestir-hi la gent. Només cal treure aquesta afirmació del context concret per a veure com n’és, d’absurda. Això vol dir que defensarien l’entrada amb un cotxe a tota velocitat enmig d’una processó perquè l’estat és laic? Cal entendre, doncs, que si un partit que no ens agrada fa un míting en una plaça, tenim ‘dret’ d’agafar un cotxe i de llançar-nos contra els assistents?

L’argument que pretén de justificar-ho, segons el qual hom té el dret de subvertir l’ordre públic quan suposadament la neutralitat de l’espai públic és violada, és inconsistent. En primer lloc, perquè no es pot defensar que una part de la població el tinga aquest dret mentre una altra part ha d’anar a la presó si ho intenta. El parany és massa evident. Però sobretot perquè la neutralitat significa que tothom pot fer servir l’espai públic i ho assegura, no vol dir pas que ningú no puga fer-lo servir. No hi ha cap més interpretació possible en termes democràtics. Si una part de la població no té dret d’organitzar la seua protesta en l’espai públic, aleshores no som en una democràcia. I és evident que en aquest país ningú no discuteix el dret dels espanyolistes de plantar creus d’un altre color, banderes, gira-sols o ninots de neu. El problema, perquè aquest és el problema real, és que ells són una minoria, però en canvi volen fer creure que són la majoria. I com que no són capaços d’organitzar manifestacions, concentracions, actes que puguen competir en continuïtat, presència o participació amb els dels independentistes, aleshores creuen que la millor cosa per a mantenir la ficció és provar d’impedir-los l’expressió perquè la diferència no siga tan notable i sobretot no siga tan visible.

Aquest és, en definitiva, el parany conceptual, ben fàcil de desmuntar. Però no podem passar per alt que darrere seu s’amaga un perill real i ben evident que és la banalització de la violència contra una part de la població, concretament els independentistes. I aquest és un fet molt greu que reclama una reacció ciutadana, però també política i institucional.

La ciutadana, com es va veure a Tortosa amb la passejada ignorada d’Inés Arrimadas, és cada dia millor. Evitar les provocacions, no respondre i continuar actuant en positiu és la regla que cal seguir. La reacció política hauria de fer un salt endavant clar, reclamant als partits unionistes, tots tres, compromís amb els drets democràtics de tota la població, no solament dels seus. Especialment al PSC, que prové de la tradició democràtica, a diferència del PP i de Ciutadans, i que no pot mirar a un altre costat en aquesta qüestió. Però ara mateix és la reacció institucional la més fluixa. L’agressor de Jordi Borràs encara no ha estat detingut i és evident que la policia no va reaccionar com calia a Vic. I això no pot continuar així, perquè han de defensar de forma activa el dret de la llibertat d’expressió. I no fer-ho, com passa ara, no fa sinó donar ales a uns ultres intolerants que qualsevol dia causaran una autèntica catàstrofe si els deixen continuar fent de manera impune. En això, el conseller Buch i el president Torra hi tenen una responsabilitat de la qual no poden desdir-se.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb