El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El portaveu de Compromís al congrés espanyol, el valencià Joan Baldoví, és qui ha reclamat amb més vehemència una aliança d’esquerres per fer fora el PP de la presidència. De fet, al darrer suspir de la passada legislatura, va intentar fructificar un pacte que evités les segones eleccions. El va anomenar l”Acord del Prado, però l’‘immobilisme del PSOE del seu acord amb Ciutadans el va fer impossible’, va retreure l’ex-batlle de Sueca als socialistes. Ara, sap que és el moment de Rajoy. Tanmateix confia que Sánchez mantingui el seu no i faci una passa endavant per a permetre una alternativa d’esquerres que requereix esforços de totes les parts. En aquest suposat escenari l’artimètica també és complicada, però Baldoví demana generositat de part de totes les parts.

—Us esperàveu la convocatòria d’investidura pel 30 d’agost?
— Coneixent a Rajoy i veient que vol responsabilitzar tots els altres d’allò que ell no és capaç de fer, sabia que seria la data que podria posar més pressió sobre la taula. No obstant això, la setmana passada no hi havia tanta pressió perquè des de dimarts que Ciutadans va fer públiques les seues exigències. En lloc de reunir l’executiva l’endemà o al cap dels dos dies i haver fixat la investidura per aquesta setmana, Rajoy se’n va de pont. Dimecres fa el que fa per acabar dient la data dijous. De vegades, la responsabilitat del PP i Rajoy la pose en qüestió.

—Si hagués volgut posar més pressió al PSOE, hauria pogut acostar la sessió d’investidura a les eleccions gallega i basca. Com llegiu l’estratègia del PP?
—Com que el compte enrere començarà a partir del 2 de setembre, Rajoy tindrà temps de fer un segon intent d’investidura després dels resultats gallec i basc. Llavors podria intentar sumar alguna força més després de les eleccions. També m’imagine que Ciutadans li haurà exigit que si vol el sí, fixe una data d’investidura. La conferència de premsa de dimecres va ser una presa de pèl i si tornava a retardar la data d’investidura, hauria estat una doble presa de pèl.

—La pressió sobre Sánchez creixerà dia rere dia. Confieu que mantindrà el no a Rajoy?
—Sí, sí. Em fie que a la investidura Sánchez dirà que no. Ara, dit això, el no i no m’agradaria saber si és només a Rajoy o al PP, amb independència que poguera haver-hi un altre candidat. Aquesta és una pregunta que deixe aquí, sobretot després de sentir Miquel Iceta. Per això . M’agradaria que amb independència del fet que el PP poguera canviar de candidat, que eixe no i no es mantinguera, i que a més a més, intente encapçalar una altra cosa. Perquè si diu no i no, i no hi ha cap altre moviment, evidentment que ens n’anem a eleccions.

—Al congrés segur que us creueu pels passadissos. No li heu demanat si canviarà el seu vot si el PP presenta un altre candidat?
—Jo això no li he demanat. Sí que vaig parlar amb ell la setmana passada, però aquesta pregunta se’m va ocórrer al fil de les declaracions de Miquel Iceta. Jo sí que tinc clara la meva resposta. El meu no i no és per a qualsevol candidat del PP, i el meu sí serà per a qualsevol candidat que aconseguisca pactar un mínim de mesures amb les quals estar d’acord i que permeta un govern diferent del PP.

—Sense la hipòtesi que el PP presenti un altre candidat, què li fa pensar que Sánchez no canviarà d’opinió com sí que ho ha fet Rivera.?
—A veure, jo potser sóc d’una altra època i em fie de la paraula que em donen.

—També li han donat en privat?
—En privat no. Ho han dit públicament. I a més, jo crec que la direcció del PSOE ha anat molt lluny ja en l’afirmació que votarà no, amb independència del que puguen dir grans personatges del passat còmodament instal·lats en consells d’administració. Per tant, jo em fie del que ha dit Pedro Sánchez.

—Heu reclamat un ‘acord de progrés’ amb Ciutadans i Podem.
—Però això no vol dir que governem junts.

—Però és gairebé inviable que Ciutadans i Podem entrin en un mateix acord.
—Bé, es pot fer un acord, per exemple, en el qual hi hagen 156 vots: PSOE, Podem i Compromís. I Ciutadans, que té un gran sentit de l’estat, un gran sentit de la responsabilitat i que s’estima tant Espanya, podria tindre el mateix sentit de la responsabilitat que té ara amb el PP, i abstenir-se perquè hi haguera govern i no anar a unes terceres eleccions.

—Però sabeu que és gairebé inviable.
—D’acord, doncs hi ha altres forces que han sigut molt bones per a fer presidenta del congrés Ana Pastor i per a donar una majoria del PP i Ciutadans a la mesa, que també podrien fer un exercici de responsabilitat. I tan vàlid seria fer presidenta de la cambra a una senyora del PP, com per fer president de l’estat un senyor socialista.

—Entenc que us referiu al Partit Demòcrata Català. És possibles construir un acord amb ells i els altres partits nacionalistes, o és una opció remota?
—No. Pel que jo sent al congrés, els nacionalistes estan tots per votar no i no a Rajoy, i en alguns casos han deixat caure que es podria articular una majoria alternativa. I jo el que reclame és que no siguem hipòcrites i no fem cap lleig als mateixos vots fan presidenta de la cambra una senyora del PP. En definitiva, qualsevol vot és tan legítim, com els del PP, com els de Ciutadans i com els de Compromís.

—I quina opció prefereix Compromís?
—A mi m’agradaria un govern d’esquerres. Si estiguera secundat per més forces, encantat de la vida.

—Independentment de si és Ciutadans o els partits nacionalistes?
—Per raons ideològiques meues, jo em trobaria més còmode amb forces nacionalistes. Jo personalment. Estic parlant com a Joan Baldoví.

—No parleu pel partit.
—No, ara parla Joan Baldoví.

—Encara que Compromís s’hagi vist afectat per les moltes mocions que ha presentat Ciutadans al País Valencià contra la llengua?
—I entre d’altres coses, hi ha regidors expulsats de Ciutadans per haver estat en un govern on estiguera algun membre de Compromís. Així posen les línies roges. Bé, nosaltres som persones absolutament raonables. Governem ciutats importants com Sagunt, Sueca o València i no passa absolutament res. Els serveis funcionen, es presten els serveis socials…

—Ara com ara, les terceres eleccions són més a prop que mai?
—A veure, la percepció per a tots és que sí. Però l’últim que volen els nostres electors és que ens resignem i per tant, Compromís no es rendirà ni acceptarà la inevitabilitat d’unes terceres eleccions fins a l’últim dia. Evidentment no dependrà de nosaltres i el PSOE haurà de fer algun pas endavant o enrere. Esperem, sincerament, que hi haja valentia, altura de mires, que hi haja intel·ligència i que entre tots posem generositat per a intentar no tenir quatre anys més d’un govern que ha fet tan mal per a la convivència d’aquest país i als seus serveis públics.

—Així doncs, el l”Acord del Prado’ podria tenir una segona part.
—Efectivament, podria ser. Si ningú pren la iniciativa, Compromís la prendrà.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.