L’hora decisiva per a la independència de Bougainville: el Parlament de Papua Nova Guinea decideix finalment si la ratifica

El Parlament de Papua Nova Guinea ha començat a debatre sobre el futur polític de Bougainville, la regió autònoma que el 2019 va votar en massa en favor de la independència en un referèndum. El primer ministre, James Marape, ha proposat que la cambra prengui una decisió el 30 d’agost, en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de l’acord de pau que va posar fi a la guerra de Bougainville.

La votació es preveu que sigui decisiva per al futur de l’illa. En el referèndum del 2019, el 97,7% dels votants va donar suport a la independència, amb una participació molt alta. Però el resultat no era vinculant: d’acord amb el procés de pau, l’última paraula correspon al Parlament de Papua Nova Guinea, que ha de decidir si ratifica o no el mandat expressat per Bougainville.

El debat s’ha obert amb la presentació de l’informe d’un comitè bipartidista sobre Bougainville, després de consultes públiques sobre el resultat del referèndum. Marape ha demanat als diputats que afrontin la qüestió amb “saviesa, respecte i unitat” i ha insistit que qualsevol sortida havia de seguir el marc constitucional i mantenir la pau. El primer ministre ha admès que el resultat del referèndum havia de ser respectat, però també ha remarcat que el parlament havia de valorar qüestions com la seguretat, la governança, la sostenibilitat econòmica i la relació futura entre Bougainville i Papua Nova Guinea. Segons Marape, tant si la cambra diu que sí com si diu que no, la decisió no pot ser una resposta simple i sense solucions.

El debat, tanmateix, ja ha mostrat la profunditat de les divisions. El ministre de Turisme, Arts i Cultura, Belden Namah, ex-soldat de l’exèrcit durant el conflicte de Bougainville, s’ha oposat durament a la ratificació. Ha dit que Bougainville no havia complert prou els compromisos de desarmament i bon govern prevists en l’acord de pau i ha acusat el president de Bougainville, Ishmael Toroama, d’haver actuat com si l’illa ja fos un estat independent.

Namah ha criticat sobretot les aparicions públiques de Toroama amb indumentària militar i les referències a una força de defensa de Bougainville, que no és permesa per la constitució de Papua Nova Guinea. Ha arribat a parlar d’un acte de sedició i ha avisat que la independència de Bougainville podria fer sorgir més moviments independentistes.

El govern autònom de Bougainville hi ha respost amb duresa. El vice-president, Ezekiel Masatt, ha acusat Namah d’haver fet atacs personals contra Toroama i contra ell mateix i ha recordat el paper de l’exèrcit durant la guerra. Segons Masatt, alguns diputats intervenen en el debat sense tenir en compte el procés de consultes posterior al referèndum ni el mandat expressat per la població.

Toroama, per la seva banda, ha demanat calma i unitat als ciutadans de Bougainville. Ha dit que cap debat parlamentari no podia esborrar la història de l’illa ni disminuir el mandat democràtic expressat al referèndum. El president de Bougainville ja ha advertit unes quantes vegades que, si Papua Nova Guinea no ratifica la independència, la declararà unilateralment el 2027.

La guerra a Bougainville va durar gairebé una dècada i va causar milers de morts. L’acord de pau del 2001 va establir l’autonomia de la regió, el desarmament progressiu i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Ara, vint-i-cinc anys després, el procés entra en la fase més delicada.

Marape ha insinuat que encara es podrien explorar fórmules intermèdies o models de relació especial, com ara autonomies àmplies o acords d’associació. Però, per als dirigents de Bougainville, el mandat del referèndum és inequívoc: la població no va votar una autonomia reforçada, sinó la independència. El 30 d’agost, el Parlament de Papua Nova Guinea haurà de decidir si tanca el procés de pau amb la ratificació del resultat o si obre una nova etapa d’incertesa amb una negativa o una proposta intermèdia.