Enric Morera: “No podem ser una crossa del PSOE, per molt que ens faça por el govern del PP i Vox”

  • En aquesta entrevista, el senador de Compromís fa balanç de l'any que ha passat d'ençà que el Botànic va perdre les eleccions a les Corts i analitza la situació del seu partit

VilaWeb
Esperança Camps Barber
27.05.2024 - 21:40
Actualització: 28.05.2024 - 13:23

Avui es compleix el primer aniversari de les eleccions a les Corts Valencianes que van donar com a resultat el retorn de la dreta a la majoria de les institucions. D’aquesta manera, PP i Vox van posar fi a vuit anys de govern del Botànic. En parlem amb qui durant dues legislatures va ser president de les Corts i, per tant, la segona autoritat del País Valencià, Enric Morera, de Compromís. Morera, que ara és senador per designació de les Corts, diu que la pèrdua va ser dolorosa i que s’ha de fer autocrítica. Amb tot, en aquesta entrevista es remet, com ja han fet més dirigents de Compromís, als factors externs que van envoltar les eleccions del 28 de maig de 2023.

Tret de dir que les eleccions es van dirimir en clau espanyola, cap dirigent de Compromís no ha fet una autocrítica seriosa en públic. Ara és un bon moment per a fer-la i per a saber per què cent mil persones van deixar de votar-vos?
—Sí. Sempre que els resultats no són bons, s’ha d’analitzar el perquè i fer autocrítica. S’ha de fer una bona diagnosi per no repetir errades i tornar com més prompte millor a recuperar la confiança. Sabem com es fa. És dur i dolorós. Hi ha molts factors que coadjuvaren a la pèrdua de la majoria parlamentària.

Quins són aquests factors?
—Tenen a veure amb qüestions internes de Compromís, dels vuit anys governant i la desafecció d’alguns sectors importants per les polítiques que s’havien aplicat, però sobretot tenen a veure amb qüestions externes. Una campanya molt espanyolitzada, molt en clau estatal. I això és una mancança del Botànic perquè vam ser incapaços de donar suport a un espai mediàtic valencià. Això no s’ha sabut construir, À Punt no va ser prou potent. També crec que les discòrdies entre l’esquerra espanyola, l’acte de Magariños va ser una bomba que ens va esclatar enmig del procés electoral. D’una altra banda, si s’hagueren convocat eleccions el gener del 2023, potser ara parlaríem en altres termes.

A banda els factors externs que dieu, internament, què no va fer bé Compromís?
—Quan governes estàs limitat pels pressupostos, per un govern de coalició, per decisions que poden ser errònies i que deixen afectats alguns dels teus actius. Això es va traduir en la desafecció de noranta mil persones que no van venir a votar-nos. Potser hauríem d’haver plantejat coses més innovadores. Jo vaig dir d’evitar de disgregar el vot, perquè també es van quedar fora de les Corts Valencianes votants que anaven a Esquerra Unida i Podem. Això no va ser un factor definitiu, però molt substantiu.

Hi ha una part dels votants de Compromís, potser els que vénen de l’antic Bloc, que cerquen un partit nacional valencià. Fa un any, el va trobar aquest partit? Ho era Compromís?
—Compromís és una coalició electoral que ja hauria d’haver avançat més ràpidament cap a una federació o una fórmula més estable. Jo sóc responsable de Més, l’antic Bloc, i el nostre gen constitutiu és el valencianisme polític, la defensa dels interessos valencians. Sobre això hem reflexionat molt. La consciència nacional valenciana és la que és i hem de cooperar amb aquells que, sense tenir-la com nosaltres, estan disposats a avançar en uns altres àmbits. I sobre això anem construint. I quan jo vaig arribar al partit vam construir unes aliances que ens han permès d’arribar on hem arribat.

El fet de trenar aquestes aliances amb grups que no tenen el fet nacional tan marcat com el Bloc ha fet desistir els votants del nacionalisme valencià? No dic valencianisme, dic nacionalisme valencià?
—Del meu punt de vista, no. Però és cert que sempre que pactes amb uns altres, eixos pactes impliquen buscar uns denominadors comuns que s’identifiquen amb totes les parts. Així i tot, del meu punt de vista, hem avançat en el projecte nacional valencià, però no amb la intensitat i la fortalesa que m’hauria agradat.

Enric Morera

Un any després de les eleccions, el govern del PP i de Vox ja ha esbucat l’edifici legislatiu armat pel Botànic en vuit anys. Això és perquè no era tan sòlid com podia semblar?
—Ens du a pensar que nosaltres, a vegades, titubegem molt i els altres, no. Els altres tenen determinació i amb cinc lleis van canviar completament l’estructura legal en molts àmbits del Botànic. Ens ha faltat convicció i determinació per a defensar, més enllà de les lleis, qüestions bàsiques de la nostra identitat. Una identitat del segle XXI, en un món global.

Aquesta falta de determinació podria ser una de les causes de la derrota de fa un any?
—Potser, sí. Perquè quan tens un govern en coalició i amb el suport d’Unides Podem, entrebanca moltes decisions. El centre de decisió és més difícil. S’han de buscar consensos i això endarrereix la presa de decisions.

Li va faltar valentia al Botànic?
—Hi hagué valentia en moltes qüestions. El votant va votar sense pensar què representava el concepte de país, d’autonomia o d’autogovern. Va pensar en clau estatal. En el perrosánxez i els embolics entre Podem i Sumar. No van ser capaços de transmetre que parlàvem de la nostra educació, de la nostra cultura, de la nostra llengua, de la nostra indústria.

Dieu que els embolics espanyols us van afectar, però dos mesos després vàreu concórrer a les eleccions espanyoles amb Sumar, un partit espanyol… Fent part de l’esquerra espanyola.
—Fent part, no. Hem fet un negoci, hem fet una coalició a les eleccions generals per a facilitar la papereta a l’elector i una proposta de coalició que es va sotmetre als nostres òrgans i la van acceptar. I ens ha servit per a tenir un resultat electoral positiu que ha permès una legislatura i que a Espanya no governen PP i Vox.

Això que a Espanya no governa PP Vox és una mena de mantra que dieu moltes vegades. N’hi ha prou? L’objectiu polític de Compromís ha de ser que a Espanya no governen PP i Vox?
—No, no. No n’hi ha prou. Això s’ha de fer tangible, i no es pot fer tangible amb ministres com Óscar Puente, que ve ací a reunir-se amb aquells que no li voten la investidura. S’hi reuneix per destruir les nostres platges, o per no tenir la determinació de construir un tren, no un tramvieta, Gandia-Oliva-Dénia. Així no anem enlloc. Però sí que es va a algun lloc amb el ministre Urtasun, quan es reuneix amb entitats cíviques valencianes i té una determinació molt clara amb l’Any Estellés. L’una cosa ens representa, l’altra no. Però això és la política.

Enric Morera

Vàreu fer un discurs molt dur on us preguntàveu si s’havia acabat la confiança amb el govern espanyol, però poques hores després vàreu reconduir la situació.
—Amb gent com Óscar Puente, en aquesta legislatura, la confiança s’ha acabat. Entre altres coses, perquè va prendre una determinació il·legal al consell de ministres, amb un document fals. I ells ho saben. I anirem on calga per a defensar els interessos valencians en la qüestió de les obres públiques organitzades des de Madrid, que tenim memòria de què ha suposat en la història del poble valencià. Vaig parlar del meu punt de vista.

Aquest punt de vista, el comparteix el vostre partit?
—Jo intente que siga el majoritari dins la coalició. I, efectivament, hem anat veient que amb aquest ministre no podem donar suport a un govern que ens maltracta d’aquesta manera i que no compta amb nosaltres. Doncs, tampoc no comptarà a l’hora de votar.

Pedro Sánchez governa d’ençà del 2018 i sempre ha tingut el suport de Compromís. Però, en tots aquests anys, no s’ha resolt mai res del que els valencians demanen a Espanya. Ni el finançament, ni l’alta velocitat, ni el dret civil… Què ha de passar perquè deixeu de donar suport a Pedro Sánchez?
—Alguna cosa s’ha resolt. Poques. Hi ha una insatisfacció gran. Li ho vaig dir directament a ell. És cert que tenim el pes que tenim. No veuràs cap diputat del PSOE ni del PP plantar-se ni defensar cap interès valencià més enllà del que el seu partit els faça fer. Si tinguérem més poder, segurament faríem més coses.

Com es guanya el pes i el poder?
—A mi em frustra. I no sempre hi donem suport. No podem ser una crossa del PSOE perquè, per molt que ens faça por el govern de PP i Vox, per desgràcia el PSOE fa la mateixa política que els altres. Encara més, per culpa de Zapatero no tenim el dret civil valencià. Va ser ell qui va recórrer al Tribunal Constitucional contra les nostres lleis. Acabe de recusar el membre del Tribunal Constitucional José Luis Campo, perquè en aquell moment va ser qui va activar, essent secretari d’estat, el recurs contra el dret civil valencià. Hem de tenir clar que ni uns ni altres han posat en marxa mecanismes suficients per a superar la greu situació que patim.

A Pedro Sánchez, els vots al congrés no li sobren. Els té ben justos. Si li negueu els dos vots de Compromís li podríeu crear molts maldecaps. Per què no ho feu?
—Ells ho saben.

Però no ho heu fet, encara.
—No hi ha hagut oportunitat, però ells saben que el nostre neguit és molt gran. Són conscients que, amb aquesta dinàmica, nosaltres no hem tret res a canvi. Però la legislatura pràcticament ni ha començat.

Això vol dir que en algun moment hi haurà aquest colp damunt la taula?
—Si volen el nostre suport, serà a canvi d’aquelles qüestions que el nostre projecte plantege.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Quan mireu les Corts i veieu Llanos Massó, de Vox, asseguda a la presidència, què penseu?
—Jo he sigut molt respectuós institucionalment, perquè defense la institució. Només vaig intervenir quan es deia una mentida i té a veure amb el premi Guillem Agulló. El premi va eixir per unanimitat en una declaració institucional votada per tots, a les Corts. I s’instaura el premi en eixa declaració i ja hi figura el nom de Guillem Agulló. Per tant, ells van dir mentides quan van decidir de suprimir-lo. Per això vaig eixir amb un comunicat. També em sorprèn molt que la institució siga presidida per una dirigent d’un partit que no creu en les autonomies.

Com veieu l’oposició que fa el vostre partit?
—Crec que és l’oposició més contundent, més clara i més sòlida. Una altra cosa és si això es traduirà en una recuperació de suport i en un canvi el 2027. Jo crec que hi ha elements que indiquen que si fem bé les coses, això seria possible.

Com qualificaríeu aquesta legislatura al País Valencià?
—És tornar al passat. Un passat que ja sabem on ens va portar: a la pitjor de les catàstrofes econòmiques i socials. Una involució quant a drets i llibertats. I, cosa que em sorprèn moltíssim, és un atemptat contra la nostra llengua i cultura, contra la nostra identitat, tenint el PP una base de valencianoparlants molt gran. Hauríem d’intervenir molt en eixa transversalitat, de dir als votants del PP, de poble o de ciutat, que no es pot construir res sòlid des de l’acientifisme, des de la negació de tantes coses. Hauríem de ser més didàctics en aquest sentit. Seran quatre anys perduts. Però hem de fer les coses bé, perquè el president Mazón sap per a qui treballa.

Fa un any que governen i ja han patit la primera gran vaga en l’educació. Fa l’efecte que la societat civil, com ja va passar quan van començar els actes de censura, ha respost amb més contundència que l’oposició a les Corts.
—Tenir una societat civil conscient és molt important. És un orgull que es plante i proteste i reivindique. Ara, això ha de tenir una traducció política i electoral. Si no, es perpetuaran les polítiques que danyen els interessos i els valors i les idees de la societat civil. Tenim l’obligació d’oferir plataformes fàcils de ser votades.

Compromís concorre a les eleccions europees amb Sumar i no amb una altra coalició on hi ha partits nacionalistes com Ara Repúbliques. Ho trobeu coherent?
—Les conjuntures són les conjuntures. En tot cas, sí que és clar que Compromís s’ha assegurat un eurodiputat amb aquesta candidatura. I això és molt important. Tot s’ha de poder interpretar sempre que et permeta avançar en el teu projecte… Una cosa és la dinàmica política electoral i una altra cosa és la substantivitat del projecte.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Més Compromís té un congrés molt important el mes d’octubre. La imatge aparent és que hi aneu sense un lideratge molt clar.
—Tenim lideratges clars. Sempre he sigut més de cooperació i d’estratègia de grup que de lideratges carismàtics. Tot és necessari. Tenim una presència molt notable en molts àmbits. Tenim una secretària general, que és Amparo Piquer, i jo crec que la dinàmica és de cerca de consensos i d’acords per a configurar un nou equip des de la visió compartida de les coses.

Com ha de ser el Més Compromís que isca del congrés?
—Primer, ha de ser un Compromís, perquè en aquests moments hi ha un manament congressual –que jo vaig defensar i que va eixir per unanimitat–, que és de donar estabilitat a l’instrument. L’instrument ha de ser molt més clar. Ha de ser un instrument adaptat a la realitat actual. Amb propostes polítiques i amb estructura àgil i de presa de decisions. S’han de canviar algunes coses que hem vist que no funcionen. I, en aquest sentit, crec que hem de ser més amples i més integradors.

Quines coses no funcionen?
—Per exemple, hem de tenir sectorials per a elaborar polítiques. Hem de tenir un consell general de Compromís per a ratificar o aprovar les grans decisions polítiques. Hem de tenir una permanent més àgil a l’hora de prendre decisions… Si fem les coses ben fetes, podem trencar la majoria de PP Vox i ser la força majoritària dins l’espai valencianista. Però per això hem d’acoblar més elements de transversalitat i de més dimensió.

I el fet nacional?
—El fet nacional, el valencianisme, el fet nacional valencià, no ha de ser una proposta política, sinó l’element essencial. Tenint en compte la realitat del País Valencià, hem de treballar amb aquells que no ens neguen i que volen afavorir aquesta dinàmica. Què significa el nacionalisme en un món global. Què significa la identitat. El concepte de glocalitat. Ho hem d’associar als elements més innovadors i més positius de la societat. Si parlem de sobirania energètica o de sobirania alimentària… la identitat té a veure amb això. Hem de cooperar amb tots aquests moviments que demanen un món més just, millor, més solidari, més igualitari. I tot això ho podem liderar bé.

Eixamplant la base es perd la cúpula? El sector més sobiranista de Més Compromís denuncia que es va perdent el nacionalisme, que no s’hi senten representats.
—La crítica dins l’organització és fonamental i que hi haja canals per a expressar-la, també. Cada cosa té el seu moment. S’ha de saber conjugar amb el moment en el qual s’ha de ser efectiu per a aconseguir resultats per a servir el nostre poble. Hi haurà visions i les nostres organitzacions han de ser democràtiques per a permetre la divergència.

Sembla que les eleccions europees donaran uns resultats molt bons a l’extrema dreta. Hi ha antídot?
—Jo crec que sí. S’han de fer moltes coses. Vivim en un món de fragilitats, d’inseguretats, d’immediatesa. I combatre les fragilitats no es fa amb una piulada o amb una selfie. Es fa amb propostes reals i explicant-ho a la gent, i fent una aliança molt gran amb aquells electors que pateixen eixes fragilitats. No es pot resoldre amb una consigna com fa l’extrema dreta: “més seguretat”, o “la culpa la té no sé qui”. Hi ha antídot? S’han de fer moltes coses per a evitar-ho. I crec que no les fem prou bé.

Sou senador en un context de majoria absoluta del PP. Us sentiu útil per als valencians?
—Sabem el terreny que xafem i el tenim perdut. Però sí que hi ha un nivell d’interlocució per a ajudar els nostres col·lectius. I en eixe sentit faig un treball discret, efectiu, de coses que tenen a veure amb el dia a dia amb el govern. Ara, això del senat o es canvia o no aprofita per a res. No és una cambra de representació territorial.

L’ambient polític a Madrid és tan tòxic com sembla?
—Madrid ha aconseguit un model, amb la capitalitat, per a absorbir els recursos de l’estat. Es calcula que hi ha uns cent mil funcionaris del grup A, que són cent mil economies domèstiques potentíssimes. Han creat un modus vivendi propi basat en una mentida, que és l’efecte capitalitat, a l’hora de bastir un model econòmic que sense eixe factor seria fallit. És un model que es basa a devorar els recursos de l’estat, i en una desigualtat cada vegada més evident entre les classes potents i rendistes, algunes cleptocràcies ben organitzades en els nuclis del poder del BOE. Allí la classe política de l’estat sap per a qui treballen i tenen les antenes mediàtiques molt ben definides i molt potents i és el que irradia tot l’estat. I, per desgràcia, al País Valencià irradia molt perquè no tenim un espai de comunicació valencià i el que ens arriba des d’allà ens afecta molt i sempre negativament.

Enric Morera

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any